Estampes cambrilenques / Juny 1990

La premsa diària, les revistes especialitzades, els esbarts i grups folklòrics i les pròpies institucions oficials han fet brandar les campanes per fer-nos adonar que enguany commemorem l'any centenari del naixement de l'escriptor i folklorista Joan Amades, un home al qual Catalunya deu la dedicació i l'esforç que en el curs de la seva no massa llarga vida, de només seixanta-nou anys, va realitzar en la investigació i descripció del món dels costums i del folklore del nostre país i en fer-los reviure.

Ens ha semblat que, encara que la figura de Joan Amades no estigui directament entroncada amb la nostra vila, la importància del treball que va realitzar a nivell de Catalunya bé val la pena de dedicar-li una 'estampa', perquè cal que ens enorgullim, com catalans que som, d'aquelles persones l'obra de les quals ha estat rellevant i profitosa per al país.

Joan Amades i Gelats va néixer a Barcelona l'any 1890.

Tot i l'extensió del Costumari, Joan Amades fa ben poca referència a Cambrils. Només al volum cinquè fa una menció a la Mare de Déu del Camí i diu que, sota aquesta advocació, és patrona dels adobacamins, i també "dels vells vianants i caminants que, per raó de llur ofici, havien de trescar i d'anar pel món"

Ja de ben jove es va dedicar a la investigació de les tradicions, balls i cançons del folklore català, de manera que als 28 anys ja va iniciar la seva producció que amb els anys resultaria ampla i molt aprofundida, amb la publicació reculls de cançons, balls, teatre i vocabulari populars, cosa que més endavant li valdria ser nomenat conservador del Museu Municipal d'Indústries i Arts Populars de Barcelona, un gran complement a la tasca que mai no va deixar de portar a terme amb una gran dedicació i fruits més que tangibles. A la vegada, va ser un gran col·laborador de l'Arxiu d'Etnografia i de l'obra del Cançoner Popular.

De la seva obra completa, l'etapa més important de la qual va ser feta entre els anys 1936 i 1959, és obligat de remarcar Les cent millors cançons populars, Els cent millors romanços catalans i el Refranyer català. Però per sobre de tot cal que fem esment de les obres de divulgació que el van fer més famós i que, certament, més servei han fet a la cultura catalana. Ens referim a Biblioteca de Tradicions populars que va escriure entre el 1933 i el 1937; Folklore de Catalunya, que va publicar el 1950 i, sens dubte la seva obra més coneguda, el Costumari català, que va veure la llum entre els anys 1950 i 1956. Es tracta d'una obra en cinc volums de gran format, que inclouen, si no tot, sí una bona part del que es refereix a allò que el seu nom indica: els costums del nostre país en les seves diverses versions.

Els llibres fan un estudi exhaustiu del costumari català, del qual, perquè us en feu una idea, resumirem els apartats: balls i entremesos, cançons, costums de calendari, individuals, professionals, rurals i diversos, creences, etnografia, folklore, iconografia, jocs, literatura de fil i canya, mitologia, música, paremiologia, teatre, arts i oficis, estels, joguines, mals i remeis, megàlits, menjars, mitologia; així com tot allò relacionat amb la mare natura: núvols, vents, ocells, peixos i vegetals. Cal remarcar també la importància que en l'obra té el santoral i les festes que se'n deriven, siguin com a festes majors, fires, aplecs, peregrinacions i trobades, sigui al poble, sigui a la muntanya o a la mar.

Certament, tot i l'extensió del Costumari, Joan Amades fa ben poca referència a Cambrils. Només al volum cinquè, en parlar de la festa del 8 de setembre, fa una menció a la Mare de Déu del Camí i diu que, sota aquesta advocació, és patrona dels adobacamins, i també "dels vells vianants i caminants que, per raó de llur ofici, havien de trescar i d'anar pel món. Les gents transhumants en passar per davant d'una capelleta, pedró, ermita o santuari tenien per costum descobrir-se, agenollar-se, resar una oració i tirar una moneda i una pedreta a la bacina del peu de l'altar des de fora i la reixa i més encara deixar una petita pedra als graons o al peu de la porta. També penjaven una branqueta d'herba olorosa a la reixa. Aquesta devoció, que era gairebé general, no deixaven mai de practicar-la amb les imatges de la Mare de Déu del Camí, de les quals se'n veneraven a la Garriga, a Granyena i a Cambrils, entre d'altres." Això que explica l'Amades ho podreu veure avui encara, quan passeu per davant del santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, a Reus, on a l'exterior hi ha una capelleta amb una majòlica que representa l'aparició de la Pastoreta i que és tancada amb una reixa, en la qual quasi sempre hi ha flors enganxades.

El que hem transcrit és tot el que l'Amades diu de la nostra vila. A nosaltres ens sembla que potser hauria pogut explicar quelcom més si hagués aprofundit en el costumari cambrilenc.

Certament, si analitzem bé les coses, de costums, tradicions i elements folklòrics exclusivament cambrilencs, en tenim pocs o potser cap, perquè si excavem fins el fons, fins i tot allò que podria semblar-nos més nostre, com els barris, els geps, Carnaval, Pastorets, tió, caramelles, menjar blanc, romesco, i altres elements populars de la classe que siguin, també ho trobarem a altres pobles de la nostra comarca i, segons què, fins i tot en pobles de les comarques veïnes. És per això que no cal fer massa retrets al gran folklorista perquè la realitat és que, en aquesta apartats, a Cambrils som pobres de solemnitat.

No obstant això, cal reconèixer que Joan Amades, que va morir a Barcelona l'any 1959, va fer un bon servei a Catalunya i a nivell del nostre poble, i val la pena de fer-li homenatge en aquest any en què commemorem el centenari del seu natalici.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques