El paper revolucionari de l’educació durant la II República va ser explicat i disseccionat, ahir al vespre, per Carmen Agulló en la darrera xerrada del cicle Cambrils Pensa. La conferència de la doctora en pedagogia va tenir lloc al Centre Cultural i va tractar temes tan interessants com l’evolució històrica de l’educació a Espanya, el paper de les dones en aquest sistema educatiu i el valor d’una escola pública de qualitat.

Agulló, llicenciada en Psicologia, Filosofia i Ciències de l’Educació, va començar la seva conferència –conduïda per Salvador Matas– fent una exposició de les diferents metodologies que es van implantar a l’estat a finals del segle XIX i a principis del XX. Entitats com Institución Libre para la Esneñanza o la Escuela Moderna van significar l’inici d’una transició més plural i inclusiva, que veuria el seu punt culminant durant la II República.

En aquesta etapa històrica, segons Agulló, es van veure grans avenços com la implantació de l’escolarització obligatòria fins els 16 anys, les escoles mixtes o el Pla Professional. La correcta formació de professors és, per la doctora Agulló, un dels pilars d’un bon sistema educatiu. “Un estudiant de magisteri ja en sap de geografia, però ha d’aprendre a ensenyar geografia”, comentava.

El paper de la dona en el món educatiu al segle XX també va ser un dels eixos de la conferència de Carmen Agulló. “L’educació sempre ha estat molt feminitzada i, no obstant, les dones hem estat oblidades”, lamentava Agulló. Durant la II República es va avançar en aquest aspecte, permetent que dones dirigissin centres mixtos. Tanmateix, tot i el progrés que significava aquesta etapa històrica, continuaven havent-hi “moltes reticències” cap a les dones directores.

L'educació durant la II República

Durant la II República, també es va potenciar el paper de les escoles rurals mitjançant iniciatives com las Misiones Pedagógicas. “S’enviaven llibres a tots els pobles, els professors s’hi traslladaven i es feien arribar activitats com el teatre, el cinema o el museu ambulants”, explicava la pedagoga. Agulló opina que, actualment, les escoles rurals són on es pot fer més “renovació” de l'ensenyança: “sempre que puc aconsello a les meves alumnes que facin les pràctiques a una escola rural, hi confio molt en el seu paper”.

A la II República —en la que es comptava amb “una constitució millor que l'actual en termes educatius”, segons Agulló—, també es va intentar potenciar que es treballés a les escoles. “D’aquesta manera es trencava amb els estereotips que establien que el que treballa amb les mans és tonto i el que treballa amb el cap és llest”, reflexionava Agulló, “la finalitat de l’educació és la solidaritat, això s’establia a la constitució”. Amb l’objectiu de reduir l’analfabetisme, durant la II República també es van engegar escoles per adults, amb metodologies concretes i horaris adaptats, que van permetre a molts homes i dones començar a tenir un criteri propi.

Tot aquest procés es va veure truncat, evidentment, pel franquisme. Actualment, Carmen Agulló pensa que no s’han recuperat molts dels aspectes educatius de la II República. Tot i això, la doctora també adverteix que “no hi ha una metodologia millor que altra” i que és el mateix professor el que ha de decidir amb criteri quina aplica.