Estampes cambrilenques / Juny 1992

Els catalans ens sentim orgullosos del nostre passat marítim nacional, gloriós fins a l'extrem en temps dels grans comtes reis de la confederació catalanoaragonesa: Jaume I, que posà les bases de l'hegemonia catalana en el Mediterrani, el seu fill Pere II, Pere III, Alfons II i Alfons III; eren també els temps de Roger de Llúria (1250-1305) i de Roger de Flor (1262-1305), els grans almiralls que dominaven la mar nostra fins el punt, diu la llegenda, que ni els peixos podien nedar per la Mediterrània si en la seva escata no lluïen les barres de Catalunya. En aquest sentit van ser gloriosos el segle XIII i la primera meitat del XIV. Però no sempre va ser així i la decadència nacional catalana va començar a deixar-se sentir també a la mar. L'Islam va anar assolint cada vegada més força i els berbers, habitants des de molt antic al nord de l'Àfrica des del Marroc fins a Egipte, s'aprofitaren d'aquesta decadència, com els turcs, que passaren a dominar tota la Mediterrània, especialment tota la part oriental. Entre els uns i els altres es feren els amos i, tot i que les potències europees (se'n deien cristianes) d'aquell temps intentaren reconquerir el domini de la mar, mai no ho aconseguiren del tot. Aquí caldria recordar els esforços que va fer l'anomenada Santa Lliga, formada per Espanya, Venècia i els Estats Pontificis, que van arribar a formar una considerable flota que, sota el comandament de Joan d'Àustria, va plantar cara als turcs en la famosa batalla de Lepant (octubre dels 1571), que va acabar d'una manera favorable a la Santa Lliga, si bé el triomf va ser precari ja que la flota turca aviat va refer-se de les pèrdues i va continuar fent de les seves. Espanya, ja no Catalunya en els temps de què parlem, estava embolicada amb la conquesta d'Amèrica i amb la lluita contra els Països Baixos, i no podia lligar tants caps, de manera que la mar Mediterrània se li va escapar de les mans i els pirates berbers feien més o menys el que volien.

Les incursions de la pirateria berber van durar anys i panys, i els nostres conciutadans d'aquell temps n'estaven més que farts perquè la por no els deixava ni treballar ni viure

Els barbarescos ocupaven en aquell temps les costes del que avui són els moderns estats de Tunísia, Algèria, el Marroc, Líbia i Mauritània, especialment els tres primers, molt davant per davant de les costes orientals d'Espanya i naturalment de Catalunya. Això feia que, atrevits com eren, organitzessin sovint incursions pirates amb l'objectiu de saquejar les nostres costes i d'endur-se'n captius tots aquells homes que podien agafar badant. Després, per alliberar-los, demanaven determinades sumes de diners que les famílies no sempre estaven en condicions de pagar. Amb aquesta finalitat de rescatar els presoners dels muslims, sant Pere Nolasc va fundar l'Orde de la Mercè (1218) i sant Joan de Mata l'Orde de la Santíssima Trinitat (1198).

Aquestes incursions de la pirateria berber van durar anys i panys, i els nostres conciutadans d'aquell temps n'estaven més que farts perquè la por no els deixava ni treballar ni viure.

Per demostrar el que estem dient ens valem del llibre Els castells catalans (Rafael Dalmau, editor, Barcelona 1973, volum IV), que recull tota una sèrie d'anotacions de l'historiador Gibert referides a aquest tema. Són vint-i-set cites del temps comprès entre el 1354 i el 1591. Perquè són moltes no ens és possible de copiar-les totes. En farem només un ample recull amb la tria de les que ens han semblat més interessants; fan referència a Cambrils o a llocs molt propers a la nostra vila: "1354, amb motiu de presentar-se una armada sarraïna, fou ordenat que Reus auxiliés amb 200 homes els de Barenys i Vila-seca (Barenys era un lloc i terme rural situat entre Salou i Vilafortuny), els de la baronia d'Escornalbou, als de Cambrils, i els de Valls i Constantí, als de Tarragona.

• 1385, gener: desembarcaren a Salou corsaris barbarescos i captivaren 4 pescadors.
• 1392: les embarcacions moresques tenien espaordida la costa tarragonina i deu galeres, armades a Barcelona, l'hagueren de protegir.
• 1408: arribaren de Bugia i Bona vint galeres pirates al lloc de Miramar i captivaren individus i en degollaren.
• 1522: moros i pirates desembarcaren en l'anomenat Racó de Salou, a la vista de Tarragona.
• 1547: nou galeres desembarcaren de nit, moros, a la punta del Farelló, els quals, arribats a Vila-seca, prengueren més de quaranta persones, i anant, després, a Masricard i la Canonja s'emportaren 17 altres individus; cometeren, també, depredacions en els masos del terme de la Pineda.
• 1550, juliol: l'arraix Dragut es presentà al port de Salou, amb 22 vaixells de rems. Desembarcà la gent prop del castell de Barenys, que malmeté i foren captivats molts cristians, car els pirates pujaren terra endintre fins a l'indret de Mas Calvó. En el mateix any, nova visita del mateix corsari, amb igual aparat de vaixells. Damnatge en els termes de Vila-seca i Barenys, lloc, aquest darrer, on deixaren l'església profanada, la qual ja mai més no ha estat reedificada.
• 1552, agost 22: l'arraix Sala recalà a Salou, amb 22 vaixells. Desembarcaren a la cala anomenada de la Font més de 1.500 turcs o moros. Saquejaren Vila-seca i s'emportaren més de vint persones, matant-ne d'altres. Els vila-secans, en un contraatac, mataren 27 enemics, però perderen 12 homes.
• 1558, juliol: l'arraix Oxali, renegat, vingué a Salou amb 8 galiotes, i foren captivades 18 persones de Mont-roig.
• 1560, setembre; 5 galiotes de moros, cometeren danys.
• 1562: 3 galiotes mores, feren captius.
• 1563, maig: una galiota, captivà més de vint persones.
• 1567, juliol: set galiotes que s'arribaren a Tarragona, on captivaren 29 individus.
• 1582, juliol: l'arraix Morato, capitanejant 7 galiotes grosses, desembarcà a les costes de Salou més de 400 moros, els quals, entre altres maleses, cometeren la destrucció del castell de Vilafortuny.
• 1585, maig: 6 galiotes moresques, prengueren gent de Cambrils i més de 200 ovelles. El mes de juliol del mateix any, el bei d'Alger i l'arraix Morato es presentaren fent comandament de 21 galiotes grosses, i fou capturat un guarda de Salou.
• 1587, 6 d'abril: moros desembarcats captivaren l'ermita de la Pineda, una guarda de Salou i altra gent.
• 1591: 5 galiotes de moros, a la cala Morisca. Al port de Salou, els pirates s'apoderaren de 15 vaixells, carregats de mercaderies, que s'hi refugiaren en arribada forçosa.
• El mateix any, 9 d'agost: fondejà, de nit, a Salou, una galiota. Captivà persones." Hem trobat una altra font d'informació en un article de Josep Clavé a la revista "El pont de fusta" de Vila-seca, que aporta més detalls d'aquestes activitats mores. I així parla de "sis galiotes de moros que desembarcaren a l'Esquirol de Vilafortuny i que el juliol de 1535 es presentaren a les cales de Salou 21 galiotes i s'aplegaren tants moros al cap de Salou que captivaren a l'Esteve Barenys, un dels guardes de les cales. L'endemà, escamparen per aquells indrets i robaren totes les bèsties i tot el que trobaren, cremaren totes les garbes del terme de Salou i malmeteren tot el que es posava al seu davant".

Amb aquestes perspectives es comprèn que al veïnat de Cambrils la camisa no els toqués a l'esquena, i es veieren obligats a prendre mesures radicals. Però, d'això, en parlarem a 'l'estampa' del mes que ve.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques