L'advocat Francesc Garriga Colom, va protagonitzar, ahir al vespre al Centre Cultural, la darrera conferència del curs 2022 - 2023  dins el cicle Veus cambrilenques, que organitza el Museu d’Història de Cambrils i el Campus Extens de la URV. Sota el títol de La nova Llei de l'Habitatge, en què ens afecta?, Garriga, que és professor del Màster en Urbanisme i Planificació Urbana de la UB i professor del Curs d’Agent Immobiliari i Gestió de la Propietat de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, va apuntar que es tractava d'un tema de la màxima actualitat ja que aquesta nova llei es va aprovar fa unes tres setmanes, concretament el passat 26 de maig, i va precisar que quan es va programar la conferència, fa uns mesos, encara no s'havia aprovat.

Francesc Garriga va explicar que aquesta llei feta pel govern espanyol, que conté 36 articles i que va definir com de "molt intervencionista", afecta unes competències que ja estan delegades a les comunitats autònomes i que de ben segur que aquest fet farà que hi hagi recursos al Tribunal Constitucional. A continuació, Garriga va explicar els principals canvis que s'incorporen amb aquesta nova llei que van des de la definició de Gran Tenidor, que ara són els propietaris amb més de 5 habitatges i no 10 com era fins ara, i com afceta en les denominades zones tensionades, com és el cas de Cambrils. Segons Garriga, la llei limita l'actualització dels lloguers, a un màxim d'un 3% i, a més, "amb la nova llei les despeses de gestió immobiliària dels contractes aniran a càrrec del propietari quan fins ara anaven a càrrec de l'arrendatari".

Un altre dels aspectes de la nova llei afecta al tema de les ocupacions d'habitatges. En aquest sentit Garriga va explicar que "ara seran els ocupants qui donin el seu consentiment a que es faci un informe pertinent. Això farà més complicat el tema dels desallotjaments". En aquest sentit, l'advocat cambrilenc va explicar com ara ja, els procediments judicials es van allargant cada vegada més. Garriga també va aportar altres dades, "a Catalunya hi ha el 42,3 % dels habitatges ocupats a l'estat espanyol ".

La nova llei, segons va explicar Garriga, també contempla que els ajuntaments puguin apujar l'IBI als habitatges que portin més de dos anys deshabitats i que aquesta mesura farà que encara més habitatges puguin passar a ser de lloguer de temporada ja que de moment la llei no contempla aquesta modalitat

Un 1,6% d'habitatge de lloguer públic a Espanya

Tal com va explicar Francesc Garriga, a l'estat espanyol hi ha un total de 290.000 habitatges públics de lloguer, el que significa un 1,6% dels habitatges. En altres estats, com ara França, Gran Bretanya, Suècia o Dinamarca, aquesta xifra arriba al 15% i va concloure, "a Espanya l'estat no ha fet la seva feina" i va afegir que "les administracions disposen del 10% d'aprofitament mig dels plans parcials. Són terrenys on es pot fer habitatge públic i en molts casos s'han venut a preus especulatius". Garriga va concloure que la nova llei de l'habitatge "com més aviat es derogui millor, ja que és una llei que vulnera la propietat privada". a la part final de l'acte es va obrir un torn de preguntes.