La feina dels periodistes d'investigació consisteix a “destapar temes incòmodes”. Així descriu Rafa Marrasé la seva tasca al capdavant de Porta Enrere, el mitjà que va crear fa més d'un lustre a través del qual destapa escàndols de corrupció i contaminació del Camp de Tarragona. Ara, el periodista, en aliança amb el cineasta Christophe Sion i la productora Hokusai Films, es capbussa en una muntanya de residus que viatgen a través del Mediterrani amb el documental “Insostenible: rere la brossa”.

“El que veureu a continuació és una barbaritat”, anunciava Sion, director del documental, abans que es comencés a projectar. El cinema La Rambla de l'Art pràcticament s'havia omplert per assistir a la preestrena d'aquest document periodístic que, dimarts vinent, s'emetrà al Sense Ficció de TV3. La directora d'aquest programa, Montse Armengou, va estar present a la preestrena. “Sou uns privilegiats de poder veure en primícia aquest documental”, afirmava, “aquest treball és una bona mostra del que ens interessa al Sense Ficció: tractar temes universals amb una mirada local”.

Un negoci brut i lucratiu

El negoci del tràfic de residus mou unes quantitats ingents de diners al nostre país. Catalunya és la porta d'entrada de tones i tones de brossa que són enviades a la Península Ibèrica des d'altres països. Itàlia és un dels estats de la Unió Europea que més brossa importa, bàsicament perquè ja ha superat els seus límits i no pot gestionar-la internament. “Insostenible” es desplaça in situ a la península en forma de bota per donar veu a multitud de testimonis. Periodistes, metges, activistes... Tots coincideixen a dir que el país té un greu problema i ningú fa res per solucionar-lo.

El tràfic de brossa, en molts casos, té un vincle directe amb el crim organitzat italià. “És un negoci amb penes molt menys elevades que per tràfic de drogues o armes i els beneficis també són molt més grans”, explicava Maria Roig, guionista del documental, en el col·loqui posterior a la projecció. Les conseqüències d'aquest brut negoci, evidentment, les paga la població. “Insostenible” es trasllada a zones com la Llombardia, Saragossa o Huelva, on la proliferació d'abocadors i la falta de control dels mateixos provoquen problemes de salut a la població més propera. Un oncòleg italià, testimoni del documental, estableix un vincle directe entre la contaminació provocada per aquestes instal·lacions i l'alt índex de casos de càncer que hi ha en determinades zones del seu país.

Manca de control

Però, davant l'evident existència d'aquesta problemàtica, les institucions nacionals i europees pretenen fer alguna cosa per canviar la situació? Lluny d'admetre el drama, alts càrrecs mediambientals de la UE i de Catalunya accepten que aquest tràfic de residus és incontrolable. Segons l'administració, hi ha tal quantitat de transports d'aquest tipus cada dia, que és impossible fer un control exhaustiu del que es trasllada i on es trasllada. “Com es pot legalitzar una cosa que no es pot controlar?”, es pregunta Rafa Marrasé, “hi ha una falta d'unificació de legislació i una manca de voluntat per corregir-ho, i l'escàndol és aquest: que s'assumeix que el tràfic de residus no es pot controlar”.

El col·loqui posterior a la projecció —organitzada per ACTE Cambrils— es va tancar amb les preguntes i aportacions del públic. Les felicitacions als documentalistes van ser generalitzades i, entre el públic, es va estendre la sensació d'haver descobert un problema fins ara amagat als ulls de la ciutadania. Christophe Sion creu que, com a societat, hem d'anar a l'arrel del problema i “canviar els nostres hàbits de consum” per deixar de generar tants residus; però, després de veure aquest documental, sembla evident que les institucions també han de fer una reflexió i canviar el model de gestió de residus. Tal i com funciona actualment, és “Insostenible”.