Cambrils se suma a la campanya Siguem Refugi: un món sense Camps, emmarcada en el Dia Mundial de les Persones Refugiades que se celebra el proper dimarts dia 20 de juny. L’Ajuntament ha penjat una lona de 12 metres a la Torre del Port i impulsarà una campanya a les xarxes socials, a iniciativa del Consell Cambrils Ciutat Solidària. Recentment, el consistori cambrilenc també ha organitzat xerrades als instituts a càrrec de Marco Martínez, que capitaneja vaixells de rescat i salvament a la Mediterrània.

Siguem Refugi és una iniciativa de llarga durada que compta amb la participació de 22 municipis catalans sota la coordinació del Fons Català de Cooperació. La campanya denuncia la vulneració de drets humans tant als camps de persones refugiades com a les rutes de fugida i a les fronteres, apropa a la ciutadania la realitat del procés migratori i de la vida als camps, i dona a conèixer la implicació dels municipis catalans en projectes de cooperació centrats en acompanyar aquestes persones en el seu procés migratori.

L’objectiu és fugir de la denúncia puntual per generar un debat a llarg termini sobre la realitat migratòria a través de la difusió de diversos materials durant l’any, la recopilació de recursos informatius de consulta (informes, notícies, litigis…), la col·laboració amb iniciatives de la societat civil i els ajuntaments, i l’impuls de projectes educatius amb infants i joves durant el curs

Manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades 2023

La manca de vies legals i segures genera l’existència de rutes de fugida mortíferes i espais de pretesa acollida temporal on es vulneren els Drets Humans i es menysté la vida. La guerra d’Ucraïna ha demostrat que és possible brindar protecció internacional a la població refugiada quan hi ha voluntat política. Per aquesta raó, des dels municipis treballem i incidim perquè aquest tractament sigui extensiu a tota la població refugiada, independentment del seu origen.

Segons l’organització Caminando Fronteras, el 2022 van morir 2.390 persones intentant arribar a l’Estat espanyol, on la ruta canària és la més mortífera, amb 1.784 víctimes. De totes aquestes víctimes, els cossos del 91% no s’han pogut recuperar. La manca de vies legals i segures obliga a aquestes persones a prendre rutes més arriscades i perilloses.

Per altra banda, Síria fa 12 anys que viu en guerra, la qual cosa ha generat una crisi humanitària greu, actualment agreujada pels terratrèmols del passat 6 de febrer, que van impactar el nord-oest del país, el sud de Turquia i el Kurdistan. Aquesta emergència ha afectat de manera més severa milers de persones que ja s’havien desplaçat pel conflicte, que han perdut, de nou, la seva xarxa de suport i el seu habitatge.

Tampoc no oblidem l’Afganistan, la frontera sud de Mèxic, Bangladesh, el Sahel... A més, cal tenir en compte totes les migracions ambientals fruit del canvi climàtic, i treballar per l’adaptació de les comunitats i la mitigació i la prevenció de desastres, ja que l’amenaça de l’emergència climàtica no farà més que augmentar.

La importància del municipalisme

Davant la crisi enquistada del refugi, el municipalisme català ha de tenir un paper important en la lluita contra l’oblit i la discriminació. Per aquest motiu, el Fons Català ha activat una resposta immediata de suport a la població víctima dels terratrèmols al Kurdistan, Síria i Turquia, continua treballant a l’Afganistan per assegurar l’educació de les noies que viuen sota el règim talibà, dona suport a projectes a Polònia i Ucraïna, participa en un projecte europeu per a la creació de corredors humanitaris des de Níger, té presència a la Frontera Sud de l’Estat espanyol, a les illes gregues, al corredor dels Balcans i a Mesoamèrica, a Tapachula, Mèxic, a la frontera sud amb projectes d’assessorament legal a persones en moviment, i això és possible gràcies a la solidaritat i a la implicació de tots aquells municipis que creuen en el refugi.

També gràcies a aquest suport, el Fons Català ha pogut activar la campanya de sensibilització “Siguem Refugi”, que compta amb la participació d’una vintena de municipis i que se centra a mostrar la realitat de la vida als camps formals i informals de persones refugiades del món, per no donar l’esquena a les crisis i necessitats oblidades.

Ara i sempre, des del municipalisme català treballem perquè existeixin vies legals i segures que garanteixin la vida de la població en moviment, perquè el refugi és un dret i l’acollida digna una obligació.