Estampes cambrilenques / Juny 1993

El 13 de juny de l'any passat, a Roma, el papa Joan Pau II proclamava les virtuts heroiques del que va ser bisbe de Vic, Dr. Torras i Bages, a qui a partir d'aquell moment declarava venerable, pas previ per a la beatificació i canonització de tot cristià de qui s'espera que pugui pujar als altars. També el bisbe Torras, com moltes altres personalitats del seu temps, va tenir contactes amb el Dr. Vidal i Barraquer, i en aquest cas uns contactes decisius.

Josep Torras i Bages va néixer a les Cabanyes, Alt Penedès, l'any 1846. Es portava, doncs, vint-i-dos anys amb el nostre cardenal. També com ell va cursar els estudis de Dret i Filosofia a Barcelona i fou ordenat de prevere l'any 1871. La personalitat de Torras i Bages, abans i després d'arribar al pontificat, fou molt acusada en els més variats camps de la cultura i del pensament. Avesat escriptor i periodista, va col1aborar a "La Veu de Montserrat", "La Veu de Catalunya", "La Renaixença" i "Les quatre barres". Fou president de la secció religiosa de la Unió Catalanista i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc, en el qual exercí una profunda influència al voltant de dos conceptes fonamentals: fe i pàtria.

Quan va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, va pronunciar el discurs d'ingrés en català, contra la rutina i la voluntat d'alguns acadèmics. Va actuar d'adjunt als Jocs Florals de 1896 i els presidí el 1899. Aquest mateix any va ser preconitzat bisbe de Vic

La vida del Dr. Torras i Bages es desenvolupà atent al pensament social de Lleó XIII. Va sobresortir pel seu tremp personal i per la seva cultura, però especialment per la seva vida com a sacerdot i bisbe. L'actual prelat de Vic, monsenyor Josep M. Guix, en remarca uns trets ben precisos: "Bon filòsof, teòleg i jurista, coneixedor de la història de l'Església i del nostre poble, home equilibrat i ple de seny, sabé aplicar la doctrina més elevada a les situacions històriques i conjunturals del seu temps. El valor permanent de la majoria dels seus escrits es basa en l'amor a la veritat i en la humilitat. Fou un defensor tenaç i enèrgic dels drets de l'Església, però també defensà i serví eficaçment el poble català i sempre que fou necessari, es convertí en defensor dels drets de la persona humana i del seu poble." És tot un retrat.

Quan va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, va pronunciar el discurs d'ingrés en català, contra la rutina i la voluntat d'alguns acadèmics. Va actuar d'adjunt als Jocs Florals de 1896 i els presidí el 1899. Aquest mateix any va ser preconitzat bisbe de Vic. Tota la seva vida sacerdotal va ser un viu exponent de diàleg entre el clergat i el món laic, i això es fa evident en la seva obra més famosa La Tradició Catalana, on va fer una apassionada defensa de la nostra llengua i de l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya. També quan les Bases de Manresa (1892), estem encara en el centenari, va ser l'encarregat de redactar la part que afectava la proposta de regulació de les relacions entre Catalunya, l'estat espanyol i la Santa Seu. També, en aquest sentit, l'any següent, en l'assemblea de la Unió Catalanista, celebrada a Reus, hom li encomanà la redacció de la comunicació dirigida a tots els bisbes de Catalunya sobre l'ús del català en la predicació, la catequesi i els actes de culte no celebrats en llatí.

No obstant això, des de la seva elecció a l'episcopat es dedicà a la pràctica, quasi exclusivament, de les tasques del seu nou ministeri. Portà una intensa vida de pietat i d'orientador del pensament, especialment amb la publicació de nombroses cartes pastorals. Per la seva humilitat, però també per amor al seu poble, va refusar les seus arquebisbals de València i Burgos, que van ser-li ofertes.

A nivell popular i a nivell eclesial cal remarcar l'autoria de la famosa visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, molt coneguda entre el poble i de la qual l'Església n'ha tret les pregàries dels oficis de Laudes i Vespres de la festa de la patrona de Catalunya.

Les relacions del Dr. Torras i Bages amb les famílies dels Vidal i Barraquer venien de lluny. El Dr. Torras era amic íntim i a la vegada company del Dr. Gaietà Barraquer i Roviralta, i també va tenir força relació amb el Dr. Benet Vidal i Gimbernat, els dos oncles carnals del jove Francesc, l'un per part de mare i l'altre de pare. Per cert que, en un moment donat, es va produir la circumstància, si més no curiosa, que els dos van ser a la vegada vicaris generals de Barcelona i Tarragona, respectivament. Així, doncs, i donada aquesta estreta relació del Dr. Torras amb els oncles capellans i els anys de diferència que es portaven, no és estrany que Torras i Bages tingués un gran ascendent i una notable influència sobre en Francesc.

De tothom és conegut que el jove Vidal sentia el desig de ser religiós jesuïta. El seu pare hi accedia, però amb la condició, acceptada pel fill, que primer es llicenciés en una carrera civil. Ja advocat i mort el seu pare, la idea d'entrar a la Companyia de Jesús continuava ballant-li pel cap i va ser precisament el Dr. Torras, amb qui Vidal i Barraquer s'expansionà i va demanar consell, després de moltes converses, que va fer-li veure que l'Església d'aquell moment estava més mancada de capellans seculars que no pas de religiosos. Tanmateix, el jove advocat el va escoltar i entrà a estudiar teologia al Seminari de Barcelona.

L'any 1899 Torras i Bages era consagrat bisbe i Vidal i Barraquer era ordenat sacerdot. Les trobades van continuar sovintejant.

L'abril de 1914 Vidal i Barraquer era consagrat bisbe-administrador apostòlic de Solsona. No cal dir com la joia inundà el cor del bisbe de Vic amb l'elevació a l'episcopat de qui havia sabut acceptar els seus raonaments vocacionals. Amb la seva intuïció Torras i Bages ja va preveure que el servei episcopal de Vidal i Barraquer no acabaria a la petita diòcesi solsonina. És per això que, en ser nomenat bisbe Mn. Francesc, el prelat vigatà va fer-li ofrena d'un anell episcopal que portava gravada la imatge de sant Ramon Nonat, patró de la diòcesi de Solsona, tot dient-li: "Et regalo aquest anell perquè sé que no t'hauràs de quedar a Solsona i perquè vull que tinguis perpètuament un record de la teva primera diòcesi."

Torras i Bages va morir dos anys més tard, el 1916, però el seu vaticini es va acomplir; Vidal i Barraquer seria arquebisbe de Tarragona el 1919 i cardenal de l'Església el 1921.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques