“Una vegada vam rescatar una dona embarassada i amb tres fills... De la seva cara no me n’oblidaré mai”, explicava Marco Antonio Martínez. El capità del vaixell Rise Above, de l’ONG Mission Lifeline, es dedica a rescatar immigrants que arrisquen les seves vides intentant travessar el Mediterrani. “Jo no visc cap situació dramàtica”, assenyalava, “la viuen els refugiats, són herois que s’ho juguen tot”. Ahir al vespre va oferir una xerrada al Casal Popular El Polvorí, on una vintena d’assistents van sortir amb el cor encongit després d’escoltar les colpidores experiències que ha presenciat Martínez.

Fa cinc anys que és el capità d’aquest vaixell d’una ONG alemanya. Abans havia estat a Open Arms i altres entitats que treballen per mitigar les conseqüències d’aquest drama migratori. Segons Martínez, la situació no ha estat mai tan crítica com ara. “Al novembre de l’any passat sortien divuit pasteres de Tunis cada dia”, afirmava, “això no ho he vist mai”.

Aquestes són les conseqüències d’un “mercadeig” entre la Unió Europea i els traficants de persones. “Els dictadors del nord d’Àfrica i de països com Turquia juguen a dues bandes, cobren de la UE per acollir els immigrants i cobren dels traficants per no aturar-los”, denuncia Martínez.

Traves administratives constants

El capità del Rise Above es troba constantment amb traves administratives que impedeixen que pugui salvar vides. El govern d’ultradreta de Giorgia Meloni els ho posa molt difícil perquè puguin atracar als seus ports, igual que el govern de Pedro Sánchez. “Des del 2018, quan Sánchez va arribar al govern, Salvament Marítim ha deixat de sortir a rescatar i ha deixat d’informar”, explicava Martínez. El seu vaixell no atraca a Espanya perquè és alemany i pot fer-ho més fàcilment a altres països, però Open Arms, per exemple, té molts problemes i viu sota l’amenaça constant de rebre multes milionàries o quedar-se sense vaixell.

Amb el recent naufragi de 750 persones a la costa grega ja són 2.000 els immigrants que han perdut la vida en aigües mediterrànies aquest 2023, però aquestes són només les xifres oficials on, a més, no s’inclouen les desaparicions. Des de 2015, segons Martínez, 26.000 persones han mort intentant arribar als nostres països per via marítima. Tot i això, els que migren amb pasteres són “immigrants residuals”, ja que la majoria arriben per via terrestre.

"Un repte personal per la classe treballadora"

Amb aquestes dades sobre la taula, els únics que fan alguna cosa per salvar vides són les organitzacions no governamentals. “Alemanya dona diners a les ONG, però això no té sentit”, denuncia Martínez, “haurien d’invertir aquests diners en estratègies pròpies de salvament en comptes de fer-se la foto amb nosaltres”.

El capità del Rise Above lamenta que en 5 anys “no s’ha avançat”, les organitzacions es dediquen a “contenir” la situació. “Des de 2014 la política europea d’immigració està centrada a fer que els refugiats no arribin vius al continent”, afirma Marco Antonio Martínez, “jo m’ho intento prendre com un repte personal, i ho hauria de ser per tota la classe treballadora”.