Cultura

Les actuacions de Carlos Núñez i de la London Community Gospel Choir posen el punt i final al Festival de Música

Per Lluís Rovira i Barenys



Carlos Núñez va fer vibrar el públic que va asistir al seu concert, el passat dissabte a la nit
Aquest cap de setmana s'ha posat el punt i final al Festival Internacional de Música amb les actuacions de la London Community Gospel Choir, el divendres, i de Carlos Núñez, el dissabte. Els dos concerts s'han celebrat al Parc Samà i han suposat tot un èxit de públic.

London Community Gospel Choir

Amb una posada en escena amb 5 músics i 12 cantants, la London Community Gospel Choir va oferir un concert molt dinàmic on va interpretar clàssics del gospel amb una instrumentació i uns arranjaments molt especials, que van dotar el concert d'una energia contínua que es va transmetre també al públic.

Va destacar de tots els intèrprets el protagonisme del líder del grup que va animar contínuament el públic i va fer-lo cantar el clàssic Swing low, sweet charlot, baixant a la platea i convidant la gent a cantar. El ritme del concert va acabar d'una manera frenètica, animat per les coreografies contínues dels cantants i per la varietat de registres que van aportar. En diverses ocasions el públic es va posar dret i va ballar i picar de mans acompanyant la interpretació del cor i els músics.

Carlos Núñez

Carlos Núñez no va deixar indiferent a ningú. En el seu únic concert a Catalunya i acompanyat de tres músics, Núñez va mostrar el seu ampli i variat repertori d'instruments de vent amb adaptacions de música celta, bretona i irlandesa, entre d'altres, a un nombrós públic que gairebé omplia el recinte del Parc Samà. Entre les autoritats presents al concert cal destacar la presència del vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira i la del subdelegat de la Generalitat, Xavier Sabaté.

A part de la música d'arrel tradicional, Carlos Núñez també va interpretar una adaptació del Bolero de Ravel, un tema de la banda sonora de la pel·lícula Mar adentro, composat per ell, així com una espectacular versió del Cant dels Ocells, ell sol amb el so de la flauta. La connexió amb el públic es va fer més palesa a la part final del concert en què va fer ballar tothom al ritme trepidant dels seus músics.

Comenta aquest article