La sala d'actes de la Confraria de Pescadors va acollir, ahir al vespre, la presentació del llibre "Passat, present i futur de les Confraries de Pescadors", a càrrec dels seus autors Joan-Lluís Alegret i Alfons Garrido, antropòlegs investigadors de la Càtedra d'Estudis Marítims de la UdG i produït per la Fundació Promediterrània-Museu de la Pesca de Palamós. L'organització de l'acte va anar a càrrec de l'Arjau Vela Llatina de Cambrils, el Museu d’Història de Cambrils i el Campus Extens de la URV i va comptar amb la col·laboració de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i Confraria de Pescadors de Cambrils.

Associats des de l'època romana

El llibre, tal com van explicar els seus autors, repassa les diferents formes com s'han agrupat i organitzat els pescadors i fa un repàs que va des de l'època dels romans fins avui en dia i, també, de com les actuals Confraries de Pescadors es poden adequar a l'economia europea. Tal com va explicar Alfons Garrido, "en l'estudi que hem fet de com s'han associat els pescadors al llarg del temps hem vist que han sigut resilients, s'han anat adaptant als canvis i als diferents contextos, amb voluntat de subsistir". Garrido va precisar que els pescadors són competitius quan estan al mar "però en terra han vist, al llarg dels segles, que si s'associen hi surten guanyant. L'associació de pescadors és un fet estructural al llarg de la història".

Per la seva part, Joan-Lluís Alegret, va explicar que "els pescadors eren mal vistos, en determinades èpoques, i més tard van ser reconeguts però sense rellevància, i tot pel desconeixement general de l'activitat pesquera. Més recentment el tema pesquer s'ha revaloritzat com un patrimoni a preservar". En aquest sentit, Alegret va mostrar la seva sorpresa pel fet que a Cambrils no s'hagi posat més en valor el tema pesquer i va posar com aexemple la precarietat de la sala on se celebrava la xerrada.

El naixement dels pòsits i la constitució dels Galp

Alegret també va dedicar una part de la seva intervenció en l'aspecte econòmic lligat a l'activitat pesquera i va fer referència als pòsits, creats l'any 1918, que van sorgir com unes organitzacions creades per l'estat com a intent per solucionar les lluites entre els propietaris de les barques i els treballadors, entre d'altres aspectes, "els pòsits complien unes característiques molt importants; l'ajuda mútua, la compra de material a les cooperatives de consum, la comercialització,...tot i que, posteriorment, el règim franquista va reinventar les confraries".

Finalment, Alegret va dediacr un apartat a parlar de l'actualitat i del futur immediat, centrat en l'estructuració a través dels Galp (Grup d'Acció Local Pesquer). Segons Alegret, les confraries no han participat mai en la concessió dels fons estructurals ja que no estan reconegudes per la Unió Europea. Els Galp, que agrupen diferents ports pesquers, s'apunta com l'entitat que ha de solucionar això. L'entrada de Cambrils al Galp de la Costa Daurada, on també hi ha Tarragona, Torredembarra i Calafell, es va aprovar pel plenari ara fa un any. Aquest passat mes de març es va saber que el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural havia seleccionat la candidatura de Cambrils, Tarragona, Torredembarra i Calafell i els permetia constituir-se com a Grup d'Acció Local Pesquer (GALP). Això ha de permetre accedir a 15,6 milions provinents d'ajuts europeus per tal de promoure l'Economia Blava sostenible.

Finalment es va obrir un debat amb el públic present a l'acte i es van contraposar punts de vista sobre el tema de com s'havia viscut el canvi en la comercialització del peix a Cambrils, a principis del segle XXI.