Estampes cambrilenques / Juliol 1983

En iniciar, al començament d'enguany, els esdeveniments que Cambrils havia de commemorar en el curs d'aquest que va escolant-se (sempre més de pressa del que molts voldríem), dèiem que en aquest 1983 s'esqueia el cinquantenari de l'inici de les obres d'aquest port nostre que és avui l'orgull dels cambrilencs. I dèiem allí (vegeu, si us interessa, el tema, la revista "Cambrils" de febrer, número 142 de la tercera època) que: "No hi ha cap mena de dubte que la construcció del port de Cambrils és l'obra pública de més transcendència i de més categoria que s'ha fet a Cambrils al llarg de tota la seva història." I avui ens reafirmem en aquesta consideració.

En aquell article, en què anunciàvem aquesta principal efemèride cambrilenca, fèiem unes reflexions sobre la gran importància d'aquesta obra i sobre els beneficis que d'ella s'han derivat per al poble de Cambrils en general i per als pescadors en particular. Avui, ja més a prop de la data en què s'escaurà el cinquantenari, 3 de setembre, voldríem evocar aquella diada, certament gloriosa per a Cambrils, i els actes que van anar desenvolupant-se aquell matí de diumenge, en què cauria, en el sot prèviament preparat, aquella primera pedra que assenyalaria el camí que continuaria quasi ininterrompudament amb moltes altres pedres, milions de tones de pedres, fins quedar acabada aquesta magnífica obra, que és meitat postal artística, meitat fet salvador de tot un poble.

I ho fem amb una mica d'anticipació, en primer lloc, perquè la revista sempre surt a la llum amb un cert retard, i després, perquè el mes que ve tractarem també d'un altre esdeveniment per commemorar el setembre: el II centenari de l'acabament de les obres del santuari de la Mare de Déu del Camí, del santuari actual volem dir.

Aquell diumenge 3 de setembre de 1933 el poble anava de bòlit. Els carrers ornamentats, domassos als balcons i finestres, banderes al vent. Era el matí assenyalat per a la festa. Cap a les deu començaren a arribar les autoritats, especialment de Tarragona, que venien a sumar-se a l'acte. Les personalitats anaven reunint-se a la sala d'actes de l'Ajuntament, on eren atesos pel president de la Comissió Gestora (el batlle d'aquell moment) senyor Cassià Castells. Entre aquestes autoritats hi havia els batlles de Tarragona i Reus; el comissari de la Generalitat, Pere Caballé; el governador civil, Gaietà Freixes i representants de l'autoritat militar i de la Marina, partits polítics, etc., tots els quals es dirigiren al lloc preparat per a la cerimònia, on també va reunir-se una gran gentada, pràcticament tot el poble, encapçalat per les autoritats locals i les ensenyes de les diferents entitats de la vila.

Allà va arribar també el ministre d'Agricultura, Marce•í Domingo, el qual acompanyaven els antics directors generals d'Instrucció Pública i d'Indústria, senyors Salmeron i Nogués. Pujats a la tribuna que estava a punt, començaren els parlaments. Ho féu en primer lloc l'alcalde Sr. Castells, que va saludar les autoritats presents i que va expressar el reconeixement dels cambrilencs al ministre "gran impulsor de l'obra del port de refugi i a les altres personalitats que han treballat a favor de les aspiracions de Cambrils". Va fer també referència a les vicissituds per què havia passat el projecte del port durant molts anys sense haver assolit més que desenganys, i va dir que la data del 3 de setembre de 1933 seria per als fills del poble una data memorable, ja que assenyala el començament d'una era de prosperitat.

Seguidament va ser el senyor Francesc Membrillera, enginyer projectista del port, qui prengué la paraula per tal d'explicar tècnicament, amb el pla al davant, el que seria l'obra de la qual ara es posava la primera pedra.

Finalment va ser Marce•í Domingo qui es va dirigir al poble reunit. Va començar dient que sentia una emoció especial davant de la senzilla grandesa de l'espectacle que tenia al davant dels ulls: "El lloc, el motiu, tot fa desvetllar —diu— els sentiments més íntims del meu esperit."

Va continuar dient que "... avui comença a Cambrils una obra que era molt desitjada perquè era també molt necessària". Assegura que se li donarà fi i que això es farà ràpidament. Va fer seguidament una apologia del règim republicà, expressant la seva convicció que es donaria solució als problemes pendents perquè hi havia voluntat de servei i ganes de treballar pel poble. Digué que "la República és un règim polític i social que desenvolupa la seva obra renovadora, desvetlla activitats, estimula la formació de noves energies i crea una riquesa material i una riquesa espiritual ensems", i va acabar dient: "Poseu fe, no en els governants de la República, sinó en vosaltres mateixos que sereu els que quedareu quan els governants deixin de ser-ho. Poseu fe en vosaltres mateixos car és en les vostres mans on està el veritable poder i la veritable força de govern."

Una gran ovació va acollir les paraules del ministre, el qual va ser aclamat, així com havien estat molt aplaudides les intervencions anteriors. Quan seguidament Marce•í Domingo va fer baixar fins al seu lloc la primera pedra d'aquella obra que s'iniciava, tothom va experimentar un gran xoc emocional molt intens; l'entusiasme va ser delirant; als visques de la multitud s'hi afegiren els sons de la música, els crits de joia de la gent, les sirenes de les barques, el toc de les campanes i els esclafits de la pólvora. En els ulls de la gent pescadora es veieren espurnejar llàgrimes de goig i d'emoció pel moment històric que s'estava vivint.

Després va venir el dinar que, segons expliquen les cròniques del diari de què traiem les dades d'aquesta 'estampa' ("Diari de Tarragona", del dia 5 de setembre de 1933) va ser servit en la gran sala del teatre del grandiós edifici del Pòsit de Pescadors, que estava vistosament guarnida amb plantes, garlandes, banderes, etc. "El banquet va aplegar uns dos-cents comensals i va ser presidit pel ministre Domingo al qual acompanyaven les autoritats convidades."

Mentre es va dinar, la Banda de Música del Regiment número 18, sota la direcció del mestre Vélez, executà un selecte programa musical, que va ser molt aplaudit. A l'hora de les postres hi va haver els parlaments de rigor i seguidament Marce•í Domingo i el senyor Salmeron, que l'acompanyava, es van acomiadar de les autoritats i del poble, i marxaren tot seguit cap a Girona, on aquella mateixa tarda havien d'inaugurar unes escoles.

Com a detall curiós direm que el dinar va ser servit per un restaurant de Salou i que el menú va ser el següent:

• Entreteniments variats
• Arròs a la valenciana
• Llagostins amb maionesa
• Pollastre rostit
• Mantecado
• Fruites
• Xampany — Cafè — Cognac Domecq
• Tabacs.

Un dinar servit a Cambrils per un restaurant de Salou i arròs i pollastre rostit a un ministre en un dinar oficial. Com canvien les coses, Déu meu!

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques