L’artista Rosalía Banet, guanyadora de l’última edició de la Biennal d’Art Gastronòmic de Cambrils, va inaugurar ahir l’exposició “Altars i ofrenes” a la Sala Àgora de l’Ajuntament. La mostra, que es podrà visitar fins el 15 de setembre, és una invitació a reflexionar sobre l’alimentació i les seves conseqüències. L'alcalde Alfredo Clúa va fer la seva primera aparició pública després de ser investit per inaugurar aquesta exposició.

Les obres exposades s’acosten a alguns dels problemes del sistema alimentari actual, com la pèrdua i el malbaratament alimentari, el desequilibri entre la fam i els excessos, la baixa qualitat del menjar o l’escassetat dels recursos naturals.

Rosalia Banet és una artista multidisciplinària que pren com a punt de partida el dibuix, per després desenvolupar projectes que es formalitzen en diferents formats, des de pintures o escultures a instal·lacions i peces audiovisuals. En els darrers anys, el seu art està marcat per la recerca d’un desenvolupament d’una pràctica artística sostenible.

L'alimentació va més enllà d'allò biològic

L'alimentació és un terreny complex que parteix d'allò biològic, però que està profundament arrelat amb allò cultural, allò social i allò personal. En l'acció de menjar conflueixen diferents aspectes que van del nutritiu al simbòlic, i del psicològic al social. El sistema alimentari afecta tota l'estructura social i l'elecció i el consum dels aliments tenen conseqüències individuals, socials, culturals, econòmiques, polítiques i mediambientals.

“Altars i ofrenes” és una invitació a reflexionar sobre tots aquests temes que giren al voltant de l'alimentació. L'exposició s'acosta a alguns dels problemes del sistema alimentari actual, com ara la pèrdua i el malbaratament alimentari, el desequilibri entre fam i excessos, la baixa qualitat del menjar o l'escassetat dels recursos naturals.

L'art com a compromís social, un compromís amb el seu temps, amb tot allò que l'envolta, amb l'ésser humà i tot allò que entorn seu esdevé, ja sigui per qüestionar-lo, per exalçar-lo o simplement com a reflex de les societats, de les seves preocupacions, de les maneres d'habitar el món, filosofies, estètiques. Entenent l'art com un lloc on qüestionar, reflexionar o analitzar les diferents preocupacions del nostre temps, així com el lloc des d'on explorar les possibilitats de futur. Aquestes són les obres que conformen l'exposició:

Cascada de Intestinos

Acrílic i llapis sobre paper

Pintures que representen una sèrie d’altars erigits a un déu-estómac. La figura principal d’aquestes peces la compon un sistema digestiu alat, amb ales d’au carronyera i on les seves armes són els coberts: cullera, ganivet i forquilla, ressaltant la importància de les nostres decisions a l’hora d’escollir el menjar. A través de les ofrenes s’aborden diferents assumptes relatius al menjar: l’excés, la brossa, els plàstics, sucre, OCNIS (objectes comestibles no identificats) i la manipulació per part de les grans multinacionals de l’alimentació.

Muk Bang Infinito

Peça audiovisual que pren com a punt de partida el fenomen coreà del muk bang o retransmissions de fartades en directe per a representar els excessos del sistema alimentari actual. El paisatge comestible que mostra la peça es configura entre ser aliment saborós o brossa desagradable per a cridar l’atenció sobre la qualitat del menjar, el plaer de la ingesta i visualitzar la quantitat de deixalles que generem.

Mapas de piel

Acrílic i llapis sobre paper

Aquesta sèrie forma part d’un projecte anomenat Cartografies del dolor que s’acosta a la relació entre espai i poder des del prisma humà. Està format per un grup de mapes antropomorfs. La sèrie Mapes de pell està composta per 15 obres realitzades com si la terra fos l’epidermis i l’aigua sang, així parlen de la fragilitat del territori que habitem i de la qual depèn la nostra vida.

Black Stomach

Acrílic i llapis sobre paper

Aquesta sèrie també forma part del projecte Cartografías del dolor realitzat entre 2013 i 2014. En aquest cas, s’han dibuixat els mapes dels països més rics del món en forma d’estómacs negres. Per un costat, s’estableix una relació profunda entre  la terra i l’ésser humà i, per l’altre, el fet d’utilitzar estómacs negres parla de la nefasta acció de l’home sobre la terra, sobre les conseqüències de l’Antropocè.Per a realitzar aquesta sèrie es va prendre com a punt de partida el concepte japonès  d’Hara Guroi (estómac negre) que s’utilitza per a definir a persones corruptes, malvades, lladres, etc.

Gabinete de dibujos

Aquest gabinet alimentari està format per petites peces, esquemes, apunts i esbossos que reflexionen sobre l’aliment i les seves conseqüències per a la nostra salut i la del medi ambient. Aquesta part de l’exposició mostra el procés creatiu que precedeix al desenvolupament de les obres.

Tartas de piel enferma

Oli sobre resina de poliuretà

Aquesta peça escultòrica està composta per un conjunt de pastissos pintats amb malalties de la pell. D’aquesta forma l’obra es porta a la boca del dolor i la malaltia, i ens mostra la nostra fragilitat. L’obra també parla de la importància del menjar i en qüestiona la seva qualitat quan l’ingerim i les conseqüències per a la nostra salut.