Estampes cambrilenques / Juliol 1988

Aquestes darreres setmanes ha ressorgit de nou el tema de la possible construcció d'un edifici municipal perquè, segons han reflectit la premsa i la ràdio, sembla que la Comissió Informativa d'Urbanisme ha visionat un primer esborrany del nou edifici, avantprojecte en què treballa l'arquitecte municipal, Jesús Coll. Estem plenament d'acord que és absolutament necessària una nova Casa de la Vila, i això per dues raons: perquè l'actual edifici està en molt mal estat i també perquè no està en concordança amb l'empenta social i urbanística que Cambrils ha assolit darrerament. No diré que l'edifici municipal sigui indigne, però sí que està en desacord amb l'entorn general de la vila. Per altra part, el moviment polític i burocràtic que Cambrils genera avui necessita d'amplis espais per al funcionariat, per una part, i de llocs idonis per rebre i atendre les personalitats, comissions i representacions que, cada dia més, visiten la població pels més diversos motius.

Tot això queda molt clar.

El que potser no és tan clar és on s'ha d'ubicar el nou edifici municipal, problema procliu a la polèmica i a la divergència d'opinions, potser no totes massa ben fonamentades. Sembla que es projecta de construir-lo al nomenat Centre Direccional, on ja l'Ajuntament compta amb els terrenys adequats. Hi ha molta gent que es decanta per mantenir-lo a la Plaça, el lloc on és des de fa segles. Ningú no hauria de fer d'això una qüestió personal, ni política, ni de metres de desplaçament que, avui, no compten per a res. El que sí és important és la conservació, revitalització i dignificació d'un espai en el qual els anys i els esdeveniments han deixat l'empremta d'un pes certament ben específic i irrepetible en el paisatge urbà: la Plaça. I per assolir aquest objectiu, sense que sigui del tot imprescindible, sí que seria molt convenient el deixar la Casa de la Vila, cervell, cor i pulmó del poble, on està.

L'actual edifici és petit i vell, però té possibilitats d'eixamplar-se força, fins a poder ocupar tot el frontis de la plaça, pràcticament. No diré que no sigui una solució cara i més complicada, però el resultat final seria, sens dubte, gratificant i la revaloració que l'execució d'aquesta obra faria de la plaça compensaria prou la despesa econòmica.

No voldria que aquest treball despertés polèmiques. Suposo que als cambrilencs, més o menys, no els importa massa que la Casa de la Vila sigui aquí o allà. En canvi, suposo també que tots els veïns amb dos dits de front estan capacitats per copsar la real importància que té la Plaça dins l'entorn urbà de Cambrils. I només a això van encaminades aquestes reflexions, que no volen ser altra cosa que una defensa de la Plaça com a reducte arquitectònic, històric i paisatgístic de la vila.

Perquè Cambrils, com Venècia, només té, durant segles, una plaça. Modernament es va fer la plaça del Pòsit, i encara més modernament la plaça d'Aragó, la d'en Carles Roig o la de la Constitució, que no són altra cosa que l'eixamplament de vies ja importants o l'encreuament de carrers. Però, històricament, de Plaça només una, amb totes les característiques inherents a una concepció urbanística perfectament adaptada i acceptada al nostre país. En frase d'Ortega i Gasset: "La ciutat, abans que tot és això: Plaça, àgora, lloc per a la conversa, la política, la discussió, l'eloqüència."

Una altra cita important, de la qual desconeixem l'autor, però que és entenimentada i aporta criteris clars i certament aprofitables, adaptables perfectament a Cambrils: "La ciutat és un arxiu històric i com a tal no és mai independent de les etapes per què ha passat la seva evolució. És també un document, un dipòsit de tot allò que l'esdevenir humà va deixant sobre ella en lenta i contínua sedimentació. La ciutat, la vila, es resisteixen a desaparèixer, són una de les més imperibles creacions humanes."

Del nucli antic de cada una de les nostres poblacions hem de valorar, no tan sols l'aspecte artístic, sinó també el contingut que s'hi conserva.

Allò que pot semblar poc expressiu artísticament pot ser històricament d'una gran eloqüència. Cap edificació, cap detall és insignificant, sinó que forma part d'una totalitat que no es pot dissociar. De tots els nuclis antics de les nostres comarques extraiem un element comú: la plaça. Aquest espai obert, ample, quadrat i gairebé sempre porxat on trobem la Casa de la Vila o l'església.

L'origen de la seva formació és l'antiga activitat de mercat setmanal que es duia a terme en aquest indret, i la ciutat creixia al seu voltant. La plaça constitueix el centre, no tan sols físic, sinó també comercial, social i polític. A les conclusions del Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna, dedicat a l'estudi dels centres de les ciutats, llegim: "Seguim creient que els llocs de reunió pública com són les places i passeigs on la gent pugui trobar-se lliurement, encaixar les mans i elegir el tema de conversa que més l'hi agradi, no són coses del passat, i que adaptades a l'actualitat, han de tenir un lloc en les nostres ciutats."

I encara una tercera: "A la plaça, com a principal element de relació, abans, cal que se li torni tot el sentit medieval que tenia ella i té el seu entorn".

Cambrils només té, durant segles, una plaça. Modernament es va fer la plaça del Pòsit, i encara més modernament la plaça d'Aragó, la d'en Carles Roig o la de la Constitució, que no són altra cosa que l'eixamplament de vies ja importants o l'encreuament de carrers. Però, històricament, de Plaça només una, amb totes les característiques inherents a una concepció urbanística perfectament adaptada i acceptada al nostre país

A Cambrils, la Plaça va ser mercat fins la construcció de Mercat Municipal l'any 1925 i Fira des de començaments de segle. A Cambrils, totes les grans manifestacions de la vida ciutadana de caire polític, social, festiu i reivindicatiu han tingut com a marc la Plaça; ens ve a la memòria ara, per exemple, l'esplèndida i multitudinària manifestació d'adhesió i de satisfacció, ara ha fet deu anys, amb motiu de l'arribada a Cambrils de les despulles mortals del cardenal Vidal i Barraquer, amb tot el poble abocat a la Plaça.

Cal que valorem com cal la Plaça i una manera de fer-ho amb encert seria el manteniment de l'Ajuntament dins el seu àmbit. Que el poble s'ha fet gran i que per segons quins sectors resta una mica allunyat, és veritat; però continuarà essent-ho si el situem a dos o tres-cents metres d'on és ara. Per altra part, ciutats mitjanes com Reus o Tarragona, o grans metròpolis com Madrid i Barcelona, han crescut d'una manera impressionant en nombre d'habitants o en perímetre urbà i la Casa de la Vila continua essent a la plaça Major o a la de Sant Jaume, al Mercadal o a la plaça de la Font, segons sigui, i no per això ningú no s'estripa els vestits. En darrera instància, només cal acostar al ciutadà els llocs d'atenció, muntar-li unes oficines substitutòries per les coses més elementals i peremptòries, espaiades en els dos o tres llocs més allunyats, o amb més nucli de població.

El que voldríem dir és que la Plaça és una joia, potser no arquitectònica, però sí amb altres valors, que moltes poblacions voldrien tenir i no tenen, i que convé conservar-la, potenciar-la i donar-la a conèixer per la seva vàlua intrínseca i pel que representa de complement del conjunt del nucli antic de Cambrils, molt més important del que la gent es pensa. L'Ajuntament té el deure de preservar-ne la degradació i de valorar tot el seu significat històric i de rememoració paisatgística d'altres èpoques en la vida de Cambrils.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques