Un estudi de la URV avalua per primera vegada l’estat de les infraestructures relacionades amb la bicicleta a Cambrils i altres municipis del Camp de Tarragona, l’ús actual d’aquest vehicle com a mitjà de transport quotidià i la percepció social de la població. L’objectiu dels investigadors del Departament de Geografia i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili és proporcionar informació rellevant en un moment clau per al desenvolupament de les infraestructures en aquest àmbit territorial.

Projectes en via de desenvolupament com el Pla Director Urbanístic del Camp de Tarragona, la redacció del Pla Director de mobilitat, el POUM de Tarragona i la primera fase de la implantació del tramvia, posen de relleu la necessitat d'analitzar el model de mobilitat actual i buscar eines de millora en transports ecològics com al bicicleta.

El projecte de recerca, que ha comptat amb el finançament de la Diputació de Tarragona i la mateixa Universitat, ha permès enquestar un miler de persones i posar a disposició la cartografia al portal col·laboratiu OpenStreetMap dels sis municipis analitzats: Cambrils, la Canonja, Reus, Salou, Tarragona i Vila-seca.

Aquest dijous s’han presentat els resultats recollits al llibre La bicicleta al Camp: diagnosi i reptes per a una mobilitat metropolitana saludable i sostenible, coordinat pels investigadors de la URV Xavier Delclòs Alió i Josep Maria Solé Gras. La publicació inclou, a més, la reflexió de nou experts de l’àmbit acadèmic, l’administració i els moviments socials.

La gran majoria dels enquestats reclama la bicicleta compartida

De les respostes de les més de mil persones enquestades l’any 2022 se’n desprèn que només un 5% de la població utilitza la bicicleta algun cop a la setmana com a mitjà de transport, si bé el 55% afirma que li agradaria utilitzar-la quotidianament. La principal barrera que addueixen el 73% dels enquestats és la manca d’espai per a la bicicleta o les males condicions de la infraestructura. Aquesta mateixa proporció afirma que utilitzarien la bici si existís infraestructura accessible i de qualitat. De fet, només un 26% creu que al seu municipi és fàcil i seguir circular en bicicleta.

La gran majoria dels enquestats (94%) considera que cal promoure la bicicleta compartida, i prop d’un 45% indica que l’utilitzaria. El 92% apunta que són necessaris més aparcaments per a bicicletes i el 91%, carrils bici segregats de vehicles i vianants.

Pel que fa a la convivència entre vehicles motoritzats i bicicletes, el 62% està d’acord amb que cal reduir la velocitat dels cotxes, el 46% que cal reduir l’espai de circulació dels vehicles motoritzats per dedicar-los a bicicletes i vianants, i el 25% que cal reduir l’espai d’aparcament de cotxes i motos.

L’investigador principal de l’estudi, Xavier Delclòs, senyala que “la recuperació de la bicicleta com a mitjà de transport, després d’haver-se deixat de banda durant gairebé un segle, és una opció clau per abordar els reptes de la mobilitat, excessivament dependent dels vehicles motoritzats”. Per això l’equip investigador del Grup de Recerca en Anàlisi Territorial i Estudis Turístics i del Centre de Recerca Urbana del Camp de la URV van impulsar aquesta diagnosi inèdita, amb visió supramunicipal, i que pogués incidir en les polítiques d’ordenació del territori.

De 141 a 296 quilòmetres de carrils

Actualment, els sis municipis analitzats en l’estudi compten amb una xarxa de carrils bici de 141,5 quilòmetres, la majoria amb espai segregat per a vehicles motoritzats. No obstant això, a les ciutats més grans (Tarragona i Reus), un de cada quatre quilòmetres són de calçada compartida. Segons el que cadascun dels municipis analitzats ha planificat, en els propers anys s’haurien de duplicar els quilòmetres de carril bici fins als 296,3. No obstant, de l’anàlisi de la cobertura de la infraestructura en destaca la necessitat de desenvolupar una xarxa connectada i amb una visió que vagi més enllà dels termes municipals.

L’estudi també relaciona els carrils existents amb els equipaments públics i les estacions de transport públic, i en detalla el disseny dels carrers.

La publicació amb les conclusions de l’estudi és accessible al web del grup de recerca GRATET.