Ja s'ha creuat l'equador de la 48a edició del Festival Internacional de Música de Cambrils. Després de Pablo López, ahir va ser el torn del violinista d'origen armeni Ara Malikian. Reconegut internacionalment, Malikian ja va tocar en l'edició anterior i ahir va tornar a exhaurir les entrades al Parc del Pinaret. Els que el vam veure per primera vegada, gairebé ens va sorprendre més la seva vis còmica que la seva destresa tècnica amb el violí a les mans.

El libanès oferia, entre cançó i cançó, monòlegs divertidíssims on explicava l'origen de les seves cançons o la seva trajectòria. Així, entre riures, va narrar la seva història de superació. Nascut al Líban, en una família d'origen armeni, va haver d'emigrar molt jove a Europa on va estudiar a les millors acadèmies de música. “Els meus pares eren uns eterns emigrants”, recordava, “per això jo ara emigro cada dia: un dia toco aquí i un dia toco allà!”.

Un concert de 28 hores i 33 minuts

El violinista es va mostrar encantat de tornar a Cambrils un any després. “Teníem tantes ganes de tornar-hi que tocarem 28 hores i 33 minuts seguits, fins que ja no puguem més!”, deia per incredulitat de la seva banda. Els seus companys d'escenari –bateria, guitarra, baix i piano– els va conèixer a Cuba fa més de 30 anys, en un viatge que Malikian va explicar amb tot luxe de detalls amb una comèdia sarcàstica i surrealista que va arrancar múltiples riallades al públic del Parc del Pinaret.

L'energia de Malikian va encendre l'escenari. El libanès no para quiet durant tota l'actuació. Salta, crida, balla, fa ganyotes... Un frenesí moltes vegades violent, agressiu, que troba moments de descans en les peces més lentes, sovint acompanyades només pel piano. Aquests són els dos únics registres d'Ara Malikian que, en els seus espectacles, no afina totes les notes, però tampoc deixa indiferent a ningú.

Obres clàssiques i pròpies

Aquesta particular manera d'acostar la música clàssica –algunes de les cançons interpretades eren de Dvorák o Chopin, de qui es va desfer en elogis– no agradarà als més puristes, però és, indubtablement, una manera d'atraure el públic general cap aquest tipus de música. Malikian renega de l'academicisme i les seves imposicions amb el seu show ple de soroll i llum. Ah, i també gastant tres arcs per espectacle, com va fer ahir a Cambrils. El despeglament va ser tal que va acabar descamisat i tot.

Durant el concert també es van poder escoltar alguns dels temes del seu darrer àlbum titulat Ara. Entre ells, Calamar robótico, dedicat al seu fill Kairo, o Alien's Office, una cançó de protesta pel tractament que es dona als emigrants arreu del món: “tant de bo algun dia puguem viure en un planeta on tothom pugui anar on vulgui quan vulgui”. La darrera de totes va ser Nana arrugada, en record a la gent gran que es va trobar sola durant la pandèmia. El violinista, en aquesta última cançó, va baixar de l'escenari i va tocar passejant-se per la platea, perseguit només per un focus de llum, els vigilants de seguretat i les càmeres dels mòbils.

Màgic Malikian, ahir al Parc del Pinaret, un artista d'aquells que val la pena veure un cop a la vida. Com deien de Lola Flores, no canta ni balla, però no se'l perdin.