L'Aleix Monmany (Barcelona, 1998) em rep a les instal·lacions esportives del Club Nàutic Cambrils a mig matí. Els mesos d'estiu són els més atrafegats pel Nàutic, ja que acull més de 3.400 nois i noies als seus campus d'estiu. Desenes de nois i noies participen aquests dies a les activitats estiuenques del club i el moll de sortida de les embarcacions és un constant anar i venir de gent. Al seu despatx tampoc hi paren d'entrar monitors.

Enmig d'aquesta activitat frenètica, Monmany troba uns minuts per atendre revistacambrils.cat i comentar la que ha estat, segons ell, la millor temporada esportiva de la història del club. La branca competitiva de l'entitat –de la qual formen part uns 50 regatistes– ha exportat la marca Cambrils arreu del món amb els seus bons resultats.

PREGUNTA. M'has dit just abans de començar l'entrevista que ha estat un any històric.

RRESPOSTA. Sí, ha estat un any molt bo a nivell de resultats. Sempre treballem per millorar i estar al capdavant, sobretot a Catalunya. Des de fa un parell d'anys també estem al davant a nivell espanyol i internacional. És un orgull. És gràcies a la feina dels entrenadors: el Leandre García, l'Oriol Oliva... I tots els entrenadors que fan la base. Parlant de resultats, mai s'havien aconseguit tants campionats a escala internacional en un mateix any. I sobretot amb l'Optimist, perquè és una etapa curta que comença als 7 o 8 anys i s'acaba als 15 i, per tant, tens poc temps per arribar al màxim nivell. Hem tingut uns últims 3 o 4 anys on s'han alineat molt els astres i tots hem treballat en comú. Esperem que es pugui mantenir aquest any.

P. Quin diries que és l'èxit més important que s'ha aconseguit aquest any?

R. Jo crec que la classificació de Joan Domingo pel mundial d'Optimist [en va finalitzar 24è individual i segons per equips] i la cinquena posició de l'Íker Múgica a l'europeu. Mai havíem classificat per un Mundial, i a nivell espanyol és molt difícil perquè només entren quatre nois de tot l'estat. Amb l'europeu igual, només ho havíem assolit un cop i feia més de 10 anys. El Joan Fargas també ha quedat 11è del món d'ILCA4. L'any que ve ho tornarem a intentar.

"Mai havíem classificat per un Mundial, a nivell espanyol és molt difícil perquè només entren quatre a tot l'estat"

P. Feia 10 anys que no guanyàveu el Campionat de Catalunya per equips. Què significa posar-se al capdavant a nivell nacional?

R. És un orgull perquè de campionats individuals n'hem guanyat els últims anys, però només destaca un regatista. Guanyar un campionat de Catalunya per equips ens dona més satisfacció perquè hi ha cinc nois a l'equip i, si han arribat fins aquest punt, és perquè han entrenat amb els altres vint que els han ajudat. A més, l'any passat ens vam quedar a les portes –vam ser segons i tercers– i, aquesta temporada, primers i quarts és una bona experiència.

P. El fet que el segon equip quedi quart també demostra la bona feina que es fa dins del club, no?

R. Totalment. De 16 clubs que hi havia, quedar entre els quatre primers té molt de mèrit. Vol dir que els nostres deu millors regatistes estan al top 4 de Catalunya. Ens hauria agradat quedar primers i segons, però... Ja està bé [riures].

P. A nivell individual, el Joan Domingo i l'Íker Múgica són els vostres regatistes més destacats. Primer i segon, respectivament al campionat de Catalunya d'Optimist individual i segon i tercer respectivament a la Copa d'Espanya d'Optimist. M'imagino que aquests resultats visibilitza el club arreu de l'estat.

R. Sí, per nosaltres és molt important l'elit de regates per donar visibilitat al club. La part esportiva és una aposta. Aquest any hem estat al nivell de clubs com el Reial Club Nàutic de Palma, el Club Nàutic de S'Arenal o el Reial Club Nàutic de València. Són clubs superimportants amb moltes més infraestructures i facilitats per a la nàutica. Estem competint contra els millors i els estem guanyant. Ens alegra molt.

P. Un altre rècord d'aquesta temporada. El CNCB ha col·locat quatre regatistes entre els 30 primers del campionat estatal. A més del Joan i l'Íker, al Miguel Garcia i Àlvar Vila. Sou un dels millors clubs del país a nivell esportiu ara mateix?

R. En l'àmbit català hem estat els millors, tant en equips com en individual. Hem guanyat en totes les modalitats en que hem competit. En Optimist primers i segons, en ILCA primers en totes les categories, i en Optimist Sub9 també campions... Sembla que els que guanyen són els únics, però tot l'equip al darrere també suma molt. Amb aquests resultats no hem estat el millor club d'Espanya, però entre els tres millors hem pogut ser-hi.

"Sembla que els que guanyen són els únics, però tot l'equip al darrere també suma molt"

P. En quin aspecte podeu continuar millorant per mantenir aquest nivell?

R. L'aposta d'aquest any és forta. Nosaltres ens basem en que els regatistes tinguin el màxim d'hores a l'aigua possible. Hem fet una pretemporada en la qual només hem descansat una setmana en tot l'estiu. Al cap i a la fi, no té més secret... Tenim uns grans entrenadors, però qui més entrena és qui més possibilitats té de guanyar. Intentem participar en totes les regates que podem per preparar-nos pels campionats d'Espanya, els europeus i mundials.

P. El fet de tenir aquests regatistes aconseguint tan bons resultats creus que motiva als nens de l'escola que comencen o s'introdueixen al món de la vela?

R. La veritat és que ens posa les coses més fàcils. Els nens tenen sort d'arribar a un club on s'aposta molt per la vela, hi ha una trajectòria i hi ha personal molt qualificat per ensenyar. I els nens sempre tenen referents. Ara el Joan i l'Íker, anys abans el Joan Fargas, abans el Ricard Castellví... Sempre hi ha algú de qui els més petits poden aprendre i, amb resultats tan bons com un campionat d'Espanya... Ostres! Als nens de 8 o 9 anys els hi fa il·lusió entrenar amb ells. Jo crec que això provoca la continuïtat dels bons resultats i la mentalitat de voler sempre més.

"Als nens de 8 o 9 anys els hi fa il·lusió entrenar amb un campió d'Espanya"

P. I ara que parlem dels més petits. Damià Galcerà ha aconseguit el Campionat de Catalunya Optimist B sub9. És habitual començar tan petits i fent-ho guanyant?

R. Començar tan petit no és usual, però és el més ideal. L'Optimist s'acaba als 15 anys, per tant, si comences als 12 tens poc marge per aprendre. Ell ha començat amb 7 o 8 i li esperen molts èxits. Hem de fer molta feina, però no és habitual per un nen petit tenir aquest feeling amb el vaixell i la capacitat d'entendre-s'hi. Estem molt contents amb ell i amb tots els altres nois i noies: la Martina, l'Anna, el Bruno... Tots naveguen molt bé, però sí que és veritat que el Damià té un talent.

P. Per tant, existeix aquest factor del talent en aquest esport també.

R. Sí, i tant. Després hi ha molt treball al darrere i que el nen s'hi vulgui dedicar... Hi ha molts factors a tenir en compte, però el talent normalment es veu de petit. El nen que té aquesta facilitat, que es mou fàcilment per sobre el vaixell, que no té por... Això es veu.

P. I també t'ha d'agradar per tenir la continuïtat m'imagino.

R. Correcte. És un esport molt sacrificat, perds tots els caps de setmana... Passes moltes hores a l'aigua. A l'hivern especialment. Realment t'ha d'agradar. Un 1 de gener, posar-te el neoprè mullat del dia abans... No fa molta gràcia. És una passió diferent. Vivim per navegar i fer tot això tot el temps que puguem.

"La vela és un esport molt sacrificat. És una passió. Vivim per navegar i fer tot això tot el temps que puguem"

P. Hem parlat d'Optimist, però en ILCA [categoria olímpica, a partir dels 15 anys] també heu tingut bons resultats. Un altre rècord pel CNCB aquesta temporada han estat els tres campionats de Catalunya d'ILCA aconseguits per Ricard Castellví, Laura Williams i Joan Fargas.

R. Sí, hem guanyat gairebé tots els campionats en els quals hem participat. És històric. Hem guanyat en ILCA4 femení, en ILCA4 absolut i en ILCA7. Ens va faltar l'ILCA6, que vam estar a punt. No havíem guanyat mai tants campionats de Catalunya com aquest any i estem molt contents.

P. I quines són les metes de cara al futur?

R. Pel que fa a resultats, l'objectiu seria mantenir els d'enguany a nivell autonòmic i estatal. La idea és entrenar igual o més per continuar al davant de tot. També volem continuar millorant a nivell internacional. Si en comptes de classificar un regatista pel mundial en classifiquem dos serà una molt bona fita. Tampoc vull que sembli que parlem només de resultats. Al cap i a la fi, el que ens interessa és que es consolidi la base del club. Tenim vint-i-cinc regatistes més a part dels que treuen els millors resultats i volem que tots segueixin creixent. Un altre dels objectius és ficar el nombre més gran de regatistes a la selecció catalana per participar en la copa i el campionat d'Espanya. Ens centrarem en que naveguin bé i gaudeixin de la vela. Els resultats ens agraden, però tampoc són l'única finalitat.

P. Aquesta temporada el Club Nàutic també ha organitzat una nova edició de la Travessa Swim for ELA. Com d'important pel club és fusionar esport i solidaritat?

R. A tots ens agrada l'esport i sabem que és una cosa per gaudir. I si algú necessita ajuda per millorar coses on l'Estat no arriba o no ha volgut arribar-hi, nosaltres sempre estem disposats a fer-ho. És molta feina, perquè s'han de quadrar molts vaixells, molts patrons i molts nedadors, però també és molt maco. És una bona iniciativa que mantindrem aquest any, que serà la quarta edició. L'esport és el moment de desconnexió de la gent i, si pots fusionar-ho amb la solidaritat i passar el dia, la gent gaudeix a la vegada que aporta el seu gra de sorra.