Estampes cambrilenques / Juliol 1993

Estem escrivint aquestes 'estampes' en ocasió d'escaure's enguany (1993) el cent vint-i-cinquè aniversari del naixement del cardenal Vidal i Barraquer i el cinquantenari de la seva mort, però no en forma de resum biogràfic, com ja he fet en alguna ocasió, sinó més aviat relacionant-lo amb altres personatges d'alguna manera lligats a la seva vida i que a la vegada fan aportacions a la seva biografia, trets que en general són desconeguts del comú del poble. Avui ho farem amb el Sr. Patxot.

Per centrar-nos haurem de donar unes breus notes biogràfiques sobre la figura d'aquest científic català, nascut a l'Empordà l'any 1872, fill d'una família benestant. Rafael Patxot i Jubert va fer estudis superiors a Barcelona i es va especialitzar en qüestions meteorològiques, i va completar la seva formació en centres de relleu del Regne Unit. Va estudiar a fons aquest temari i va mostrar-se amic de buscar-se col·laboradors eficients. Resultat de les seves observacions són els llibres: Atlas Internacional de Núvols i Atlas pluviomètric de Catalunya, fets en col·laboració, i les obres pròpiament seves: Meteorologia Catalana (1908) i Pluviometria Catalana, resultats del quinquenni 1906-1910 (1912).

Patxot es trobà amb el cardenal el juliol de 1939 a Suïssa i començà una relació que no s'acabaria fins a la mort del purpurat. Cada estiu es trobaven, la família el convidava a dinar, l'anaven a buscar a la seva residència i l'acompanyaven amb el seu cotxe a visitar els bellíssims i incomparables paisatges suïssos

A part de la seva tasca científica i posseïdor d'una bona fortuna, en dedicà una bona part a conrear filantròpicament les arts i la literatura; instituí una sèrie de premis destinats al foment de la música i a l'estudi de temes historicopolítics i socials, premis que, posteriorment, es van veure agrupats en la fundació que féu de la Institució Patxot.

El mecenatge cultural d'en Patxot va ser llarg i molt profitós en una sèrie de camps, entre els quals cal remarcar per la seva importància l'obra del Cançoner Popular de Catalunya, iniciada a Barcelona l'any 1921. Aquesta obra tenia com a principal finalitat recollir la música i la lletra de les cançons populars cantades o dites a totes les comarques de parla catalana: Rosselló, Catalunya, València, les Illes, la franja de Ponent i l'Alguer. Patxot, com en la seva tasca científica, també aquí va saber buscar-se bons col·laboradors, i els trobà ben disposats: Marià Aguiló, Baltasar Samper, Joan Amades i d'altres. La bona feina realitzada durant tants anys va fer que els fruits fossin abundosos i d'un gran valor, amb la recopilació de molt de material, incloses peces folklòriques de tres o quatre segles enrere. L'objectiu era la publicació d'un extens cançoner català, i es va començar per publicar diversos volums sobre dansa, si bé per completar l'obra s'anaren arxivant i estudiant milers de fitxes i documents. Per a aquesta tasca es comptava també amb la col·laboració de l'Orfeó Català.

La revolta militar i la consegüent Guerra Civil de 1936-39 van trencar la tasca que s'anava realitzant i a la vegada va comportar la pèrdua de part de la documentació i dels materials amb tant d'afany recollits. Patxot i la seva família, cercats a mort pels anarquistes, amos de la situació en els primers temps de la revolució, van haver de fugir de Catalunya i es refugiaren a Suïssa, des d'on es van preocupar, i molt, perquè no es perdés tot el material que s'havia salvat; la por venia primer de part de les patrulles d'incontrolats i més tard a causa dels bombardeigs.

L'acabament de la guerra amb la victòria de Franco va impedir que Patxot pogués retornar a Catalunya; acusat de catalanista i separatista, es va veure immers en problemes de depuració, a la vegada que, adolorit, rebia notícies sobre la destrucció d'una bona part de les obres realitzades sota el seu patrocini.

A partir d'aquí ja podem observar la similitud del cas Patxot amb el del cardenal Vidal i Barraquer. Perseguit i bandejats pels uns i pels altres. No sabem de cert si personalment es coneixien d'abans de la guerra els dos personatges. És probable que sí, ateses les inquietuds del cardenal sobre el fet cultural i la tasca personal i de mecenatge de Patxot sobre la mateixa qüestió.

El fet és que a Suïssa es trobaren. El cardenal alternava les estades a la cartoixa de La Valsainte, que és a una alçada no massa recomanable per a la delicada salut del prelat, amb altres indrets, normalment als afores de Lausana o de Friburg. El juliol de 1939, a la primera d'aquestes ciutats, Patxot es trobà amb el cardenal, trobada que serví perquè el científic li oferís la seva llar i la seva amistat. I aquí començà una relació que no s'acabaria fins a la mort del purpurat. Cada estiu es trobaven, la família el convidava a dinar, l'anaven a buscar a la seva residència i l'acompanyaven amb el seu cotxe a visitar els bellíssims i incomparables paisatges suïssos. El tracte i l'afecte s'anaven intensificant. Les visites sovintejaven i les atencions d'en Patxot vers el Dr. Vidal i Barraquer eren cada vegada més delicades fins el punt d'ordenar a la cuinera de la casa que, quan vingués el senyor cardenal a dinar, cuinés menjar a la catalana. Així es va fer costum que totes les festes assenyalades el cardenal i el Dr. Viladrich fossin hostes dels Patxot.

L'any 1943 el cardenal ja s'havia instal·lat definitivament a Friburg, al Foyer Ste. Elisabeth, una modesta residència portada per monges dominicanes. A mig juliol el cardenal hagué de posar-se al llit, afectat per una broncopneumònia. Quan es va recuperar, si bé força delicat, les visites a la llar dels Patxot es van reemprendre.

El dia 11 de setembre, diada ben assenyalada per a tots aquells catalans exiliats, el cardenal va rebre una visita inesperada encara que molt desitjada: la de Ventura Gassol, a qui no havia tornat a veure des del dia que l'havia acompanyat personalment a agafar el vaixell italià que l'allunyaria per sempre de Catalunya. E1 dia 12, a la llar dels Patxot, es féu una festa al tombant d'una taula en un dinar amb el qual la família va obsequiar el senyor cardenal, l'exconseller de Cultura de la Generalitat, el Dr. Cardó i Ramon Sugranyes de Franch. Acabat el dinar i la llarga conversa, tots els reunits acompanyaren el cardenal a la seva residència. L'endemà a la matinada el primat de Tarragona era mort.

Als seus funerals només van assistir-hi vuit persones, a part dels monjos de la comunitat de La Valsainte, tres eclesiàstics i cinc seglars, dos dels quals eren el senyor Patxot i el seu gendre Manuel Carreras.

Rafael Patxot va continuar el seu exili a Suïssa, on va morir l'any 1964. Encara que només es portaven quatre anys amb el cardenal, el va sobreviure més de vint anys, ja que en tenia 92 quan va morir. Mentre visqué tingué cura de la preservació de tot el material que s'havia recollit sobre l'obra del Cançoner Popular de Catalunya, molt del qual era també a Suïssa. Fa un parell d'anys la seva família en féu el lliurament a Montserrat per a la seva custòdia i estudi. El llegat era, en total, de quaranta-vuit caixes des de Suïssa i catorze caixes de Barcelona.

També a Cambrils va arribar un llegat dels Patxot. L'any 1976, els germans Núria, Rafael, Maria Cecília i Jordi Carreras Patxot feien lliurament de l'orgue que tenien, a la seva casa pairal de Barcelona, al santuari de la Mare de Déu del Camí, en record de llur mare, Concepció, i del seu avi Rafael i en homenatge al cardenal Vidal i Barraquer, amb el qual tant havien conviscut a la confederació helvètica.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques