El Memorial de la Pau, el lloc on es va produir l'atemptat jihadista avui fa sis anys, va acollir, ahir a la tarda, una concentració convocada per l'ANC local, CDR, Consell per la República i Àvies i Avis per la Independència, per a recordar els fets i per deixar en evidència el que va ser "un crim d'estat", segons es va dir en el comunicat que es va llegir en la concentració.

En el comunicat es lliga l'atemptat com "una excusa perfecta per intervenir Catalunya, avortar tots els plans que portaven al referèndum i anorrear-nos per unes quantes generacions". Després de la lectura del manifest es va fer una ofrena floral per commemorar les víctimes dels atemptats.

El manifest llegit a peu de Memorial va ser el següent:

REFLEXIONS AL RESPECTE DELS ATEMPTATS DE FA SIS ANYS

La primera és positiva, molt positiva: és que vam tenir molta sort, perquè els va sortir tant o més malament del més malament que els hagués pogut sortir.

Si la primera reflexió és positiva, és perquè aquesta segona és molt negativa: hi havia testes molt importants i molt altes que volien una excusa perfecta per intervenir Catalunya, avortar tots els plans que portaven al referèndum i anorrear-nos per unes quantes generacions. Quina excusa millor que un atemptat monstruós, gairebé apocalíptic, amb centenars de morts i un edifici emblemàtic com la Sagrada Família, destruït?..., però els va sortir malament.

Una altra de negativa és que massacres com la que es va planejar i va fracassar, només les poden concebre dos tipus de testes: o unes d'obnubilades per deliris i fanatismes, o d'altres molt més fredes però no menys obnubilades encara que en altres sentits, i per a qui uns centenars de morts no són més que uns petits "danys col·laterals" per als seus objectius salvapàtries. Testes a quines més perilloses.

I Europa, què?; doncs això: què?.

I la més negativa, més greu, més fosca, i que cada dia per a naltros pren més cos és la de que, directament, va ser un crim d'estat; afortunadament mig fracassat, però que malgrat tot va matar una colla de persones innocents. Per tancar, una pregunta a l'aire: quants i quins de tots els politicastres que l'endemà es feien la foto tots seriosos sabien la veritat?."