Fa una tarda lletja. Avui, els Xiquets de Cambrils havien de fer un assaig especial a la plaça de la Vila, però la meteorologia ho ha impedit. En comptes d'això, la colla s'ha agrupat al local d'assaig –on sobreviuen a una xafogor asfixiant– per acabar de practicar els castells que han d'aixecar a la diada de festa major, el pròxim 3 de setembre. Objectiu: descarregar un castell de la gamma alta de 6.

L'assaig acaba amb bones sensacions i, mentre la colla ja es prepara per sopar, Gerard Pinyol (Cambrils, 1988) respon les preguntes de revistacambrils.cat sota un cel ja fosc i que, de tant en tant, deixa caure alguna gota. Va entrar a Xiquets de Cambrils sent canalla, l'any de la seva fundació (1993). Ara, trenta anys després, n'és el cap de colla. Ha hagut de viure'n la desaparició, la refundació el 2013 i una pandèmia de la qual encara s'estan recuperant.

Avui teníeu assaig especial a la plaça de la Vila, però s'ha hagut d'anul·lar. M'imagino que aquest acte de cara al públic hauria estat important per atraure més castellers.

Correcte. Aquest acte el vam començar a fer per provar la plaça, que té una mica de desnivell. Ens va bé per col·locar la gent en funció de l'alçada, per muntar les pinyes i els troncs... També ho fèiem amb l'objectiu que, a una setmana a la festa major, el poble comenci a veure castells. Això et dona oportunitat d'introduir a la gent i convidar-los als assajos.

Com d'important és el vincle d'una colla castellera amb el poble?

Molt important. Al final, els castells són la gent i, si no impliques el poble d'on ets, una colla castellera no pot sobreviure. Nosaltres englobem molts pobles del voltant, però, al final, Cambrils ha de ser el nucli dur de la colla.

Trenta anys ja de Xiquets de Cambrils. Què us diu la xifra?

És bonic, jo m'ho miro des que era petit. És veritat que hi ha hagut deu anys d'inactivitat al mig, però el més bonic és haver reprès una activitat i mantenir la història castellera. Al nostre objectiu és que això no s'aturi, que és el que ens va passar a l'anterior etapa. Ens vam quedar sense canalla i costava molt tirar-ho endavant. Amb la pandèmia vam arribar a un punt semblant i ara ens estem recuperant, a poc a poc. L'objectiu és que això aguanti deu anys més sense desaparèixer i aconseguir que sigui una activitat consolidada. Que Cambrils s'impliqui i el poble tingui castells de per vida.

"Nosaltres englobem molts pobles del voltant, però, al final, Cambrils ha de ser el nucli dur de la colla."

Com ha estat el procés de recuperació en els últims deu anys?

Quan ens vam refundar el 2013 hi va haver molta gent que va entrar per curiositat. Va ser molt positiu, ràpidament vam començar a fer castells de 6 amb solvència. Als anys següents vam aconseguir encara més gent, teníem molta massa social, la gent s'ho passava bé... Això et dona molt múscul com a entitat. Amb la pandèmia vam fer un “reset” i vam tornar al 2013. Vam passar de la seixantena de persones a la vintena. Vam començar de zero. Ara, el 80% de la colla és gent nova, gent que està aprenent posicions de pinya, en tronc, canalla... Estem tornant a aprendre i refundar-nos per recuperar el nivell.

Encara seguiu en aquest procés de recuperació?

Sí. Els castells a Cambrils no és una cosa tradicional, costa més que la gent vingui. L'any passat –el primer després de la Covid– teníem com a objectiu que no desaparegués la colla. Vam aconseguir fer alguns castells amb molt d'esforç i algun sacrifici. Aquest any hem començat amb un nivell bàsic i, a poc a poc, estem consolidant una gamma bàsica de 6 i estem assajant una gamma de 6 alta. Cada vegada som més gent, però creixem amb comptagotes. No perdem castellers, això és el més positiu. Al final, el que volem és tenir un nombre de castellers que ens doni tranquil·litat i estabilitat.

Que la gent no marxi vol dir que hi ha ganes de venir a assajar i a les diades.

Sí. Al cap i a la fi, als castells hi ha molt d'esforç. És una activitat per la qual ens reunim dos dies a la setmana, tenim diades els caps de setmana... I hi ha gent que no està disposada a fer aquest sacrifici. Quan aconsegueixes un grup de gent fixa allò és el múscul de la colla. Hi ha qui no et pot donar sempre el seu compromís per qüestions de feina o família, però també sumen molt. A vegades els hi sap greu venir a posar-se la camisa i ajudar a fer pinya, però cadascú dona el que pot.

Parlant d'aquesta temporada més concretament, al principi ho vau tenir una mica complicat, no?

Sí, a nivell d'estructura i tronc estàvem bé, però teníem canalla nova i vam patir problemes amb el pom, despenjades... Això ens va generar nervis, alguns nois tenien inseguretat... Però ràpidament, assajant i parlant, la canalla va recuperar la confiança i les estructures es van mantenir sòlides. Ara ja portem quatre o cinc diades on hem descarregat els tres castells sense complicació.

Com encareu aquest tram final de temporada, amb festa major inclosa?

Ens queden quatre diades. Estem preparant castells de gamma alta de 6, però no sabem si ho tindrem llest per la festa major. La setmana que ve tenim dos assajos molt importants. No ens tirarem a la piscina a fer un castell que no tinguem. Si no, abans d'acabar la temporada, estrenarem aquesta gamma alta de 6, que per això hem estat entrenant tota la temporada.

De cara al futur, què necessita la colla a part de més castellers?

El principal és el volum de gent i renovar la canalla, que són els que creixen. A part d'això, és molt important la infraestructura. Nosaltres tenim un petit local que és casa nostra. Això ens dona molt perquè, en dies com avui, podem fer un assaig especial i un sopar. Això ens dona molta vida, però també creixem com a entitat i l'espai s'ha d'anar adaptant al nombre de castellers que tenim. Ara mateix som poca gent i l'espai ja et queda atapeït. Necessitem un espai adequat per poder assajar i organitzar activitats socials perquè la gent estigui contenta i enganxada a la colla.

Sou ambiciosos? Creieu que podeu arribar als millor resultats històrics de la colla? Potser a fer castells de 7 en alguns anys?

Al cap i a la fi, els castells només tenen un secret: treballar. Si tens gent i pots anar assajant les coses arriben. En l'època precovid va ser així. Teníem la gent, assajàvem castells de 7, ho provàvem tota la temporada sencera i, si no ho aconseguíem, tota aquesta feina t'ajudava de cara a l'any següent. Si treballes, tot arriba.