Estampes cambrilenques / Agost 1988

És conegut per tothom el meu costum d'escriure sobre algun tema relacionat amb la Mare de Déu del Camí o el seu santuari quan el calendari ens apropa a la data sempre entranyable del 8 de setembre. És la Festa Major d'estiu a la nostra vila i el santuari s'endiumenja per celebrar-la, mentre els fills del nostre poble, naturals o adoptius, es desvetllen per homenatjar la mare dels cambrilencs.

Aquests anys ha estat d'actualitat l'ermita perquè s'han culminat les obres de restauració i d'embelliment que, des de fa anys, han vingut realitzant-se, les unes forçades pel mal estat de les teulades, les altres perquè, com a resultat de les primeres i per raó dels forts aiguats caiguts a mig realitzar l'obra, es va deteriorar extremadament l'estat de la pintura general del temple, que datava de 1953. Aquesta pintura s'ha restaurat del tot i ho ha fet la mateixa empresa que la va realitzar originàriament, la dels germans Iglésias. S'ha tractat de resseguir absolutament la pintura tal com es va deixar fa trenta-cinc anys.

Del nou santuari, enllestida del tot la seva construcció el 1783, consta que el 1821 el pintor Miquel Beringola va policromar l'altar major i que, dos anys després, el 1823, va pintar-se tot el temple.

És curiós que en el primer número de la nostra revista "Cambrils", de setembre de 1953, els col1aboradors Josep M. Recasens i Ramon Ortiga van realitzar un treball estadístic sobre aquesta pintura, dient que s'havien emprat 124 quilos de pintura i 968 quilos de materials per a la seva preparació, que s'havien gastat 500 pans 'd'Or de París' i que s'havien donat 51.600 pinzellades per realitzar 3.140 dibuixos, a més de molt importants detalls sobre la totalitat de l'obra.

A part d'aquesta pintada de l'any 1953, que convenia molt per rentar la cara de l'ermita que mostrava encara les embrutades dels anys de la Guerra Civil, ens ha semblat que seria interessant de comentar les anteriors pintades del temple. De 'l'església vella' no ens ha quedat cap dada en aquest sentit. Del nou santuari, enllestida del tot la seva construcció el 1783, consta que el 1821 el pintor Miquel Beringola va policromar l'altar major i que, dos anys després, el 1823, va pintar-se tot el temple.

El santuari va tornar a pintar-se quasi setanta anys més tard, el 1891; ho va fer Pau Cornadó, de Tarragona, i va costar mil pessetes, a les quals deuen afegir-se les dues-centes cinquanta que va cobrar Josep Bargalló, que va muntar les bastides. Aquesta pintura de 1891 segurament seria la mateixa que va arribar fins la guerra de 1936, ja que no hem trobat cap dada que n'enregistri cap més.

Ara no serà de més que parlem de costos, i veurem i palparem el desenfrenament del desfasament del nivell dels preus amb el pas dels anys. No sabem, perquè no hem trobat els comptes, el que devia costar la pintada del santuari l'any 1823, però ja hem dit que la de 1891 va costar 1.250 pessetes. La de 1953 va costar 30.000 pessetes, a les quals se sumen les 30.193,60 que va costar pintar el cambril l'any següent; el 1954, pugen a un total de 60.193,60 pessetes; la pintura d'enguany, trenta-cinc anys més tard, ha costat en total 2.543.065 pessetes. Alabat sigui Déu! Si els nostres avis ho sabessin!

Sort en tenim que a Cambrils hi ha molts diners; és d'esperar que entre tots ho farem tot i que les despeses es pagaran religiosament, i mai tan ben emprada la paraula. No és que tothom tingui molts diners, però sí que el nivell general és alt i és de creure que cadascú, segons les seves possibilitats, col·laborarà que la despesa sigui eixugada. A tots ens agrada que la casa pairal dels cambrilencs presenti un aspecte digne i que la Mare de Déu del Camí tingui la casa endreçada. Que cadascú hi aporti el seu esforç.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques