“Som la tercera Festa Major de la província i ens ho hem de creure”. Aquestes paraules les va pronunciar l'alcalde, Alfredo Clúa, en la intervenció que va fer en l'acte del pregó d'inici de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí, el passat divendres 1 de setembre al vespre. Desconeixem si en algun lloc existeix un rànquing de festes i en cas que hi fos, seria interessant saber-ne els paràmetres puntuables.

En tot cas és molt agosarat fer aquesta afirmació. Ara bé, el que no es pot negar és el creixement imparable que ha experimentat la celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Camí, sobretot els darrers anys, fins convertir-la en la principal festa de Cambrils o, si més no, la que aglutina més actes així com una participació més alta. I sembla, pel que s'ha vist els darrers anys, que aquesta dinàmica no té aturador. Enguany, per exemple, s'han incorporat noves propostes festives, la majoria d'elles sorgides de les entitats cambrilenques i la programació festiva s'ha desplegat, bàsicament, al llarg de quatre caps de setmana, des de finals d'agost fins a meitats de setembre.

-«Festivitat» de la Mare de Déu del Camí

Les festes en honor a la Mare de Déu del Camí no havien tingut mai el tractament de Festa Major, una distinció que a la vila sí que tenia la Festa Major de la Puríssima, que se celebra al voltant del 8 de desembre, i al port la de Sant Pere, a finals del mes de juny. Era anomenada com a “Festivitat de la Mare de Déu del Camí” o de “Nostre Senyora del Camí”, una festa de caire religiós i amb l'epicentre a l'Ermita i que durant molts anys es va complementar amb audicions de sardanes o actuacions folklòriques, totes elles a redòs del Santuari.

Aprofitant l'efemèride dels 70 anys de Revista Cambrils i que la publicació va néixer justament en un mes de setembre, el de l'any 1953, hem remenat l'hemeroteca, fent salts temporals en el temps de 10 en 10 anys, per anar comprovant els canvis que ha experimentat la celebració festiva en aquests darrers 70 anys.

-1953, celebracions religioses i sardanes

Si ens remuntem a 70 anys enrere, l'any 1953, a la crònica que en feia la Revista Cambrils, acabada de néixer, es parlava de “la inusitada assistència de fidels als cultes religiosos” i destacava que “va ser incessant, durant tot el dia, la desfilada de cambrilencs que per a venerar la santa Imatge, van pujar al cambril de la Verge”. Aquell any 1953 s'havia acabat de pintar el santuari i en la crònica es destaca que aquest fet, “va despertar l'admiració de propis i estranys” i que va ser molt elogiada i que, també, es va felicitar al capellà per aquesta feliç iniciativa. Per pintar el Santuari s'havia engegat una campanya de donatius “que pujaven a uns quants milers de pessetes” però que encara hi havia un dèficit força elevat que calia cobrir abans d'emprendre noves millores, segons es deia. Com a acte festiu associat a la festa, al local de l'Associació La Salle, es va fer un concert amb la Cobla Tarragona. Al vespre, també al local de la Salle, hi va haver una actuació amb els Joves de l'Esbart Dansaire Sant Joan de Reus i el tenor Magí Romeu, de Tarragona, amb l'acompanyament de la cobla Tarragona. Recordem que l'any 1953 la Cripta encara no s'havia recuperat i es trobava mig sepultada i amb caixes amb enterraments al seu interior.

-1963, la Cripta entra en escena

A la crònica de Revista Cambrils corresponent a la “Festivitat de la Verge del Camí” publicada a l'edició de setembre de 1963, se seguia destacant l'assistència massiva de fidels al Santuari “des de primeres hores del matí en que es van començar a celebrar-se misses fins el Solemne Ofici” que aquell any va presidir el reverend cambrilenc Feliciano Pagès. La crònica parla també dels “actes profans” com a sinònim d'actes no lligats a l'església i com a tals anomena una audició de sardanes al pati de l'Ermita i la vetllada teatral a la Cripta de l'Ermita de l'obra “Jo seré el seu gendre”, a càrrec del grup de joves aficionats locals. Aquell any 1963 es va començar a utilitzar la Cripta com a local, sobretot, per a representacions teatrals del grup de joves locals. La Cripta s'havia recuperat després d'un procés de força mesos de treballs voluntaris d'una bona colla de cambrilencs i de seguida que es va inaugurar, el 3 de febrer de 1963, ja se li va donar una utilitat cultural.

-1973, se celebra el primer partit d'hoquei patins a Cambrils dins els actes de la Festivitat de la Mare de Déu del Camí

La “Festa de la Mare de Déu del Camí”, tal com s'explicava a la crònica de setembre de 1973 de la Revista, ara fa 50 anys, ja va comptar amb més activitats complementàries. A part dels actes religiosos, en aquesta celebració ja va comptar amb una “festa sardanística i juvenil” a càrrec del “Grup Quatre Barres” que segons el cronista, va comptar “amb força assistents però amb pocs sardanistes”. Això es va fer el matí del mateix dia 8 de setembre. A la tarda d'aquell dia, a la Cripta i organitzat per la Coral Verge del Camí, tingué lloc una representació teatral a càrrec d'un grup de Vinyols que posà en escena l'obra “El preu d'una veritat”. A la nit del mateix dia 8, al pati de l'Ermita, es va fer un “Festival Folklòric” a càrrec de l'Esbart Dansaire de l'Orfeó Reusenc acompanyat per la Cobla La Principal del Camp.

Les activitats esportives van completar la programació festiva. El dia 8 a la tarda hi va haver un partit de futbol entre el CF Cambrils i el Reus Deportiu, que va guanyar el Cambrils pel resultat de 5 a 0. I la gran novetat va venir l'endemà, diumenge 9 de setembre de 1973, en què per primera vegada a la història esportiva de Cambrils hi hagué un partit d'hoquei patins “entre dos equips de Reus”, sense que a la crònica es precisi de quins equips es tractava. El partit es va celebrar a la pista annexe a les instal·lacions de l'estadi municipal. Tant a la mitja part com al final del partit, es va fer una exhibició de patinatge artístic a càrrec d'unes patinadores del Club Patí Reus. A banda, al Club de Tenis Layes, que es trobava a la zona del Regueral, es va disputar el campionat de tennis “Verge del Camí” i que va guanyar “el jove cambrilenc Joan Maria Culsan Piqué”.

-1983, l'any que el Tricicle va actuar a la Cripta

A la crònica de la Revista Cambrils de setembre de 1983 ja apareix el concepte de “Festa Major”, al titular de la notícia. Aquesta denominació de Festa major va començar a aparèixer en la crònica de l'any 1980 i és de suposar que va ser l'Ajuntament qui va introduir aquest nom als programes festius.

Les celebracions religioses, com en anys anteriors van tenir un pes molt important i el cronista xifra entre tres i quatre mil les persones que van passar pel santuari des de les 7 del matí fins les 10 de la nit, tant per assistir a les cerimònies religioses com per fer alguna ofrena. La Missa Major d'aquell any va estar concelebrada per 11 capellans, “tots ells fills de Cambrils o que havien exercit el seu ministeri pastoral a les parròquies del nostre poble”, i va estar presidida pel Vicari Episcopal de Tarragona, mossèn Josep Martí Aixalà. El cronista explica que mitja hora abans de la Missa hi va haver concentració de canalla vestida amb la indumentària típica catalana, que van acompanyar les autoritats locals i que van fer una ofrena a la Verge poc abans de l'inici de la celebració religiosa. Després de missa, es va fer una ballada de sardanes amb la Cobla Reus. A la tarda de la Diada festiva de la Mare de Déu del Camí, es va fer una activitat destinada a la canalla que va constar d'una cercavila pel poble amb el grup Setrill i una festa posterior al pati de l'Ermita. En l'apartat esportiu s'esmenta la presentació de l'equip del FC Cambrils i del partit amistós que va disputar el conjunt local contra el Reus Deportiu. Curiosament el resultat va ser el mateix que 10 anys enrere però en aquest cas el 5 a 0 va ser a favor del conjunt reusenc.

El gran acte d'aquelles festes, sense ser-ne conscients en aquell moment, va ser l'actuació del Tricicle a la Cripta amb la representació del seu primer espectacle, Manicòmic. La Cripta es va omplir de gom a gom per veure els esquetxos d'aquest grup que havia començat a treure el nas per algun programa de TVE. Feia poc que havien fet el salt al circuit professional i un any després, el 1984, ja estrenaven l'espectacle Èxit en una sala de Madrid.

-1993, l'estrena de la primera estructura castellera feta per cambrilencs

A la Festa Major de la Mare de Déu del Camí ja trobem un ampli desplegament d'actes repartits en diferents dies. D'entrada, es va celebrar la segona edició de la Nit del Foc però amb una data un pèl més avançada que no es fa ara. Aquell any la Nit del Foc es va fer el 21 d'agost i a la crònica de Revista Cambrils es parla d'una participació d'unes 3.000 persones. La Nit del Foc s'havia estrenat l'any anterior, el 1992, com a acte final de la gran Trobada gegantera que es va fer a Cambrils. L'any següent, el 1993, va ser el primer any que la Nit del Foc es va celebrar com a acte independent i ja va gaudir d'una impressionant resposta popular.

Aquell any 1993 també es va associar a la Festa Major de la Mare de Déu del Camí un esdeveniment força especial, la celebració del cinquantè aniversari de la mort del Cardenal Vidal i Barraquer. Aquests actes es van iniciar el 29 d'agost amb un pregó a càrrec d'Albert Manent al que va seguir un concert d'orgue al mateix santuari. El 5 de setembre va ser el dia que es va inaugurar l'exposició sobre el Cardenal Vidal i Barraquer, a la Cripta. Abans de la inauguració, el pare Hilari Raguer, va fer una conferència. Els actes van seguir el dia 10 de setembre amb un concert a l'Ermita de cant gregorià i polifonia religiosa que van oferir l'Schola de Cant Gregorià de Santes Creus i la Coral Verge del Camí, de forma conjunta. L'endemà, 11 de setembre, més d'un centenar de cambrilencs van fer una visita al sepulcre del Cardenal Vidal i Barraquer, a la catedral de Tarragona.

Reprenent el fil dels actes festius, la crònica de Revista Cambrils explica que els castells i les havaneres havien estat els actes més multitudinaris. En la mateixa crònica es parla que “enguany, la gent s'ha fet seva la Festa Major” i que s'havia ampliat l'oferta d'actes populars “fent-los allargar una setmana”. Aquell any es va fer ball al pati de l'Ermita a càrrec del grup cambrilenc Traüt de Tarí, que s'havia constituït feia poc. També es parla que els actes d'aquell any estaven englobats dins les “Festes Decennals”, tot i que ni abans ni després se'n tornés a parlar.

Aquell any 1993 es va fer la vetlla a Santa Maria i una processó de torxes al voltant del Santuari. En l'apartat de festa al carrer, la diada del 8 de setembre va començar amb la cercavila de la colla gegantera Tota l'Endenga. Els gegants i nanos van torna a actuar a la sortida de la Missa Major i, “fora de programa” els castellers de Cambrils (els Xiquets de Cambrils no estaven constituïts) van fer un assaig públic al peu de les escales de l'Ermita. Aquest assaig va consistir amb tres pilars de tres simultanis, diversos intents d'estructures i finalment un pilar de quatre descarregat, el primer “castell” fet per cambrilencs. Dies més tard hi va haver una diada castellera al “nou passeig del Mollet” en la que hi van participar els Xiquets de Reus i la Vella de Valls. Les dues colles van fer castells de 8 donant el títol de plaça de 8 a la nostra població. Segons la crònica d'aquell moment a la Revista Cambrils, “la diada castellera va ser l'acte més majoritari d'aquesta Festa Major”. Els castells a Cambrils s'havien impulsat des de l'Associació Cultural Revista Cambrils i dels Amics dels Castells, una secció de la pròpia Revista Cambrils. Els primers assajos van començar a inicis d'estiu de l'any 1993 i poc a poc es va arribar a la xifra de 70 persones. Posteriorment va desembocar en la creació de la colla dels Xiquets de Cambrils.

Seguint amb la festa de la diada del 8 de setembre, aquell any també hi va haver un espectacle infantil amb el grup “Pep López i sopar de duro”. Un dels actes multitudinaris d'aquell any va ser la cantada d'havaneres amb el grup cambrilenc Mestral. També hi va haver audició i ballada de sardanes amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt.

-2003, el pregó, a càrrec del grup de teatre Xerinola, com a novetat

La Festa Major de la Mare de Déu del Camí de l'any 2003 va arribar carregada de novetats, segons es destacava a la crònica de la Revista Cambrils d'aquell mes. Els actes es van concentrar força amb un cap de setmana, tenint en compte que aquell any la diada del 8 de setembre va caure en dilluns. Com a excepció, l'Aplec de Sardanes s'havia celebrat el 30 d'agost, el cap de setmana abans i, una de les novetats que d'aquell any, el pregó, que es va fer el diumenge 31 d'agost i que va protagonitzar el grup de teatre Xerinola a la sortida de la missa d'aquell dia. D'aquesta manera s'encetava la tongada de pregons de la Festa Major, des de llavors fins ara, a llocs diferents.

El cap de setmana de la Diada de la Festa Major va començar amb la Nit del Foc. Es va celebrar el dissabte 6 de setembre seguint el guió actual, amb el correfoc infantil a la tarda, la pròpia Nit del Foc, a la nit, i amb l'espectacle final a la plaça del Setge i el posterior concert al Pinaret. Un any més es parla d'una festa “espectacular” i d'un seguiment amb milers de persones.

L'endemà diumenge 7 de setembre, hi va haver diada castellera al port en la que hi van participar els Xiquets de Reus i els Xiquets de la Vila d'Alcover. Els Xiquets de Cambrils no hi van participar ja que la colla local havia aturat l'activitat un parell d'anys abans, el 2001.

La diada festiva del 8 de setembre va començar amb una cercavila amb els gegants i nanos de Tota l'Endenga, acompanyats del grup de percussió Cop de Cap, que s'estrenaven aquell any. Segons la crònica de la Revista Cambrils, “la gresca va continuar al pati de l'Ermita, donant la benvinguda a tots els assistents a la missa major”. A la sortida d'ofici va tenir lloc l'ofrena de flors a la Mare de Déu amb l'acompanyament de les pubilles i hereus. A continuació va actuar “la renovada colla del Ball de Bastons que ha ressorgit per aquesta Festa Major” i, un altre cop, els gegants i nanos acompanyats pels Cop de Cap. Posteriorment al pati de l'Ermita hi va haver ballada de sardanes amb la Cobla Reus i els Amics de la Sardana de Cambrils. A la tarda hi va haver un espectacle d'animació amb la companyia Pa Sucat.

-2013, el model festiu actual amb alguns actes destacats encara per arribar

La Festa Major de la Mare de Déu del Camí de l'any 2013 ja va tenir una estructura molt similar a l'actual. Una programació amb més actes, repartits en més dies i en espais diferents, separats de l'entorn de l'Ermita. La programació de l'any 2013 s'encetava amb l'Aplec de Sardanes, la Fira del Disc i la recepció a les Camís (activitat iniciada l'any 1999 per la Revista Cambrils, que la va organitzar dos anys fins que a partir de la tercera edició l'Ajuntament se'n va fer càrrec). El pregó d'aquell any va anar a càrrec dels Traüt amb l'espectacle Les Enfants. Hi va haver la 22a edició de la Nit del Foc i diada castellera amb els Xiquets de Reus i els Xiquets del Serrallo (Els Xiquets de Cambrils estaven a punt de reaparèixer en la seva segona etapa). La programació va incloure un concert amb Joan Dausà i Blaumut. Pel que fa a la diada de la Festa Major , aquesta ja va incloure el model de seguici actual i la ballada dels elements festius de la tarda, a la plaça de la Vila. Els darrers actes van ser el concert de la diada, que aquell any va comptar amb els Papagayo, Aspencat, la Troba Kung-fu i Oques Grasses. La trobada bastonera, el 14 de setembre, va tancar els actes.

-L'activitat vilero-marinera, el ball parlat i la Pujada de la Galera, actes de menys de 10 anys d'antiguitat

Fa 10 anys, però, encara no s'havien engegat algunes de les activitats que actualment tenen molt de seguiment. Una d'elles, la Pujada de la Galera, es va començar a fer l'any 2014 i d'any en any ha anat agafant un protagonisme més gran fins a convertir-se, en un acte multitudinari.

Un altre fenomen festiu cambrilenc ha estat l'esclat del vell conflicte vilero-mariner traslladat a la festa. L'any 2018 es va fer la primera edició del ball parlat Vileros i Mariners, que gaudeix d'un gran èxit, edició rere edició. Un any abans, el 2017, la irrupció per sorpresa de les primeres samarretes amb inscripció vilera va suposar que, l'any següent, apareguessin més samarretes vileres, per una banda, i marineres, per una altra. L'any passat, a més, es van introduir “actes vileros” a “l'espai vileru de la Torre del Llimó”, uns actes que enguany, s'han ampliat amb el sopar popular i concert que es van fer després del pregó. Finalment, en l'apartat de novetats d'enguany, cal esmentar també la celebració de les Barretes Cambrils, la denominació cambrilenca que se li ha donat a l'activitat de les barraques, molt tradicionals en les festes de molts pobles i ciutats. I tot fa pensar que aquesta dinàmica no ha tocat sostre i que l'any vinent tindrem més novetats.