Estampes cambrilenques / Setembre 1972

Gairebé tots els mesos de setembre dels anys en què la nostra revista ha anat sortint, amb els coneguts intervals, he procurat escriure quelcom sobre la Mare de Déu del Camí en diferents aspectes: l'afecte que el poble cambrilenc té a la seva imatge, la història del seu santuari, les etapes de la seva construcció, reconstrucció, reformes i restauracions i d'altres fets que emmarquen les mil vicissituds per què han passat l'una i l'altre. És natural, doncs, que el tema estigui molt esgotat, almenys en el que sabem fins el moment present, ja que no descartem la possibilitat d'ulteriors investigacions en fonts no explotades i que jo crec que poden donar resultats positius.

En aquest setembre de 1972 per continuar aquest, podríem dir-ne, costum, m'agradarà d'escriure sobre les poques vegades que la imatge de la Mare de Déu del Camí havia sortit del seu santuari, naturalment volem dir en segles passats. No podem assegurar massa les coses ja que els treballs són bastant imprecisos. El que sí que es pot dir amb molta certesa és que les ocasions varen ser molt espaiades i gairebé sempre per dos motius: demanar o agrair el favor de la Mare de Déu en temps de grans secades o epidèmies, o per qüestió d'obres en el santuari. Tinguem en compte el gran pes de la imatge destruïda l'any 1936, de proporcions molt notables i esculpida en pedra, cosa que també dificultava el seu trasllat.

El que sí que es pot dir amb molta certesa és que les ocasions en les quals la imatge de la Mare de Déu del Camí va sortir del santuari varen ser molt espaiades i gairebé sempre per dos motius: demanar o agrair el favor de la Mare de Déu en temps de grans secades o epidèmies, o per qüestió d'obres en el santuari

Entre les diferents vegades de què tenim constància que va sortir del seu temple la santa imatge, en destacarem cinc per ordre cronològic. El primer trasllat de què tenim notícia va fer-se el 9 de novembre de 1704. Tothom sap que aquest any varen començar-se les obres de l'actual santuari, i amb aquest motiu la imatge mariana va ser portada a la parròquia. El senyor Serra i Dalmau diu que la imatge va ser de nou portada a l'ermita tot seguit d'acabar-se la teulada, però això és una mica difícil de creure perquè el temple era nou i és de suposar que primer deuria acabar-se, i després hauria de ser consagrat o almenys beneït. Ell mateix diu que la Mare de Déu va ser portada novament a la parròquia el 16 de gener de 1778 i retornada al santuari el mateix dia acompanyant el Santíssim Sagrament en una solemne processó. No sembla més lògic que només es tractés del retorn?

La tercera ocasió fou en la tardor de 1854. S'havia declarat el còlera, del qual moriren aquell any 202 persones, entre veïns i soldats del Batalló de Caçadors de Ciudad Rodrigo que en aquella època estava, en part, destacat a Cambrils. El santuari del Camí es dedicà a hospital militar i la imatge va ser portada a la parròquia i retornada al seu temple quan es normalitzà la situació.

Una altra epidèmia de còlera, la de l'any 1885, va ser de nou motiu perquè sortís en processó la imatge de la Mare de Déu del Camí. Les defuncions havien estat 46 i la processó va celebrar-se el 26 de setembre. Per cert, Serra i Dalmau ens en dóna molts detalls i ens conta com la carrossa que portava la santa imatge fou construïda per un fuster de nom Ramon Canela i que el seu import, inclòs l'abillament, fou de 983 rals i 29 maravedisos.

I, per finalitzar, remarcarem la processó que amb la imatge de la Mare de Déu del Camí se celebrà el 10 de desembre de 1897, sembla que en acció de gràcies per haver obtingut la pluja desitjada.

Un extraordinari entusiasme popular ha acompanyat sempre la Mare de Déu del Camí en les seves sortides del temple i no és estrany, doncs, com hem dit en altres ocasions, que els cambrilencs de tots els temps hagin portat en el més recòndit de la seva entranya la fe i la devoció per la seva patrona.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques