Política
El ple aprova el pagament d'una bateria de 54 factures per valor d'1,2 milions d'euros
El nou regidor d'Hisenda, Aleix Rom, destaca les dades positives, però creu que «si el pressupost d'aquest any hagués estat més acurat» no s'haurien d'haver fet tants RECS
El plenari municipal del passat 7 de setembre va aprovar, de nou, tot un seguit de reconeixement extrajudicials de crèdit (RECS) per un valor total aproximat d'1.229.000 euros. Van ser 54 les factures pendents que es van liquidar amb aquesta eina fiscal que ja s'ha tornat habitual en els darrers mesos i que, tant govern com oposició, estan d'acord en que s'hauria de reduir en número.
Aleix Rom –que donava explicacions al ple per primera vegada des que és regidor d'Hisenda– no va voler fer un “exercici de cinisme” i carregar les culpes a l'anterior govern. “Segurament, nosaltres també n'haurem de fer, tot i que treballarem per reduir-los”, va admetre el regidor. Les factures més grans –alguna de fins a 300.000 euros– s'atribueixen al pagament de factures energètiques.
Isabel Segarra, portaveu de VOX, va qualificar de “deixadesa de funcions” l'aprovació d'aquesta quantitat RECS i va demanar al nou govern que es posi “mans a l'obra”. El partit d'extrema dreta va decidir votar en contra d'alguns d'aquests RECS, mentre que PP i NMC van votar a favor als 54 punts: “en som coneixedors i estan justificats”.
Dades econòmiques positives
Durant aquest ple, l'actual regidor d'Hisenda va elogiar la tasca d'intervenció i tresoreria, així com al seu predecessor en el càrrec, David Chatelain, que han permès que les xifres evolucionin favorablement. Una de les dades més positives és la reducció del període mitjà de pagament (PMP), que es redueix fins als 14 dies, una xifra que consolida la tendència a la baixa respecte al primer trimestre.
La necessitat de finançament actual de la corporació és de més de 2 milions, una dada “informativa” segons Rom, ja que les regles fiscals es troben suspeses. De fet, l'antic regidor d'Hisenda va recordar amb ironia que “a la senyora Mendoza ja no li deu molestar que les regles fiscals estiguin suspeses”, en referència a l'anterior legislatura, quan l'oposició afirmava que el govern es trobava en una situació fiscal favorable per aquest fet.
D'altra banda, el deute viu de l'Ajuntament se situa al voltant dels 10,5 milions d'euros, una xifra que segueix a la baixa i que serà “clau” a l'hora de confeccionar el pressupost del 2024 en el qual, segons va confessar Rom, ja s'està començant a treballar.
Partides d'alcaldia i energia buides
En clau negativa, el regidor d'Hisenda també va voler destacar que l'antic alcalde va adoptar “una llista força llarga de resolucions amb objeccions per part d'intervenció” i que el nou govern intentarà corregir aquest tipus de situacions en els pròxims mesos. Rom també va assenyalar que aquest govern s'ha trobat la partida pressupostària d'alcaldia “completament buida” a mitjan d'any.
De la mateixa manera, el pressupost per pagar la llum i el gas també està esgotat i s'han hagut de pagar les factures amb romanent. “Si el pressupost d'aquest any hagués estat més acurat i més precís no hauríem de fer tants RECS i no ens hauríem trobat amb situacions com aquestes”, va destacar Aleix Rom.
L’Apunt
L'oposició manté la confrontació
Els tres partits de l'oposició van començar el plenari amb el mateix to bronc amb el qual s'havien presentat en aquesta legislatura. No va trigar a sortir el tema de les retribucions dels regidors de l'oposició. Isabel Segarra va afirmar que el canvi –que el govern va justificar argumentat una nova “interpretació jurídica”– es deu a una “interpretació política” i que hi ha un informe intern que així ho certifica i que va ser enviat a l'alcalde sense obtenir resposta.
Oliver Klein, portaveu del NMC, el partit més afectat per aquest canvi, va tornar a acusar al govern de “canviar les regles del joc” i de “voler perjudicar” als partits de l'oposició. “Això serà un mal presagi de cara a pròximes legislatures”, va avisar Klein.
D'altra banda, el Nou Moviment Ciutadà també va aprofitar el darrer ple per canviar els seus representants a les comissions informatives. Segons Oliver Klein, no van tenir suficient temps per decidir quins havien de ser els més indicats, ja que se'ls hi va donar un únic dia hàbil per prendre “una decisió tan important”.