Article publicat a Revista Cambrils el mes de setembre de 1976
Els orgues de l'ermita del Camí
Setembre 1976 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Setembre 1976
El dia 7 d'aquest mes, i dintre del marc de les festes de la Mare de Déu del Camí, s'estrenava el nou orgue de l'ermita que, en endavant, servirà per al lluïment del culte a la Mare de Déu del Camí i també afavorirà la celebració de concerts musicals al santuari amb aquest instrument sol o bé acompanyat de cor, d'orquestra o de les dues coses a la vegada.
Aquest orgue no és pas nou, si bé s'han fet substancials reformes, s'ha modernitzat la seva estètica, i s'han fet nous alguns jocs i els corresponents acoblaments, així com una nova caixa d'estructura vertical amb dos pisos, el superior per a l'orgue major, amb una façana de tubs de flautat de vuit peus, i el de baix per a l'orgue expressiu, amb un frontal de persianes verticals i la còmoda separada del conjunt instrumental i orientada de cara els oients. Abans havia estat instal·lat en el Palauet Patxot, de Barcelona. El seu propietari, Rafael Patxot i Jubert, conegut home de ciència, escriptor i filantrop, mort l'any 1964 i molt interessat per la bona música, el féu instal·lar a la seva senyorial residència a instàncies de la seva filla Concepció, apassionada també per l'art musical i casada amb en Manuel Carreras. El magnífic instrument tingué, no obstant això, poques ocasions de funcionar. Ho impedí la nostra Guerra Civil. La família Patxot s'exilià a Suïssa i allí, a Friburg, es retrobaren amb el cardenal cambrilenc, el Dr. Vidal i Barraquer, que ja coneixia el famós meteoròleg barceloní.
L'orgue de l'ermita abans havia estat instal·lat en el Palauet Patxot, de Barcelona. El seu propietari, Rafael Patxot i Jubert, conegut home de ciència, escriptor i filantrop, mort l'any 1964 i molt interessat per la bona música, el féu instal·lar a la seva senyorial residència a instàncies de la seva filla Concepció, apassionada també per l'art musical i casada amb en Manuel Carreras
Les circumstàncies de l'exili del prelat tarragoní i de la família Patxot-Carreras produïren un refermament de l'amistat entre el nostre cardenal i aquesta família. Durant quatre anys (1939-1943) els contactes sovintejaren, sobretot a l'estiu, i molt sovint el doctor Vidal i Barraquer era convidat a compartir la taula del científic empordanès i ell i la família acompanyaven el prelat de Tarragona a alguna sortida que ells mateixos planejaven. El dia abans de la seva mort, el Dr. Vidal i Barraquer havia dinat a casa els Patxot, i aquest i el seu gendre, Manuel Carreras, varen ajudar el Dr. Joan Viladrich en els preparatius de l'embalsamament i trasllat del cos del cardenal a La Valsainte. (Mireu, si us plau, les 'estampes cambrilenques' del febrer d'aquest any a la nostra revista.)
No podem explicar aquí les continuades relacions del senyor cardenal amb la família Patxot durant aquests quatre anys. Ens allargaríem massa. El mateix Rafael Patxot les explica en el seu llibre Guaitant enrera (Ginebra, 1952) i també el plorat Mn. Ramon Muntanyola les exposa en el capítol del seu treball biogràfic Vidal i Barraquer, el Cardenal de la Pau, les pàgines 757-770 del qual us recomano que llegiu per tal d'aprofundir en aquest tema.
Per qüestions urbanístiques, el Palauet Patxot de Barcelona havia d'enderrocar-se i, un cop morts el senyor Patxot i la seva filla Concepció, el senyor Carreras, assabentat que Cambrils necessitava d'un orgue per al santuari de la Mare de Déu del Camí, advocació mariana per la qual tanta devoció havia sentit el cardenal Vidal, no dubtà gens a oferir-lo. La donació fou feta per Manuel Carreras i els seus fills Núria, Rafael, Cecília i Jordi a la memòria de la seva esposa i mare i en recordança de la seva amistat amb l'insigne purpurat cambrilenc.
Així el nostre santuari marià compta amb un nou element per donar glòria a Déu i a la Mare de Déu patrona de Cambrils, i a la vegada el poble disposa d'un valuós instrument musical que pot servir per ajudar a aixecar el nivell de la cultura i de l'art a Cambrils. Aquest fet de l'estrena de l'orgue de l'ermita ens sembla, però, ben adient per parlar també de l'orgue vell que, com el de la parròquia de Santa Maria, i com tantes coses, va sofrir els estralls dels primers dies de la revolta de 1936.
Tots sabem com, fruit dels costums canviants dels temps, a les imatges de la Mare de Déu i d'alguns sants en altres èpoques, sobretot als segles XVIII i XIX, va ser ús corrent de posar-los vestits de roba i nombroses joies. Algunes imatges, ja fetes expressament, només tenien rostre, mans i peus, i la resta es confiava a la roba del vestit. Altres, però, eren bellíssimes imatges romàniques, gòtiques o del renaixement, que quedaven del tot amagades sota les esplendors artificials del vestit. Encara avui se'n veuen algunes, com la de la Mare de Déu dels Desemparats, a València, o les nombrosíssimes imatges marianes del sud d'Espanya. Aquí, a Catalunya, el costum de vestir les imatges es perdé més aviat i així aquestes, fora els enfarfecs de la roba, pogueren mostrar la natural bellesa del seu art original.
A Cambrils, també la Mare de Déu del Camí dugué vestits de roba i joies en un temps. Ens conta el senyor Serra i Dalmau, tantes vegades mencionat en aquestes pàgines, com l'any 1864, essent rector Mn. Josep Grau, es varen vendre les joies de la Mare de Déu per 2.400 rals, dels quals es gastaren 2.200 en la compra d'un harmònium i els dos-cents restants en col·locar-lo en una de les tribunes. Alguns anys després, el 1872, veient el poble que la música d'un harmònium resultava pobre per a una església tan gran, es va vendre aquest instrument, i amb el resultat de la venda, més set-centes cinquanta pessetes que va donar una persona devota de què no ha quedat el nom, va comprar-se l'orgue que va funcionar per primera vegada el 12 de maig del mateix any 1872. Va durar seixanta-quatre anys.
Sembla que era un orgue senzill, d'un sol teclat, però suficient per solemnitzar els cultes del santuari que, fins a la guerra, es reduïen a unes molt poques celebracions a l'any. Avui la devoció a la Mare de Déu del Camí és la mateixa, però l'engrandiment de la vila en extensió i nombre de veïns ha fet que les celebracions de la missa i de la resta de cultes en el santuari fossin diversos i de caire, almenys, setmanal. Del nou orgue se'n traurà més profit.