El Cambrirock va posar Cambrils en el mapa a principis de segle XXI. El macrofestival es va situar entre els millors del nostre país en molt poc temps... I també va desaparèixer fugaçment. Nascut de la pròspera situació econòmica prèvia a la crisi, va aconseguir portar a Cambrils artistes de renom com Marea, Violadores del Verso o Macaco, el concert amb el qual es va tocar sostre el 2009. Després, les pressions polítiques i socials i la falta de finançament acabarien rematant una proposta que va néixer com una oportunitat per als rockers locals i va acabar sent un macrofestival.

La Mostra de Rock: l'embrió

Abans del Cambrirock, però, existiria la Mostra de Rock de Cambrils. “A principis de 1995, un grup de joves vam recollir signatures perquè el poble tingués un espai polivalent i s'hi poguessin fer concerts de rock”, explica Ignasi Martí, que va liderar l'associació Peti Ki Peti, organitzadora de la mostra, “vam aconseguir un total de 1.500 firmes”.

L'objectiu d'aquesta entitat era recuperar el rock al municipi deixant enrere la imatge violenta i problemàtica que havia tingut fins aleshores aquest espectre cultural. Uns anys abans d'aquesta recollida de signatures, ja s'havia organitzat un festival de rock anomenat “Les 6 hores de rock”. “La darrera edició, la de 1987, va acabar amb batalla campal”, recorda Martí, “nosaltres érem una nova generació que buscava un canvi d'imatge”.

«Els grups cobraven un caixet simbòlic, però el més important per ells, aleshores, era la visibilitat»

Gràcies a la recollida de signatures, l'Ajuntament va donar suport a l'organització de la primera Mostra de Rock, que es va celebrar l'any 1995 al Passeig de les Palmeres. Durant tres edicions, hi van tocar grups cambrilencs com Baked Beans o Astokia. “Amb la subvenció que rebíem de l'Ajuntament, els grups cobraven molt poc, un caixet simbòlic”, explica Martí, “però, el més important per ells aleshores era la visibilitat”.

Peti Ki Peti va deixar d'organitzar la Mostra de Rock el 1997 “per discrepàncies amb l'Ajuntament” i l'entitat Panorama i CIA, formada per músics dels grups que participaven en la mostra, va agafar-ne el relleu. Aquesta entitat donaria continuïtat al certamen fins al 2001.

Els inicis del Cambrirock

L'any 2002 es va fundar l'Associació de Músics de Cambrils i va passar a organitzar la Mostra de Rock juntament amb la productora Music from Tamarit. La primera edició sota la seva direcció va continuar amb el format anterior enfocat als grups locals, tot i que ja es va plantejar com un concurs on, els guanyadors, tocarien en un festival anomenat “Cambrirock” al costat d'un grup reconegut.

La primera edició del Cambrirock se celebraria el 7 de desembre de 2002

Tanmateix, la primera edició del Cambrirock no es va poder celebrar a l'agost a causa de la pluja. Finalment, se celebraria el 7 de desembre de 2002 al Palau Municipal d'Esports, amb els Soziedad Alkoholika com a protagonistes i els grups cambrilencs Krímonal, Naltrus i No Apto com a teloners.

En l'edició del 2003, el gran reclam va ser el grup Sugarless i també van passar per l'escenari grups cambrilencs com Krímonal o Nameless. Aquest seria el darrer Cambrirock al Passeig de les Palmeres. “L'espai se'ns va quedar petit i ja teníem moltes queixes pel tema soroll”, recorda Erik López, que aleshores era president de l'Associació de Músics de Cambrils, “em van demanar des de l'Ajuntament si ho podíem traslladar als camps de futbol”.

“Ens deien que ningú pujaria allí dalt”

I així va ser. Amb el nou format, el festival també va créixer en nombre de dies, celebrant-se el 20 i 21 d'agost de 2004. “Ens deien que ningú pujaria allí dalt, als camps de futbol, perquè la gent de Cambrils no es mou”, recorda Erik López, “però la primera edició va ser un èxit contra tot pronòstic”. Amb el gran reclam de la banda navarresa Marea –van fer “embogir als seus incondicionals”, segons la crònica de Revista Cambrils– i la rapera Mala Rodríguez, més de 6.000 persones van acudir a la primera gran edició del Cambrirock. A més d'aquests coneguts artistes, també es van mantenir grups locals ja presents en darreres edicions.

L'edició del 2005 podria haver estat una de les més multitudinàries de la història del festival gràcies a un cap de cartell de gran transcendència: Enrique Bunbury. El músic aragonès, però, va donar per acabada la gira abans d'hora, just abans del concert a Cambrils, a causa dels problemes de salut mental que patia. “Vam haver de tornar els diners a molta gent que venia de molt lluny, però els que havien vingut amb avió es van quedar a Cambrils de vacances”, explica Erik López.

El 2006, el Cambrirock no es va poder celebrar a la zona esportiva, ja que aquesta es trobava en obres, per aquest motiu es va recuperar el format original de la Mostra de Rock al Passeig de les Palmeres. A partir del 2007, però, s'arribaria a l'època daurada del festival cambrilenc.

“No se que fan allí, però segur que mola”

El Cambrirock va tornar amb força a la zona esportiva el 2007. Els concerts de grups tan coneguts com Mago de Oz, Obrint Pas o Antònia Font van demostrar que el festival estava més viu que mai. Les actuacions començaven a les 22 hores i s'acabaven a les 3 de la nit i, tot i que mai es va muntar zona d'acampada, venia molta gent “de Mallorca, de Ciudad Real, de Madrid...”. Entre el públic del territori, el macrofestival cambrilenc també es va convertir en referència: “la gent deia: no sé que fan allí, però segur que mola”.

Any a any, el Cambrirock va anar creixent en format fins a arribar a celebrar-se en cinc dies. “Hi havia el Sonar, el Primavera Sound... I nosaltres estàvem allí, eh!”, recorda Érik López. L'organització va arribar a gestionar un pressupost d'uns 400.000 euros. El Cambrirock es finançava amb una subvenció de 150.000 de l'ajuntament i les aportacions econòmiques de diversos patrocinadors de rellevància. Un d'aquests patrocinadors va ser la marca de cervesa Ámbar, coneguda com La Zaragozana, que va aportar al festival els barrils per a una de les edicions del Cambrirock. L'any següent, segons recorda López, l'empresa refusaria repetir la col·laboració: “no donaven l'abast”.

L'any 2008, el Cambrirock confeccionaria un cartell amb artistes tan variats com Alaska, Chimo Bayo, Albert Pla o La Excepción (grup de El Langui) i, el 2009, tocaria sostre. “Va ser l'any del rebentón”, recorda Èrik López, “havíem contractat a Macaco mesos abans del festival i va treure la cançó Moving”. Aquell dia el festival era gratuït. El recinte, que normalment estava tancat, es va obrir del tot. També es van instal·lar pantalles gegants perquè el públic del fons pogués seguir l'espectacle i es va muntar una barra extra. “Hi havia moments que pensàvem que moriríem d'èxit”, explica el que en va ser l'organitzador.

El declivi del Cambrirock

Efectivament, tal com va profetitzar l'organitzador del festival, el Cambrirock, després d'arribar al seu sostre, va iniciar una caiguda tan ràpida com el creixement que l'havia convertit en referència en tan pocs anys. La del 2010 –amb les actuacions d'Antonio Orozco o, de nou, Violadores del Verso– va ser la darrera gran edició del Cambrirock, tot i que la primera jornada de concerts, on havia de tornar a actuar Mago de Oz, es va anul·lar a causa de la pluja.

Diverses van ser les raons que van fer que el festival comencés a trontollar poc abans de l'agost de 2010. “Va venir la crisi, però també els egos d'alguns polítics que volien quedar-se amb el festival”, assenyala López, “vaig rebre moltes pressions per treure l'Associació de Músics del mig i que l'Ajuntament negociés directament amb les promotores”.

Les pressions polítiques es van sumar a les pressions populars. Veïns de la zona del Pinaret i del Nou Cambrils feia anys que es queixaven del soroll que es generava durant els quatre dies de Cambrirock. El 2010, l'Ajuntament va estudiar un canvi d'ubicació cap al polígon que no s'arribaria a produir, ja que l'any següent hi havia eleccions i un nou govern entraria al consistori.

L'Ajuntament va estudiar un canvi d'ubicació cap al polígon que no es va arribar a produir

La nova regidoria de Festes no va impulsar el canvi d'ubicació, però va retallar en un 50% l'aportació econòmica de l'Ajuntament, que va passar dels 110.000 euros previstos per l'anterior govern, als 50.000 euros. L'edició de 2011 –en la qual va actuar Vetusta Morla, La Pegatina i Papagayo– també va veure el format reduït de quatre a dos dies i, tot i que va rebre una bona resposta del públic –sobretot el dia que l'entrada era gratuïta–, va ser la darrera vegada que es va celebrar el Cambrirock. L'any 2012 es podria haver mantingut el festival amb un format reduït, però es va decidir que “per fer-ho malament, no calia fer-ho”.

“Érem uns 'xavals' que crèiem en un projecte”

Ignasi Martí, que va impulsar el que després derivaria en el Cambrirock, creu que el macrofestival va ser “fruit de la bombolla” i que, a posteriori, “no ha quedat res, cap mena d'infraestructura”. Sense anar més lluny, l'Associació de Músics de Cambrils es va dissoldre juntament amb el Cambrirock. “No podíem organitzar res”, recorda López, president de l'entitat, “vaig fer un pas al costat per qui volgués seguir, però ningú ho va fer”.

Des d'aleshores, a Cambrils no hi ha hagut propostes musicals de gran format a banda del Festival Internacional de Música, que sí va sobreviure al sotrac econòmic. “Seria possible tornar a fer alguna cosa semblant amb el mateix esperit, només calen temps i ganes de treballar”, exposa López.

El fet que encara es recordi l'èxit del festival és motiu “d'orgull” pel que en va ser el seu organitzador. “Jo tenia 20 anys quan vaig començar amb el Cambrirock, però treballava amb gent de 15, 16 o 17 anys”, recorda Érik López, “al cap i a la fi, només érem uns xavals que crèiem en un projecte i ens va sortir bé”.