Article publicat a Revista Cambrils el mes de setembre de 1984
Goigs de la Mare de Déu del Camí
Setembre 1984 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Setembre 1984
La recent celebració, sempre gojosa i amarada de cambrilenquisme, de la diada de la Mare de Déu del Camí, em fa sentir la pruïja d'escriure, com quasi tots els anys, sobre quelcom de relacionat amb la Mare de Déu del Camí o el seu santuari. Aquest any, en la venturosa cloenda de la commemoració bicentenària de la conclusió de les obres de construcció de l'actual santuari marià cambrilenc, s'ha realitzat la impressió d'una nova edició dels tradicionals goigs a llaor de la nostra patrona. I és per això que m'ha semblat adient de fer un comentari sobre la història dels goigs de la Mare de Déu a casa nostra.
Els goigs són, segons la descripció etimològica que de la paraula ens fan els diccionaris, una "composició poètica cantada, generalment destinada a lloar la Mare de Déu o algun sant". Els seus orígens són molt antics, i es remunten probablement fins al segle XII, però amb el temps han anat evolucionant i, en bona lògica, perfeccionant les seves tècniques, el seu valor literari i la seva pròpia idea inicial, fins a esdevenir, com diu Massot i Muntaner, un instrument de conreu i conservació de la llengua. En centenars de santuaris i ermites de Catalunya expressen els fidels la seva devoció a la Mare de Déu o als sants patrons amb el cant de goigs populars, especialment en la celebració de les seves festes majors.
La lletra dels goigs, centrada en vuit estrofes i la corresponent tornada, ha estat sempre la mateixa, és d'autor desconegut i, amb molta probabilitat, de les darreries del segle XVIII. La melodia és del mestre R. Blasi, del qual tampoc sabem res més que el nom
La Mare de Déu del Camí és venerada a Cambrils des de fa més de vuit segles. Amb el temps s'ha canviat la imatge i el temple que l'aixopluga, però no la devoció dels cambrilencs i de la gent de la comarca, que han fet de la Mare de Déu del Camí objecte de la seva estima i punt de mira en les seves necessitats, quan ha convingut demanar-li ajuda i consol. La gent de la mar i la gent de la terra, en les seves angoixes i adversitats personals i en els estralls col·lectius, han sabut acudir a la Mare de Déu i han retornat al seu santuari, agraïts, quan han experimentat la seva protecció en la resolució dels seus problemes.
És tot això, pràcticament, el que expressen els goigs de la Mare de Déu del Camí que, des de fa dos segles, any més, any menys, es vénen cantant cada 8 de setembre, sempre que es dóna l'ocasió, per part dels cambrilencs reunits en el seu santuari. La lletra, centrada en vuit estrofes i la corresponent tornada, ha estat sempre la mateixa, és d'autor desconegut i, amb molta probabilitat, de les darreries del segle XVIII. La melodia és del mestre R. Blasi, del qual tampoc sabem res més que el nom. Fa uns quants anys en va fer una transcripció musical Miquel dels Sants Julià i darrerament el mestre Àngel Recasens els va harmonitzar per a veus mixtes amb el destí de ser cantats per la coral Verge del Camí.
D'aquests goigs se n'han fet, amb el temps, diferents edicions, sis, almenys que jo conegui. La primera, per a la qual molt probablement es va escriure la lletra i la música, és, encara que no porta peu d'impremta ni any de l'edició, amb força seguretat (a judici d'un conegut i acreditat gojaire) de la darrera dècada del segle XVIII o dels primers anys del XIX; editada a una sola cara, ornada amb motius botànics i presidida per un gravat de la Mare de Déu lluint encara les riques vestimentes amb què va anar coberta fins a mitjan segle passat. Als dos costats de la imatge, unes torretes dibuixades i, al davall, un dibuix floral que divideix les dues columnes d'estrofes. La segona és de 1876, editada a Reus a l'estamperia de Roca
i Ferrer, a una sola cara; també és presidida per un gravat de la Mare de Déu vestida, ornada també amb motius botànics, com també ho són els que separen les dues columnes d'estrofes; als costats de la Mare de Déu, uns gerrets. La tercera edició és, segurament, de començaments del nostre segle; presidida per un gravat-fotografia de la imatge de la Mare de Déu tal com era abans de ser malmesa l'any 1936; té als costats els acostumats gerrets florals i a sota, separant les dues rengleres d'estrofes, una columna capiculada amb garlandes de flors; també és ornada i editada a una sola cara com era costum abans, a la impremta La Hormiga de Oro de Barcelona. La quarta és de les darreries de la dècada dels quaranta o començaments de la dels cinquanta. És també editada a una sola cara a la impremta de Torres i Virgili de Tarragona. És presidida per un dibuix a la ploma, obra del catedràtic de Belles Arts Francesc Pérez Dolç, que representa el santuari resplendent; és ornada amb motius florals amb la separació de les dues columnes clàssiques d'estrofes per un dibuix estilitzat. La cinquena edició és feta a volum de butxaca, editada a dues cares i numerada. En l'anvers és reprodueix fotogràficament la tercera edició dels goigs, i en el revers, ornat amb motius botànics, la música. La sisena edició és la realitzada enguany per tal de commemorar el 11 centenari de l'acabament de l'actual santuari i va ser presentada oficialment al poble diumenge dia 2 de setembre, en el curs d'un acte adient. Es tracta d'una edició molt esmerçada, en la confecció de la qual han col·laborat diverses persones. És editada a dues cares i impresa per primera vegada a Cambrils, a Gràfiques Ortiga. L'anvers és presidit per un dibuix de la Mare de Déu del Camí fet a ploma per Lluís Pàmies i Solé, que és també l'autor de l'orla, molt elegant, i formada per fruits de la mar i de la terra, i del dibuix del darrere, que representa el santuari. Al peu de la primera cara, la música. A la segona cara i al peu del dibuix, una breu descripció històrica i la justificació i el detall de l'edició, de la qual s'han imprès 850 exemplars en paper crema normal i 150 exemplars en paper especial i numerats.
En aquesta nova edició hi ha importants novetats, entre elles la traducció de la pregària del llatí al català. S'ha fet la correcció i posada al dia del català emprat en la lletra original i el normal encapçalament del vers amb lletra minúscula quan no exigeix el contrari l'ús correcte de la gramàtica.