El Festival Partides fusiona l’art amb l’entorn rural un any més per empènyer-nos a reflexionar sobre la proximitat entre els humans i la resta d’éssers vius del planeta. Instal·lacions, intervencions participatives i performances van induir al contacte amb la natura a les desenes de persones que, entre dissabte i diumenge, es van acostar al certamen.

Ubicat al límit entre el terme municipal de Cambrils i el de Mont-roig del Camp, el Festival Partides va començar dissabte al migdia sota un sol i una calor impròpia de finals de setembre. La presentació de la primera instal·lació, la de Jofre Sebastian, va anar perfecte per aquestes condicions meteorològiques. La seva obra la conformaven dotze branques de pi plantades en vertical i amb una galleda a sobre. “És una reflexió sobre l’estat de sequera en el que vivim i representa el mal ús que li donem a l’aigua”, apuntava l’artista de l’Empordà.

Anees Mani, un artista jordà resident a Maspujols, també ha treballat amb materials de la natura per construir la instal·lació que presentava al Partides. La seva obra és abstracta i, com ell mateix va explicar, cadascú lo podia buscar la forma que volgués a les grans escultures fetes amb palla i canyes que havia plantat al mig del camp.

La tercera obra d’art que es va presentar era una intervenció participativa a càrrec de César Reglero i Isabel Jovar. Reglero va explicar què és el mailart, una expressió artística que consisteix en enviar objectes com una fulla o un tros de pa per correu postal. El mateix artista va relatar als presents com havia enviat una fulla des de Tailàndia fins a Espanya tan sols escrivint l’adreça i el remitent sobre ella.

El públic va poder participar en aquesta instal·lació —on també hi havia un apartat en forma de crítica a la crisi dels refugiats— escrivint una reflexió en una cartolina o cosntruïnt una paraula amb unes lletres que es podien plantar al terra.

Després va ser el torn de David Vélez, artista colombià resident a Londres. Ell ha dissenyat un aparell que permet parlar a les plantes a través d’un micròfon que els hi transmet les vibracions de la nostra veu. “Hi ha estudis que demostren que parlar afectuosament a les plantes millora el seu creixement”, explicava l’artista sud-americà. Tots els presents van tenir l’oportunitat de dir unes paraules —algú es va animar a cantar i tot— a les cols que hi ha plantades al tros on es celebrava el festival.

La darrera obra del matí de dissabte va ser la performance d’Ana DMatos. L’artista es va dibuixar un mandala a terra amb farina i, després, es va introduir en un forat que hi havia al ben mig. “És una obra eco-feminista que fa referència a les dones hindús, que dibuixen mandales a la porta de casa per donar la benvinguda”, explicava DMatos. El mandala dibuixat, concretament, representava una forma geomètrica orgànica natural: “som terra i tornarem a la terra”.

Després de la presentació de les primeres obres, els assistents van poder gaudir d’un dinar a l’ombra. La tarda de dissabte es van presentar les instal·lacions d’Albert Macaya i Sauti Duo i es va poder veure l’espectacle de dansa contemporània de Beatriz Cubero. Diumenge, els artistes van seguir presents a l’exposició per explicar el significat de les obres a tothom que estigués interessat. Ahir també es va celebrar una mostra taller de dansa a càrrec d’Ona Mestre i es va tancar el festival amb un concert de Bewis de la Rosa.