Cambrils té una riquesa extraordinària en artistes de diferents disciplines. Una de les que més es visualitza és la pintura. Són moltes les persones que expressen les seves emocions i el seu art a través del llenç. Avui hem volgut parlar amb una d’elles, la Dolors Castells Casals, coneguda internacionalment i que el mes de juliol passat va ser seleccionada per a l’esdeveniment: “100 artistes femenines del món”, celebrat a Nova York. La qualitat artística de la Dolors és magnífica i al llarg de la seva trajectòria ha guanyat prestigiosos premis i distincions. La seva obra ha estat present a diferents països.

Quant de temps fa que et dediques a la pintura? Quins van ser els teus inicis?

Ja fa vint-i-cinc anys que vaig començar a posar color a allò que tenia al cor per crear emocions en la gent que mira els meus quadres. Sempre havia dibuixat i fet dibuix tècnic i, de la mà de la pintora reusenca Marta Argentina, vaig aprendre a transmetre l’emoció del moment en veure com fluïa la pintura a l’oli amb les pinzellades i el traç damunt de les teles.

Quins són els teus referents en el món de l’art?

Hi ha pintors moderns que han fet grans obres i es mereixen una menció, a part dels admirats mestres Goya, Monet, Da Vinci, Klimt, Velázquez, Van Gogh, Cézane i tants altres. Personalment trobo molt inspiradores les textures que crea Gerhard Richter, un dels artistes contemporanis més cotitzats al món, que combina l’art abstracte amb el figuratiu. M’encanten els retrats del gran pintor xinés Yan Pei-Ming, enormes i bàsicament en blanc i negre o vermell i blanc. Té la capacitat de crear un univers singular i obscur.

Quines tècniques pictòriques utilitzes i quina és la teva preferida?

M’agrada pintar quadres de gran format utilitzant pintures a l’oli i crear textures. Gairebé tots són paisatges urbans als que hi afegeixo titulars de diaris que s’integren dins de l’obra d’una manera gairebé imperceptible i que proven de ser una crítica dels temps i del món on vivim. Altres vegades utilitzo tècniques mixtes per crear paisatges eteris i rams de flors que ploren les meves pèrdues personals i alliberen els meus sentiments. També he fet gravats. El món de l’art és immens i mai no podré arribar a copsar-lo tot.

“Altres vegades utilitzo tècniques mixtes per crear paisatges eteris i rams de flors que ploren les meves pèrdues personals i alliberen els meus sentiments.”

Quina ha estat la teva trajectòria artística?

He estat membre d’alguns grups d’art i associacions artístiques i al llarg d’aquests darrers 25 anys he participat en nombroses exposicions col·lectives a la Sala Àmbits, i al Club Nàutic de Cambrils i de Salou, entre les que destacaria Artistes de Cambrils a la Sala Àgora de l'Ajuntament. També he exposat a la Sala Hipòstila del Recinte Modernista de Sant Pau a Barcelona, Círcol de Reus, Museu d’Art de Reus, a la Sala del Pati del Palau de la Diputació de Tarragona.

A part de Cambrils, has exposat a d’altres ciutats tant d’Espanya com de l’estranger. Quan fas aquestsalt a l’exterior?

Tot va començar amb una exposició a la Sala La Pigna de Roma, organitzada per Art Creators on vaig conèixer molts artistes i gent del món de l’art. Després vaig presentar les meves obres a Florència i a partir d’aquí vaig participar en exposicions internacionals al Museu Hageumgang de Geoje també a l’Incheon Metropolitan Museum de Corea. És un orgull que les meves obres formin part del patrimoni cultural d’aquests museus.

L’any 2020 vaig exposar a la Sala White Space de Chelsea, Manhattan a Nova York. He de confessar que el fet de desenvolupar-me amb normalitat en anglès ha estat un gran avantatge per obrir-me camins nous i conèixer gent increïble dins d’aquest món artístic.

Tens algun tema preferit per realitzar les teves obres?

Suposo que sempre tinc tendència a pintar skylines. Això deu venir de les èpoques de dibuix tècnic, ja que sempre he gaudit de les línies rectes, les profunditats i les perspectives complicades. Tot això, acompanyat dels titulars periodístic provocatius que fan pensar a l’espectador quan s’apropa a l’obra i els pot llegir, em fa gaudir d’allò més.

Com et definiries com a artista?

No m’he encasellat mai en cap definició. L’art contemporani m’enamora en totes les seves vessants. M’agrada gaudir del moment i deixar anar els meus sentiments damunt de les teles. Sempre he dit que totes les obres que col·leccionem són part de les vivències i la vida dels artistes que les han pintat.

“M’agrada gaudir del moment i deixar anar els meus sentiments damunt de les teles."

Quines són les teves fonts d’inspiració?

M’inspira el moment que visc. Busco la llum i les textures. Moltes vegades compartim coses amb companys que somien paisatges similars com ara en Marc Beresford i Mark Lague. Les seves obres ballen entre skylines i abstractes. És genial veure que molta gent sent com tu i per aquesta raó gaudeixen amb la teva obra.

Com neix una de les teves obres? Quin procés segueix?

Moltes vegades senzillament llegint una notícia ja provo de posar-la dins d’un quadre. El que penso jo, ho pensa alhora moltíssima gent i això em va emocionant. El procés de la pintura és bàsicament tècnica, dibuix i capes i més capes de pintura a l’oli que conformaran textures i transparències meravelloses que t’enamoren a cada moment.

Cambrils compta amb un bon nombre d’artistes. Compartiu les mateixes inquietuds?

Sense cap mena de dubte. Cambrils és bressol d’artistes amb una creativitat brutal que omplen la vida de color i bones vibracions amb les seves meravelloses obres. Compartim molt bones estones a les exposicions anuals Artistes de Cambrils, organitzades pel Departament de Cultura de l’Ajuntament de la vila a la Sala Àgora i també a les Jornades de Tallers Oberts per Nadal. Som una gran família, saps?.

Per a tu, quina és l’exposició de la que et sents més satisfeta?

Aquesta és una de les preguntes més difícils de contestar, perquè totes elles estan organitzades amb el cor i amb un gran esforçno només per part meva, sinó també per part dels organitzadors de l’esdeveniment, i de totes elles sempre en guardes un molt bon record. Quan exposes a casa, a la teva terra, envoltada de tota la gent que t’estima, la teva família, amics i companys, que moltes vegades no poden estar amb tu a l’estranger, es crea un ambient especial.

Fa poc et van seleccionar per a un acte reivindicatiu del món de l’art a Nova York amb 100 dones de tot el món. Com va ser aquesta experiència?

Doncs, va ser un somni fet realitat. Com bé dius, em van seleccionar juntament amb altres artistes femenines per a l’esdeveniment “100 Female Artists of the World”, organitzat per Vision Art Media, que es va celebrar el 2 de juliol passat a NY City per reivindicar la igualtat de gènere en el món de l’art i perquè el treball de les pintores i artistes en general, deixi la mateixa empremta al llegat cultural i estigui preuat amb les mateixes condicions.

Va ser emocionant veure tantes dones artistes a les grans pantalles de Times Square. Són coses que crec que no s’obliden mai.

Que vols transmetre en pintar un quadre? Consideres que una obra ha de dialogar amb l’espectador?

Sí. Definitivament crec que l’art ha d’emocionar a l’espectador, ha de transmetre sentiments i fer gaudir al públic en general, ha de connectar generacions. Les meves obres tenen com a finalitat il·luminar les llars de la gent que les ha triat per tenir-les a les seves cases i que sempre que les mirin els omplin de felicitat.

Has guanyat premis importants. Quins són els més destacats per a tu?

Sempre resulta molt afalagador ser seleccionada per a un premi i només aquest fet ja t’omple d’alegria. Dels premis que he rebut destacaria el Premi Leonardo Da Vinci a Florència l’any 2019 i el Premi Ciutat de New York l’any 2020. La pandèmia ens va fer aturar una mica, però ara podrem tornar a treballar per anar més enllà.

Quins nous projectes tens en cartera?

Properament tenim prevista una exposició conjunta a la Sala Àmbits de Cambrils, organitzada per la Sra. Consuelo Velázquez amb la col·laboració del Consolat de la República Dominicana i l’Ajuntament de Cambrils. Compartirem sala amb en Willy Pérez, reconegut artista dominicà i l’Alberto Insa, excel·lent pintor cambrilenc i jo mateixa. El vincle serà el mar, que a tots ens agrada tant perquè forma part de les nostres vides.

El mes de novembre i fins Nadal tinc prevista una exposició individual al Palau Bofarull de Reus, organitzada per la Diputació de Tarragona. Hi esteu tots convidats. Com he dit abans, sempre és un plaer poder exposar a la meva terra.

Creus que l’art està prou promocionat a casa nostra? Què caldria fer per donar més visibilitat als artistes i a les seves obres?

Hem de sensibilitzar les generacions joves des de les escoles perquè aprenguin a valorar l’art en qualsevol de les seves vessants. Crec que es fa un gran esforç per part de l’administració i, des de l’Ajuntament de Cambrils, el Departament de Cultura promou esdeveniments de tota mena per donar visibilitat als artistes locals i nacionals i cal agrair-ho.

“Hem de sensibilitzar les generacions joves des de les escoles perquè aprenguin a valorar l’art en qualsevol de les seves vessants.”

Seria bo que un quadre, una escultura, una fotografia, una peça de ceràmica, etc. formés part d’una carta als Reis o una llista de regals de noces o d’aniversari, ja que aquestes obres perduren per sempre i també fan feliç a qui les rep. Cal dir que sempre són una bona inversió.