Estampes cambrilenques / Setembre 1991

El dia 6 d'aquest mes s'ha acomplert el primer centenari de la fundació de l'Orfeó Català (6 de setembre de 1891). I és amb l'avinentesa d'aquest centenari que volem portar l'Orfeó a les pàgines de la nostra revista per dos motius. El primer perquè l'Orfeó és una entitat prou representativa del nostre país, amb una executòria artística brillantíssima i davant la qual s'han hagut de treure el barret els més exigents auditoris de dins i fora de casa, i amb una línia de fervent patriotisme fora de tot dubte, sota la qual s'ha aixoplugat el nacionalisme català quan el país ha sofert dificultats. El segon motiu és recordar l'actuació de l'Orfeó a Cambrils en una jornada gloriosa per a la història musical de la nostra vila, l'evocació de la qual és prou mereixedora d'una 'estampa'.

L'entitat va ser fundada pels mestres Lluís Millet i Amadeu Vives, amb seu a Barcelona. La finalitat és donada amb claredat per l'article primer dels seus estatuts quan diu que: "L'Orfeó Català és una associació que té per objecte la mútua instrucció artística dels seus socis i el foment i enaltiment de l'art musical català." I ben cert que els objectius fundacionals s'han complert a bastament en el curs d'aquests cent anys. Però és que a més d'estimular tota la vida musical, no solament de Barcelona sinó de tot Catalunya, amb la interpretació de les grans obres musicals dels compositors més brillants del nostre país, ha donat a conèixer també les més remarcables peces musicals dels grans compositors foranis, especialment alemanys i francesos, a més dels clàssics de la polifonia. Al costat dels genis musicals de nivell universal com Bach, Mozart, Beethoven, Wagner, Strauss, Mendelsshon, Verdi i les grans polifonistes Victoria i Palestrina, l'Orfeó ha posat al seu repertori l'obra més reeixida dels compositors catalans dels Vives, Nicolau, Morera, Toldrà i tants d'altres, entre els quals no podem oblidar els Millet, pare i fill.

Entre les grans fites assolides per l'Orfeó cal esmentar l'estrena d'"El cant de la senyera" de Lluís Millet amb lletra de Joan Maragall (11-X-1896), l'estrena a Espanya de la "Passió segons Sant Mateu" de J. S. Bach (27-11-1921), l'estrena a Europa d'"El Pessebre" de Pau Casals amb lletra de Joan Alavedra (23-IX-1962), "Les Estacions" de Haydn" (1966) i el "Rèquiem" de Britten, estrenat a Ginebra (24-X-1989) amb motiu del Dia de les Nacions Unides.

A més de la tasca estrictament musical, l'Orfeó ha assolit també importants fites en altres aspectes de la cultura catalana: durant més de trenta anys ha editat la "Revista Musical Catalana", ha gravat nombrosos discs i posseeix un arxiu i una biblioteca amb un important fons bibliogràfic i manuscrits d'un gran valor. E1 1908 edificà la seva seu social, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, edifici cabdal del modernisme, conegut arreu del món com el Palau de la Música Catalana que, amb els anys, ha esdevingut una de les sales de concert més famoses i de més prestigi a Europa i al món sencer.

El concert es féu a la tarda del 12 de gener de 1969, en el santuari de la Mare de Déu del Camí, que va omplir-se a vessar de gent de Cambrils i de tota la comarca. Va dirigir-lo el mestre Lluís M. Millet i l'Orfeó va interpretar un programa, dividit en dues parts, preferentment dedicat a música de compositors catalans i obres polifòniques

Com tantes altres persones i entitats catalanes, l'Orfeó Català se sumà d'una manera plena i entusiasta a la commemoració del centenari del naixement del cardenal Vidal i Barraquer que es va organitzar a Cambrils, amb un èxit impensat, i els actes del qual van ser com l'obertura del procés reivindicatiu de la figura del prohom cambrilenc i gran figura de l'Església, fins llavors marginat i proscrit a l'exili on havia mort. Era el 3 d'octubre de 1968 i a més dels centenars de persones que es van fer presents a la gran missa concelebrada a la parròquia de Santa Maria i al descobriment de la làpida col·locada a la casa on va néixer, es van rebre moltes lletres i telegrames d'adhesió, entre les quals no hi va mancar la de l'Orfeó Català que, entre altres coses, deia: "La Junta Directiva de l'Orfeó Català en la seva darrera sessió celebrada, tingué coneixement dels actes commemoratius amb motiu del centenari del naixement del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. La Junta ha pres l'acord unànime d'adherir-se a aquestes commemoracions i d'expressar, una vegada més, la seva profunda admiració per la rellevant personalitat del cardenal Vidal i Barraquer la memòria del qual honora encara l'Església del nostre País." La lletra era signada per president Joan Antoni Maragall i Noble, fill del notable poeta i escriptor Joan Maragall.

A partir d'aquí es va començar a gestionar un possible concert d'homenatge al cardenal, gestions que van arribar a plec de bé gràcies a la bona disposició de la directiva de l'Orfeó, de l'Ajuntament de la vila i de la Comissió organitzadora del centenari, que van haver d'esforçar-se molt per dur a bon terme el projecte, que va resultar bastant dificultós i complicat per la seva envergadura. El dia escollit va ser el 12 de gener de 1969 i el concert es féu a la tarda, en el santuari de la Mare de Déu del Camí, que va omplir-se a vessar de gent de Cambrils i de tota la comarca. Va dirigir-lo el mestre Lluís M. Millet i l'Orfeó va interpretar un programa, dividit en dues parts, preferentment dedicat a música de compositors catalans i obres polifòniques. Va començar, com té per costum, amb el "Cant de la senyera" i va acabar amb "La mort de l'escolà". Els enfervorits aplaudiments del públic van fer que l'Orfeó cantés fora de programa "La sardana de les monges".

La premsa se'n va fer ampli ressò tot dient que el concert "ha resultado emotivo, sugeridor, brillante y multitudinario". El butlletí barceloní "Guia Musical" va dir del concert: "Un públic entusiasta, vingut de tota la comarca, aplaudí a desdir diverses composicions. Dintre del conjunt d'actes que s'han vingut celebrant en homenatge al cardenal Vidal i Barraquer, el concert de l'Orfeó queda inscrit com un dels més brillants i emotius."

En la foto que acompanya aquest text es pot veure el director de l'Orfeó, Lluís M. Millet, després del concert, acompanyat per l'Àngel Recasens, director en aquells temps de la coral Verge del Camí fundada recentment (1968) i de mi mateix, que llavors era primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament i president de la Comissió Organitzadora del centenari del cardenal.

Felicitats i per molts anys!, Orfeó.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques