Conferència
La repressió «sistemàtica i ben estudiada» del règim franquista centra el primer acte del Cicle de Memòria de Tardor
La conferència Castigar, atemorir i silenciar: la repressió franquista a Catalunya (1938 - 1948) a càrrec del professor Ramon Arnabat va encetar el cicle de Memòria de Tardor i el Campus Extens de la URV a Cambrils
La conferència de Ramon Arnabat Mata, professor del Departament d'Història Contemporània de la URV, sota el títol de Castigar, atemorir i silenciar: la repressió franquista a Catalunya (1938 - 1948), va donar, ahir al vespre al Centre Cultural, el tret de sortida del Campus Extens de la URV a Cambrils i, també, encetava el 17è Cicle de Memòria de Tardor a Cambrils que en aquesta ocasió posa el focus en la repressió franquista, sota el títol de "La repressió de la memòria".
El professor Arnabat va fer una exposició molt clara i didàctica de la metodologia sistemàtica i ben estudiada que va aplicar el règim franquista per tal de tallar de soca-rel tot el moviment republicà i "depurar el pueblo español". Segons Arnabat, "la repressió i el terror van ser la base del règim franquista per assegurar-se el poder. D'entrada van capgirar els conceptes i els franquistes, que són els que es van sublevar contra el govern republicà van titllar de revoltats els del bàndol republicà, un cop finalitzada la guerra". Arnabat va explicar que la intensitat de la repressió va ser molt forta, sobretot en els 10 primers anys del règim franquista, "una repressió pensada i estructurada i que abastava tots els àmbits i que es fonamentava en la divisió de la societat entre vencedors i vençuts. Una repressió que, a més, comportava l'apropiació de béns".
La xarxa represora del franquisme va tenir, en aquests primers anys, tres sistemes d'actuació. Per una banda, els soldats republicans, un cop acabada la guerra, els van convertir en presoners polítics. A banda, hi va haver tota la gent que va marxar a l'exili i es va trobar que un cop passada la frontera amb França se'ls tancava en camps de concentració. Els qui van decidir tornar a l'estat espanyol creient que no els podia passar res es van trobar que els recluïen en camps de concentració i es convertien, també, en presos polítics. Finalment, els que van deicidir quedar-se al país van veure com els cossos policials i la Falange els anaven detenint i posterorment eren jutjats, denunciats en molts casos pels seus propis veïns i convilatans.
Judicis sumaríssims
Les persones detingudes eren sotmeses a judicis sumaríssims i s'enfrontaven a penes de presó i, moltes vegades, a l'execució. Ramon Arnabat també va donar xifres i concretament a Cambrils, amb una població de 3.800 habitants, hi va haver 93 residents processats. D'aquest total, 69 procesats eren cambrilencs i els resultats dels judicis sumaríssims van ser de 5 penes de mort, 12 reclusions perpètues i 46 condemnes de gent d'entre 17 i 35 anys; 43 de persones d'entre 36 i 65 anys i 4 de majors de 66 anys. Arnabat també va dir que en els municipis petits hi va haver una repressió més gran i que en una comparativa amb el total de les comarques de Catalunya, a les comarques de l'interior de la demarcació de Tarragona i en una part de les de Lleida és on hi va haver encara més repressió, sobretot a les comarques de tradició vinícola i que havien patit el conflicte rabassaire, els anys 20 i 30. La repressió va incidir amb més força sobre les classes populars i amb els quadres dirigents d'administracions i entitats socials i culturals. Les conclusions de tot plegat, segons va explicar Arnabat, és que el règim franquista tenia el propòsit de carregar-se tot el que s'havia fet durant la República i que 1 de cada 5 famílies es va veure afectada per la repressió del règim dictatorial.
L'avi de l'alcalde, víctima de la repressió franquista
L'alcalde, Alfredo Clúa, va posar el punt i final a la congferència explicant el seu propi testimoni familiar, concretament el del seu avi que va ser víctima de la repressió franquista en el seu poble, a la franja d'Aragó. Tal com va dir l'alcalde, no podia deixar passar aquesta ocasió per explicar-ho i va afegir que tot el que havia exposat el professor Arnabat és el que havia hagut de patir la seva família.
L'alcalde també havia intervingut a l'inici de l'acte per remarcar que les relacions entre la URV i Cambrils han de ser més estretes.. Prèviament, havia estat el vicerector de Compromís Social i Sostenibilitat de la URV, Jordi Diloli, qui havia donat el tret de sortida a l'acte. El regidor de Cultura, Jordi Barberà, també va intervenir per dir que s'estava descrivent un període trist de la nostre història. La regidora Neus Càrdenas, responsable de l'Arxiu Municipal, també va fer una referència personal del seu padrí i va fer una petita introducció a l'acte i al cicle de Memòria de Tardor, en el que hi participen el Museu d'Història de Cambrils i l'Arxiu Municipal. Gerard martí, director del Museu d'Història, va destacar el reorn a la normalitat de les activitats del cicle de Memòria de Tardor i Pedro Otiña, arxiver municipal, va detallar la programació que s'anirà desgranant aquestes properes setmanes.