La sala d’actes del Casal Municipal de la Gent Gran va acollir, ahir a la tarda, l’acte d’inauguració del curs de l’Aula de Gent Gran de Cambrils d’Extensió Universitària de la URV. A l’inici, el president de l’Aula, Lluís Álvarez, va dirigir unes paraules de benvinguda als assistents. Tot seguit, l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va encoratjar als presents a continuar amb aquesta voluntat de seguir aprenent.

"La meva mare, quan es va jubilar, va fer el mateix que vosaltres. Es va apuntar a història a la universitat perquè li encantava", va explicar el batlle, que va remarcar que l’aliança entre Cambrils i la Universitat Rovira i Virgili "s'ha de consolidar". 

La conferència inaugural va anar a càrrec de Judit Subirachs Burgaya, que va redescobrir la figura de Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927-2014), el seu pare i un dels artistes contemporanis internacionals més destacats. La historiadora de l’art va comentar que el barceloní va firmar més de 10.000 obres. "Té una trajectòria llarga i prolífica. És evident que és conegut com escultor, però ell no es va centrar només en l’escultura, era un artista polifacètic", va afirmar.

Subirachs Burgaya va anar repassant algunes de les obres més reconegudes del seu pare. Va fer litografies, gravats, medalles, tapissos, joies o escenografies per teatre i dansa. Com va dir la ponent, "no feia distincions entre arts menors i majors, li agradava arribar a més públic".  També és l’autor d’un mural que hi ha a la parada de metro de Diagonal, l’obra que va fer a la Sagrada Família i que va rebre la la distinció de Bé Cultural d’Interès Nacional, un mural a la botiga que hi ha entre Rambla de Catalunya i el carrer de Mallorca o L’Espina que hi ha a la Rambla Nova de Tarragona. "Va ser un artista que ha deixat una empremta a l’espai públic (…) Les seves obres formen part del nostre paisatge", va apuntar. 

Un artista amb les idees molt clares

La historiadora de l’art també va voler reflexionar sobre el pensament que tenia el seu pare com a artista. Ell tenia "molt clar" que una obra havia d’incorporar una idea i una matèria i unir-les en una forma. "Es considerava un artista cerebral", va dir.

Subirachs va néixer en una família humil que vivia al barri de Poblenou, que en aquell moment es coneixia com el "Manchester català" perquè estava ple de fàbriques. Des ben petit va demostrar que tenia capcitat per ser artista. Volia estudiar arquitectura però els seus pares no li podien pagar la carrera universitària. Això va motivar que quan només tenia 15 anys fos aprenent de l’escultor Enric Monjo. Hi va estar cinc anys i ho combinava amb les classes nocturnes de dibuix a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Al 1947 va ser aprenent d’Enric Casanovas. Dos grans mestres que el van introduir en el Noucentisme. El moment que va marcar els seus inicis artístics va ser l’any 1951 quan va obtenir la beca de l’Institut Francès de Barcelona per anar a estudiar a París, on va conèixer a l’escultor anglès Henry Moore.