El Molí de les Tres Eres va acollir, ahir al vespre, la inauguració de l'exposició Cartes des de la presó, produïda per la URV i basada amb el llibre Sobreviure a les presons de Franco. Testimoni epistolar de 1939-1943 de Rosa Vilaró Piñol. Aquesta activitat, organitada pel Campus Extens de la URV, l'Arxiu Municipal de Cambrils i el Museu d’Història de Cambrils és la segona dins el cicle de Memòria de Tardor  que enguany se centra en la repressió franquista.

El llibre de Rosa Vilaró es basa en les 240 cartes que el seu pare, Daniel Vilaró Rius, va escriure a la seva família entre el juliol del 1939 i l'agost del 1943 des de tres presons i, per tant, presenta el règim penitenciari viscut des de dins. En aquests textos es recullen els judicis sumaríssims, la por i la incertesa del dia a dia, la privació emocional de l'allunyament de la família,.. En el llibre també s'ofereix una visió  del panorama carcerari del franquisme i es reflecteix la fam, els càstigs, les malalties, la manca d'higiene, l'abandonament dels penats a la seva sort,...

L'autor de les cartes, Daniel Vilaró, era fill de Reus i en el moment de la seva detenció vivia a Barcelona. Va ser detingut a la sucursal del Crèdit Lyonnais on treballava. Un anònim l'havia denunciat per haver fet activitats sindicalistes amb la UGT. Fou retingut al centre de detenció provisional de Sant Elies fins que tingué un consell de guerra. El veredicte va ser de reclusió perpètua (30 anys). El juny de 1939 Vilaró va ingressar a la presó Model de Barcelona. Dos anys més tard va ser diagnosticat de tuberculosi i això va fer que el traslladessin al Sanatori Penitenciari de Porta Coeli (València). Un any després, Vilaró va ser traslladat al sanatori penitenciari de Cuéllar (Segòvia). En tot el seu periple pels diferents centres, Daniel Vilaró va anar escrivint la seva correspondència adreçada a la seva família, una correspondència que era revisada per la censura, no cal dir-ho.

50.000 persones executades un cop finalitzada la guerra civil

L'exposició que es pot veure en el reobert espai del Molí de les Tres Eres, després d'unes setmanes de tancament, també posa el context històric a la situació d'aquell moment; un cop finalitzada la guerra civil es van registrar 270.000 persones empresonades i 92.000 recloses en camps de concentració. Entre 1939 i 1946 es van executar 50.000 persones i 430.000 més van marxar cap a l'exili, més de la meitat de les quals ja no va tornar. A banda també s'explica la solidaritat entre els presos i de les famílies que va permetre recompondre el teixit social i, en definitiva, la supervivència dels presos.

El regidor de Cultura, Jordi Barberà, va ser l'encarregat de fer un petit parlament al voltant de l'exposició, després de les paraules de presentació del director del Museu d'Història, Gerard Martí, i de la projecció d'un reportatge sobre l'autora del llibre fet per TAC 12. Barberà va expressar la importància de la memòria històrica i va fer una relació de destacats escriptors que havien produït les seves obres des de la presó. Barberà també va aprofitar l'ocasió per denunciar l'existència, avui en dia, de presos polítics en moltes parts del món i, en aquest sentit, també es va referir als presos polítics catalans i als represaliats arran de l'1 d'Octubre. Aquesta exposició es podrà veure fins el 5 de novembre al Molí de les Tres Eres.