El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència Dona, franquisme i repressió. Les veus oblidades del Baix Camp, a càrrec d’Asunción Badia Gimeno. La historiadora va ser l’encarregada d’oferir una xerrada interessant, emmarcada en la 17a edició del Cicle de Memòria de Tardor, que va servir per donar veu a les 107 dones del Baix Camp que van ser víctimes del règim franquista. 

Com va explicar, aquesta època tan fosca de la nostra història va "sembrar el terror" del 1939 al 1945, una primera etapa del franquisme que va ser extremadament perjudicial per a les dones. "Van ser víctimes d’una doble repressió: política i de gènere. Van perdre els drets polítics que feia molt poc que havien obtingut. També van ser excloses de la ciutadania civil i social per ser recloses a l’àmbit domèstic, d’on mai havien de sortir, i estar sotmeses a la tutela de l’home. També amb la victòria franquista es va imposar un discurs de gènere basat en la ideologia feixista i la doctrina de l’esglèsia catòlica, en l’autoritat i la jerarquia, en la dominació i la subordinació", va afirmar.

A l’època franquista, les autoritats van obligar a les dones separades a tornar amb els seus marits, una "violència encoberta", com va dir Badia, que també va implicar que a moltes se’ls hi tallessin els cabells o que perdessin els seus béns. "Hi va haver violència vicària. A més de la repressió física i psíquica, es va sumar la reeducació en la llar. L’adoctrinament catòlic era obligatori i si es negaven, no els hi donaven medicaments pels seus fills malalts", apuntava la historiadora, que afegia que l’objectiu que buscaven els franquistes era que les dones quedessin "aïllades". 

"He volgut convertir aquestes dones en història"

Durant la conferència, Badia també va fer referència als "grans oblidats" del franquisme: els nens que van cometre el delicte de ser fills de roges. "Les mares preses reclamaven que cuidessin els seus fills però no les van ajudar. Estaven en les mínimes condicions higièniques i no tenien menjar. També en alguns casos van entregar els nens en procés d’adopció", va comentar.

La historiadora va repassar les diferents presons de Tarragona que van acollir fins a 16.685 presoners. D’aquesta xifra, 647 van ser afusellats i 57 van morir de malaltia. Als camps de concentració les dones van passar "un calvari", ja que elles estaven al voltant d'aquests espais per estar a prop dels seus éssers estimats. Les van batejar com "les guardianes de la mort" perquè evitaven que els seus homes i fills morissin de gana, però també van haver de suportar violacions i tractes molts durs pel simple fet de ser dones. 

Al convent de les Oblates de Tarragona hi van morir 11 dones i en total van ser represaliades 107, les "veus oblidades del Baix Camp". Com va manifestar la ponent, "he volgut convertir aquestes dones en història. Van ser perseguides, apallissades, algunes afusellades. Eren mestres, comercials, mestresses de casa, agricultores...".

Sis dones cambrilenques van ser víctimes de la repressió 

D’aquestes 107 dones que té documentades gràcies a la recerca que ha fet a l’Arxiu Històric Nacional de Tarragona, 19 eren de 28 municipis del Baix Camp. D’aquesta darrera xifra, sis eren cambrilenques: Pilar Anselmo Sarral (30 anys), Concepció Gené Rovira (28 anys), Amàlia Carreras Mata (no consta l’edat), Filomena Guinart Font (49 anys), Maria Riba Rodríguez (48 anys) i Maria Soler Ferrando (no consta l’edat). 

"De les 107 dones, 68 van patir el consell de guerra; 38 van ser processades per diferents delictes i una va ser processada per prostitució. Eren dones, la majoria d'elles tenia entre 20 i 29 anys. Les més afectades van ser les més implicades en la defensa de la república", va dir.

Durant la seva exposició, es va projectar una fotografia on apareixien algunes d’aquestes víctimes, dues d'elles de Cambrils. Es tracta de Conxita Oriol Jornet, que va ser processada pel fet de ser dona d’un regidor de l’Ajuntament, Ferran Abellà Cros, i la seva germana. També hi apareixia Maria Gatell, que va ser empresonada a Reus i traslladada posteriorment al convent de les Oblates durant sis anys. I la més jove, Dolores Anes Garnan, processada per prostitució i que va ser enviada al reformatori.

Com a conclusions, Badia va dir que és molt important "recuperar el passat per entendre el present" ja que "sense memòria no existim". També va  lamentar que cap govern ha fet el seu homenatge a aquestes valentes que van lluitar contra una dictadura. "Es van jugar la vida. Memòria, veritat i justícia és el que demanen les famílies dels desapareguts per tancar aquesta etapa", va cloure.