Estampes cambrilenques / Setembre 1993

Aquests dies, setembre-octubre (1993), s'acompleixen els 25 anys de la primera actuació pública de la coral Verge del Camí, realitzada en el curs de la solemne commemoració del centenari de la naixença del cardenal Vidal i Barraquer, l'any 1968.

Per mi, parlar de la coral és rememorar tot un seguit de vivències, emotives moltes d'elles, aconseguides en els anys, divuit si no ho recordo malament, que vaig ser cantant actiu de la coral. I tants anys, vulguis o no vulguis, deixen, espiritualment parlant, solatge.

La coral, en anys de treball intens i no poques preocupacions de tipus social i polític, va ser per a mi l'oasi on cercava l'ambient relaxat que necessitava per descansar, una espècie de treva de les cabòries que amb prou feines em deixaven alenar. Per això res té d'estrany que la coral la porti ben endins del cor i que senti per la directora i pels cantaires actuals una simpatia, un entusiasme i fins diria una debilitat difícils d'expressar.

Naturalment, però, no es tracta pas ara i aquí d'exterioritzar els meus sentiments personals, sinó més aviat de parlar de què és i del que fa la coral.

Més de quatre vegades tots hem sentit dir que a Cambrils tot dura poc temps, fent referència que som poc constants, i pot ser que algú tingui raó en certs aspectes de la vida social cambrilenca ara o en altres períodes històrics. Però avui, gràcies a Déu, tenim una sèrie d'entitats d'ordre divers que desmenteixen la dita. El C.F. Cambrils, la nostra pròpia revista i ara la coral, amb altres, ofereixen una trajectòria prou llarga perquè no puguin ser qualificades de foc d'encenalls. La coral, avui, amb òptimes perspectives de vida, d'una vitalitat esclatant si ens fixem en la joventut de la massa cantaire, amb una qualitat artística que imposa respecte i amb una projecció dins i fora del país que prestigia d'una forma extraordinària el nom de Cambrils i la seva cultura, bé mereix el respecte, l'admiració i el suport de tota la vila.

La coral, primer de la mà de l'Àngel Recasens, que va fundar-la, i ara sota la direcció impecable de la Mercè Lara, ha anat assolint unes cotes d'un nivell que fan treure el barret, i després de cada concert els comentaris elogiosos, no ja de la poca roba musical, sinó dels entesos, són el reconeixement que la coral pot presentar-se amb plena seguretat en els escenaris i davant els públics més exigents, sense cap mena de complex.

La coral, amb una qualitat artística que imposa respecte i amb una projecció dins i fora del país que prestigia d'una forma extraordinària el nom de Cambrils i la seva cultura, bé mereix el respecte, l'admiració i el suport de tota la vila

No voldria que aquesta 'estampa' es reduís a aquest general reconeixement de la seva tasca ben meritòria, ni tampoc pot ser una crònica de la seva tasca i de les seves actuacions, ni tampoc una llista de dades que formen part de la seva història. Però no tots els nostres lectors tenen un coneixement prou aprofundit de la trajectòria de la coral; potser només que sigui per a aquests ja val la pena de fer una repassada lleugera i puntual del seu historial, més aviat només referit a les poblacions on s'han donat concerts, nacions estrangeres visitades i activitats rellevants de més volada.

Aquesta és la llista de les primeres: Vimbodí, Lleida, Santes Creus, Reus, Barcelona, Madrid, Riudoms, la Canonja, Tarragona, Tortosa, la Selva del Camp, la Pobla de Montornés, Saragossa, Tàrrega, l'Espluga de Francolí, Sant Carles de la Ràpita, Pont d'Armentera, Almacelles, el Vendrell, Sant Pol de Mar, Cervelló, Vinyols, Caldes de Montbui, Martorell, Bellpuig, Torroja del Priorat, Vila-seca, Camarles, Salou, Falset, Montcada i Reixac, Balaguer, Sant Vicenç de Castellet, Sogorb, Avilés, la Bisbal del Penedès, i potser que me'n deixi alguna, a més que en un cert nombre d'aquestes poblacions s'hi ha cantat més d'una vegada.

Les nacions d'Europa que han rebut la visita de la coral són Alemanya, Itàlia, França i Bèlgica i algunes d'elles, com Alemanya i França, diverses vegades.

La coral ha participat en importants concursos de cant coral dins i fora d'Espanya i ha guanyat diversos dels certàmens a què s'ha presentat, mentre que en els altres s'ha classificat d'una manera força honorable.

Els fets reals i l'anecdotari del que ha passat en el curs d'aquests 25 anys podrien emplenar moltes pàgines i aquí necessàriament s'ha de reduir molt. Tinc entès, però, per a aquelles persones que hi estiguin interessades, que el Pere Martí, cantant des de sempre, i que a més va ser president de l'entitat un llarg període de temps, està preparant un llibre que cobrirà la necessitat de conèixer amb tot detall algunes coses que aquí passaran per alt.

De totes maneres, entre les efemèrides més remarcables cal fer esment de l'enregistrament d'un disc LP a la Casa Odeón de Barcelona i de la benedicció de la senyera de la coral, tots dos esdeveniments enregistrats l'any 1970. L'any 1974 va marcar fites importants per a la coral: es va acordar l'organització dels Festivals Internacionals de Música, que tant prestigi han assolit amb els anys, i es va fundar el Quartet de Madrigalistes, que va tenir una trajectòria brillantíssima, si bé amb el temps es va desfer, en part, potser, pel dolorós accident que va costar la vida al Jordi Pascual i a la seva família, ja que el Jordi era un dels puntals del Quartet.

També el marc on s'han donat alguns dels concerts de més renom que ha donat la coral té la seva importància i entre els de més relleu recordem el Teatre Fortuny de Reus, la Catedral de Tarragona, l'església de Pompeia dels framenors de Barcelona, l'església del Roser, el Palau d'Esports de la mateixa ciutat i el famós Teatro de la Zarzuela de Madrid. El Quartet de Madrigalistes va donar, l'any 1974, un concert a Düsseldorf al qual va assistir l'ambaixador d'Espanya a la R.F. Alemanya.

És evident que en 25 anys els cantaires, en la seva quasi totalitat, s'han renovat. El temps no perdona i entre els antics cantaires alguns han passat a millor vida. Recordem els Joan Recasens, Pere Bru, Ramon Salas, Rafael Blanc, Jordi Pascual, Josep M. Guix, Trini Soto, Mercè Fargas i potser algun altre que sentiria haver oblidat, els quals caldrà tenir presents espiritualment en aquestes diades commemoratives; també cal recordar aquells que per circumstàncies de la vida han canviat de residència o han hagut de deixar de cantar per motius diversos. En aquesta hora en què els records afloren amb més vivesa és quan ens adonem dels lligams que ens han unit i que segueixen entrelligant-nos els uns als altres, presents i absents.

Uns darrers mots per als directors, que essencialment són els que porten la batuta (i mai no serà més apropiada la paraula) de la coral. L'Àngel Recasens a qui es deuen els primers esforços per fer-la funcionar i prestigiar-la, la Carme Duran i, darrerament i ja fa anys, la Mercè Lara, que amb la seva sapiència musical, els seus dots pedagògics i la seva simpatia personal ha sabut posar un llistó altíssim a la coral, sempre millorable, però difícil de superar.

Cal que el poble de Cambrils es feliciti de tenir a mà un instrument cultural i artístic de primera fila, reconegut i envejat arreu del país.

Sentim-nos-en ben satisfets.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques