Estampes cambrilenques / Octubre 1992

El petit o gran batibull d'aquests darrers mesos a l'entorn del nucli històric de Cambrils, amb l'exposició d'uns certs projectes municipals que no han acabat d'agradar a molta gent, la publicació als diaris de cartes obertes del senyor Curt, les picabaralles a la Casa de la Vila sobre aquest tema i el ressò que n'ha fet la premsa diària i d'altres tipus, han posat el tema sobre el pinacle de l'actualitat, i encara que la nostra revista, per la seva mateixa periodicitat, no té la possibilitat de seguir la temàtica cambrilenca amb la celeritat que seria de desitjar, és bo que faci sentir la seva opinió, que és, sens dubte, l'opinió de molts, ara que la qüestió està en un moment de calma sense, però, que hagi perdut actualitat i interès, ja que persisteixen les idees, les causes i els efectes.

Els nuclis antics de les poblacions són cada dia més revalorats. Cada un cert nombre important d'anys les apreciacions de la gent respecte als gustos va variant. Històricament, és una cosa comprovada i per corroborar, només cal que observem els canvis arquitectònics i artístics que ha experimentat el nostre món. Ara, potser quan la gent s'ha cansat de veure carrers i més carrers més o menys amples, amb grans edificis massa vegades sense solta ni volta, s'ha començat a interessar per les placetes recollides i els carrerons estrets i ombrívols, on hi ha cases que no valen res, però que també n'hi ha amb força atractiu; en aquests llocs, després d'anys de deixadesa i abandó, s'ha començat una certa tasca de rehabilitació, s'han engegat campanyes de restauració dels habitatges i llocs monumentals, a la vegada que es té cura de l'adequació dels enllumenats, del ferm i de les voravies dels carrers, i s'han convertit molts d'ells d'ús exclusiu per a vianants. Només cal mirar ciutats properes com Reus, Tarragona, Barcelona i altres ciutats i pobles de més o menys entitat.

Cambrils també té el seu nucli històric, prou bonic i interessant per treure'n un bon profit, cas que algú s'ho proposés en ferm. En el nostre nucli antic, però, s'hi ha fet fins ara molt poca cosa a nivell institucional llevat, darrerament, d'un millor enllumenat general i d'uns intents de millora vial als carrers de l'Hospital, de les Creus i un tros del Cardenal Vidal i Barraquer, a més de destinar a vianants el petit carrer d'en Borràs. Això sí, s'han gastat milers i fins i tot milions de pessetes en viatges i projectes que, a la pràctica, no han servit de res o de molt poca cosa. I si a nivell d'habitacles s'ha fet alguna cosa, ho han fet empreses privades amb l'afany de lucrar-se amb la millora, cosa del tot lícita, evidentment, però que en realitat fan malbé l'aspecte genuí del lloc trasplantant-hi estils que no són nostres. Si continuen sense que l'Ajuntament, que és el responsable directe, no hi posi remei, convertirem el nostre nucli històric en un espai preciós, però que en res s'assemblarà al genuí aspecte del Cambrils dels nostres avis, que és en realitat el que crec que hem de conservar.

Els nostres avantpassats, veïns del barri antic, eren gent senzilla, pagesos i menestrals, petits propietaris molts d'ells de les pròpies cases, on vivien amb molt poques comoditats. Només unes poques cases pairals sobresortien del comú: ca la Guineu, cal Dolça, ca l'Enredo, cal Vidal, cal Sangenís, cal Frare Bru, cal Vela, cal Giol, cal Cuchillo, ca la Buqueras, i potser alguna més, ja que tampoc no es tracta de fer-ne un llistat exhaustiu. Aquestes cases eren grans, amb força habitacions, sales-alcova, menjadors i sales d'estar amb escalfapanxes, cuines grans, rebost i altres dependències, quasi totes aplegades en els dos primers pisos. Els pisos superiors, lloc per a mals endreços, i als baixos l'indispensable celler on s'emmagatzemaven els olis, els fruits i especialment els vins, sense que mai no hi faltessin les clàssiques bótes del racó, on envellien els rancis i les misteles. A més, aquestes famílies acostumaven a ser propietàries d'altres immobles, en els baixos dels quals s'hi posaven les quadres dels animals de tir, els carros, la tartana de viatjar els senyors, i les golfes i el pis d'entremig, cas que n'hi hagués, era el lloc on era costum d'emmagatzemar les collites i el menjar dels animals.

A la resta de les cases tot quedava molt més simplificat i quasi totes tenien els baixos per al carro, l'animal, el lloc on encabir el menjar d'aquest, un petit rebost o celler, i els serveis, com en diem ara, però que abans era simplement la comuna, això normalment. Si la casa no era massa gran, cosa absolutament corrent en les cases del nucli antic, al primer pis hi havia la cuina, el menjador i una petita habitació; al segon, pis les habitacions de dormir i, a dalt, les golfes, on es posaven les collites i, moltes vegades, en un racó de les golfes un petit galliner o un colomar on criar quatres bèsties per a l'ús domèstic.

Quant a la rehabilitació arquitectònica i ambiental del nucli antic, primordialment en l'aspecte extern dels edificis que el composen, deixem-nos de tanta obra vista pretesament antiga, deixem la carrincloneria de tant d'escut heràldic i de tant de reixat i suport balconer, i fem les coses més d'acord amb el gust i la tradició cambrilenca

Les façanes, a les cases senyorials, lluïen bones balconades i alguna finestra; a la resta, algun balcó i més aviat finestres i, unes i altres, el clàssic finestral amb la corresponent corriola, amb la qual es pujaven la palla i els fruits a les golfes. A Cambrils, a les façanes, es veia poquíssima pedra treballada, com a molt el marc d'alguna finestra o balcó. La resta, la clàssica pedra de riu i l'argamassa, i tot plegat acabat amb el no menys clàssic arrebossat. Al carrer de l'Hospital, ca la Buqueras, amb tota la façana de pedra, és segurament un cas únic a Cambrils.

La idea d'arranjar el nucli antic és positiva. La de convertir el nucli històric en una gran illa de vianants, positiva. L'enderrocament de l'antic col·legi públic Joan Ardèvol positiu i urgent, ja que la provisionalitat ens espanta, perquè crec que hi ha provisionalitats que daten dels temps dels fenicis. L'enderrocament dels magatzems municipals que hi ha tocant al carrer de la Corona d'Aragó, encara més positiu i urgent perquè donen a aquell indret un aspecte realment tercermundista, i com més aviat es començarà a donar al Pinaret el previst caire de parc públic, millor. El passeig d'Albert ha d'empalmar amb el parc del Pinaret i això, juntament amb la nova urbanització del perllongament de la Perellada, del tot modèlica, donarà a Cambrils una nova dimensió de població especialment cuidada amb visió de futur, almenys en aquest ample sector. Mentre això no es realitzi, res de res.

Quant a la rehabilitació arquitectònica i ambiental del nucli antic, primordialment en l'aspecte extern dels edificis que el composen, deixem-nos de tanta obra vista pretesament antiga, deixem la carrincloneria de tant d'escut heràldic i de tant de reixat i suport balconer, i fem les coses més d'acord amb el gust i la tradició cambrilenca, del tot aliena a com s'estan restaurant molts dels edificis del nucli històric actualment. Jo m'arriscaria a donar com una pauta de restauració seriosa i efectiva, d'acord amb les línies del Cambrils de sempre, ca la Guineu, número 25 del carrer Major, la casa Vidal i Barraquer al carrer del mateix nom, i cal Maurici i cal Recasens de la plaça d'Espanya. Són edificis que segueixen unes línies de tradició cambrilenca, que han estat tractats amb una gran dignitat, i que han assolit una bellesa natural, sense mistificacions, i una gràcia i una venustat encomiables. Així de senzill. La resta són romanços.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques