Estampes cambrilenques / Octubre 1993

És ja un costum d'anys que parlem de la Mare de Déu del Camí en els dies precedents a la seva Festa Major, normalment en el mes d'agost, ja que quan surt la revista del setembre és sempre més tard del dia 8.

Enguany, en aquest dia 8, s'escaurà el cinquantè aniversari de la reposició i benedicció de la nova imatge de la Mare de Déu del Camí, que venia a substituir la magnífica escultura pètria d'estil gòtic que la representava, deplorablement destruïda el 25 de juliol 1936, en començar la revolta militar i originar-se la reacció iconoclasta i antireligiosa que la va acompanyar especialment els primers mesos, i de la qual no va poder recuperar-se, de moment, més que el tros de la testa, que encara avui venerem al cambril del propi santuari, i uns petits fragments del coll i de la part davantera de l'antiga imatge, que una família de pescadors va guardar durant mig segle en el seu domicili i que, finalment, van ser lliurats a l'església l'any 1986.

Els cambrilencs que ja som una mica grans hem conegut dues imatges de la titular del santuari: la imatge gòtica, potser d'un gòtic tardà, de pedra policromada i de gran mida, i l'actual, d'una mida semblant a la d'abans.

Seria interessant de conèixer la història de les diferents imatges que ha venerat Cambrils en el curs dels segles amb aquesta advocació i que és evident que en el curs de tants centenars d'anys han estat diverses. En la nostra història de "La Mare de Déu del Camí i el seu Santuari" dèiem que quant a les imatges "queda l'interrogant de saber com eren i on varen anar a parar les antigues imatges de la Mare de Déu del Camí". Els cambrilencs que ja som una mica grans hem conegut dues imatges de la titular del santuari: la imatge gòtica, potser d'un gòtic tardà, de pedra policromada i de gran mida, i l'actual, d'una mida semblant a la d'abans.

Aquesta imatge nova, segons explica Mn. Tomàs Galve, el primer ecònom que va tenir Santa Maria de Cambrils després de la guerra, en les seves "Notes històriques de la Vila i Parròquia de Cambrils", és una "imatge de talla, feta a la casa Rius de Barcelona i pagada per la senyora Antònia Roig i Mariné en acció de gràcies. La nova imatge fou beneïda solemnement pel Sr. Ecònom i en solemnial processó traslladada des de la parròquia a l'ermita, assistint-hi tot el poble que l'aclamà en entrar a l'ermita. Foren aquells uns moments d'emoció profunda". També explica com després de l'entrada de la imatge en el santuari es va celebrar la solemne Missa Major, en què va predicar el jesuïta P. Calaf i va cantar Missa 'Pontificalis', del mestre Perosi, un "nutrit chor de la parròquia amb orquestra de Tarragona".

Cinquanta anys farà de tot això el proper 8 de setembre, diada de la Mare de Déu, i cinquanta anys ja són molts anys; per a més de les tres quartes parts de la població de Cambrils d'avui tot això ja és història pura. Però és bo de rememorar-ho perquè és una anella més de la cadena que ens lliga, a més de vuit-cents anys de distància, a aquell conciutadà nostre de cognom Taulet que, fent unes feines al camp, la va trobar amagada d'alguna manera sota la palmera que, de sempre, ha esdevingut la seva companya iconogràfica. Història petita la d'aquests darrers cinquanta anys, història llarga la dels primers vuit segles, però la llarga i la curta amarades de veneració, de devoció i d'amor per la Mare de Déu, un dels símbols i una de les característiques que més han marcat el tarannà i la manera de ser dels cambrilencs, que han fet de la vila un poble eminentment marià.

La Festa Major de la Mare de Déu del Camí d'aquest any girarà, doncs, especialment a torn d'aquesta commemoració cinquantenària de la imatge que amb tant de goig venerem i de què, per deixar-ne constància, es farà una nova edició dels seus populars goigs, en la plasmació artística dels quals està treballant amb tot l'interès i la un home tan qualificat en el món de l'art com és Ramon Ferran i Pagès, a més vinculat familiarment a la nostra vila.

En aquests cinquanta anys darrers és oportú de remarcar que la devoció a la Mare de Déu del Camí es manté amb tota la força de la seva història multisecular i que els cambrilencs han fet esforços perquè el santuari mantingui la dignitat de ser un dels més espaiosos i monumentals de Catalunya: aquests han sabut donar-li una esplendor i un relleu que el fan admirable als de casa i als molts centenars de fidels o simplement curiosos que cada any el visiten. És evident que resten encara coses per fer, a part de resoldre el dèficit econòmic que arrossega de resultes d'haver-se deteriorat la pintura feta trenta anys enrere, a causa de les aigües de pluges torrencials caigudes quan la teulada estava aixecada, pendent de la seva restauració. Tot el que convé fer-hi estem segurs que serà possible comptant amb la generositat dels veïns. Ara és una bona ocasió. El cinquantenari de la benedicció de la nova imatge, com dèiem en començar, ha de ser una anella més en la llarga història d'aquest binomi entranyable: Cambrils-Mare de Déu del Camí.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques