Estampes cambrilenques / Novembre 1953

Comentàvem en l'article anterior els fets nebulosos de la història del Camí, més basant ja les nostres apreciacions en el ferm terreny dels documents històrics, segons una carta lliurada pel rei Pere III, el Cerimoniós, amb data de 15 de novembre de 1365 (la còpia de la qual es conserva en l'Arxiu Parroquial de Santa Maria, i que a continuació publico convenientment traduïda del llatí original), veurem que, si tenim en compte els diferents paràgrafs subratllats, en primer lloc la devoció a la Mare de Déu del Camí havia arribat als mateixos i gloriosos monarques de la casa d'Aragó, que, l'un darrere l'altre (Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II, Alfons III, Pere III, etc.), havien fet mercè al seu santuari de singulars favors i privilegis i havien tingut cura gelosament de la brillantor del culte, com pot deduir-se del fet que ja en aquell temps tingués el santuari el seu propi capellà.

"Pedro por la gracia de Dios, Rey de Aragón, Mallorca, Valencia, Cerdeña, Córcega y Conde de Barcelona, Rosellón y Cerdeña a nuestro fiel Consejero Pedro Sacosta, Alcalde General de Cataluña, salud y gracia: Como sea que nuestros ilustres Reyes de Aragón de feliz memoria, contribuyesen y concediesen a la Capilla de la Beata María del Camino del Lugar de Cambrils o a su capellàn, las tres partes que se retenían para sí en los Hornos del Lugar y Término de Cambrils y ciertos mayordomías situadas en el mismo término, y se haya suscitado entre Nos de una parte y el Arzobispo de otra una cuestión y ella no puede por ahora terminarse, ni dilucidarse convenientemente, Nos a fin de que la falta de emolumentos a su Capilla o a su Capellàn, no interrumpiere el mínimo Servicio en la misma, concedemos y queremos que el Rector de dicho lugar haga, o mande practicar en la dicha Canilla el Servicio acostumbrado y que reciba los derechos mencionados, sin perjuicio no obstante nuestro, del mencionado Arzobispo y de Iglesia del mismo Lugar mientras dure la cuestión suscitada.

Por lo tanto os comunicamos y os mandamos, que, cuando fuereis requerido, hiciéreis anular o cancelar el embargo de las tres partes mencionadas y de otros derechos, también indicados, y aquellas cosas que con ocasión de dicho embargo fueran quitadas las devolvaís al mencionado Rector, salvado el perjucio antes señalado y hace registrar la presente en el Registro de vuestro cargo, para que pueda dar fe de estas cosas en lo venidero. Dado en Barcelona el 15 de Noviembre de la Natividad del Señor 1365."

Resulta interessantíssim escorcollar la història de la imatge i el seu santuari en el període que estem comentant, un dels més esplendorosos en els annals de la nostra pàtria, mes ni el temps de què disposo per fer investigacions històriques ni l'espai que tan generosament se'm concedeix m'ho permeten.

No obstant això, pel que deixem escrit no es cregui que aquesta devoció fos exclusiva de monarques, cabdills militars i grans jerarques de l'Església, sinó que ben prompte entrà en l'entranya popular del nostre poble, que a través dels segles sempre ha conservat el mateix entusiasme i fervor per a la 'seva' Mare de Déu del Camí, afirmació que corrobora el fet que el seu santuari tingui la grandiositat i magnificència que el fan, després de Montserrat, el més ample i formós de Catalunya.

La parella enamorada que, després de rebre la benedicció de l'Església, fa ofrena a la Mare de Déu de la blanca toia nupcial; la mare joiosa que ofrena el seu tendre fillet recent nascut; l'infant que ple d'il·lusió es consagra a Maria, després de rebre per primera vegada Jesús, sagramentat; el novell sacerdot que amb el cor curull d'emoció puja per primera vegada els graons de l'altar; el mariner fornit que, una vegada complerts els scus deures militars, ofereix a la Mare de Déu una cinta en recordança; l'home o la dona que una vegada passat el perill que els amenaça porten un ciri a la Mare de Déu; són estampes tan conegudes que no per vistes deixen d'ésser l'indiscutible termòmetre de la devoció secular del nostre poble a la seva celestial Senyora.

L'ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils ha estat tostemps objecte de peregrinacions, aplecs i visites col·lectives i particulars. Deixant a part el temps pretèrit, hem de fer menció especial del gran Aplec de Congregacions Marianes de l'Arquebisbat, celebrat el 2 de maig de 1926, i la gran concentració de Joventuts Catòliques i Marianes de tot Catalunya, que tingué lloc el 19 de juny de 1932 i que presidí l'Emm. Sr. cardenal Vidal i Barraquer, amb motiu de les noces d'argent de la Congregació Mariana de la nostra vila; s'ha anunciat ja per al mes de juny del pròxim any 1954 la celebració, en el nostre santuari, de la Festa de les Espiques, que anyalment vénen celebrant les Seccions de l'Adoració Nocturna de l'Arquebisbat, en diferents llocs de la nostra diòcesi.

Fem-nos dignes, doncs, cambrilencs, de l'esplendorosa història del nostre bell santuari; col·laborem amb entusiasme i generositat a la seva total reconstrucció; invoquem la Mare de Déu en totes les nostres necessitats i compromisos i, si obtenim les seves gràcies i favors, demostrem-li el nostre agraïment tot portant al seu ermitatge els exvots tradicionals; finalment, procurem amb tot interès que, en la pila baptismal, els pares i padrins imposin a les tendres neòfites el nom de Maria del Camí, fins al punt que dintre pocs anys, en totes les cases del nostre poble i entre les seves dones, no falti qui porti el nom dolcíssim de la Mare de Déu del Camí.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques