El passat dijous 19 d’octubre, el dr. Pere Mestres va presentar el seu llibre Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816) a la sala d’actes del Cuartel General de la Armada a Madrid. El Capitán de Navío, Juan Ozores Massó, va fer la presentació i Fernando Marco Martínez, Doctor en Medicina i Catedràtic de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Clínic San Carlos, va fer una excel·lent explicació de la història de l’evolució d’aquest hospital, on Gimbernat hi va treballar, no solament des del punt de vista de la pròpia història, sinó també arquitectònicament.

Tot i l’aiguat que queia a Madrid, hi va haver una nombrosa assistència de públic. Cal destacar la presència dels/les cadets estudiants de la Unidad Docente de Anatomía y Embriología Humana de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la Universitad de Alcalá de Henares, acompanyats de catedràtics i del cap d’estudis, Coronel Zárate.

«El meu llibre no era el més important, sinó que ho era el fet de reunir-nos tots aquí per retre un homenatge a un gran espanyol, un gran anatomista i un gran cirurgià del Segle de les Llums»

El dr. Mestres va fer una presentació excel·lent i molt diferent a les altres tres que havia fet fins ara. No va parlar tant del seu llibre com de la figura del personatge, destacant la vinculació amb el seu poble, Cambrils, i els seus valors humans i professionals, tot apropant-lo als nostres dies. Mestres va comentar que el seu llibre no era el més important, sinó que ho era el fet de reunir-se per retre un homenatge a un gran espanyol, un gran anatomista i un gran cirurgià del Segle de les Llums. “I quin millor lloc per fer-ho que aquest, ja que Gimbernat és un personatge que va sorgir de les files de l’Armada”, apuntava el cambrilenc “Gimbernat va contactar amb l’Armada als 20 anys, aproximadament, i la seva personalitat i el seu caràcter es van forjar en aquesta institució”.

Una idea sorgida l'any 2016

La idea d’escriure el llibre li va sorgir a Mestres arran del simposi que va organitzar l’any 2016 a Cambrils per commemorar els 200 anys de la seva mort. Totes les intervencions i aportacions que s’hi van fer han estat publicades a la revista científica European Journal of Anatomy, fent que la figura de Gimbernat encara fos més coneguda internacionalment.

El llibre no solament brinda al lector una imatge del perfil de Gimbernat com a persona i de la seva obra, sinó que, a més a més, retrata Cambrils, Catalunya, Espanya i també l’Europa d’aquell temps. El Dr. Mestres ha intentat representar el personatge situant-lo en la seva circumstància, fet que considera molt important per entendre la gran dimensió de l’homenatjat.

Gimbernat des de molt jove, ja a l’escola primària, va demostrar capacitat intel·lectual i motivació. Era un home disciplinat i al llarg de la seva vida va tenir una altra qualitat, que va ser trobar referents que li van donar suport i molts d’ells al llarg de tota la seva vida. El més rellevant és el dr. Pere Virgili Vellver, fundador de los Reales Colegios de Cirugía de la Armada en Cadis i de Barcelona. Gimbernat va arribar al de Cadis i va establir amb Virgili un gran lligam d’amistat.

Va acabar els seus estudis a Cadis de manera brillant, rebent grans mostres de confiança dels seus professors que inclús el van deixar impartir docència als estudiants de primer curs, sent ell estudiant dels últims cursos. Després va anar al Real Colegio de Cirugía de Barcelona,que dirigia Virgili. Va ser nomenat cirurgià de l’Hospital de La Santa Creu, que era l’equivalent a l’Hospital General a Madrid, el més gran de la ciutat.

En ambdues institucions es va guanyar un prestigi llegendari. En primer lloc com a brillant cirurgià i també per la seva gran habilitat diagnòstica. Van ser 12 anys a Barcelona que el van consagrar i en els quals va fer el gruix més important de la seva activitat científica com a anatòmic, aplicant l’anatomia a la cirurgia. Va realitzar operacions audaces, salvant moltes vides. La seva fama va arribar fins al Rei i això li va portar conseqüències molt favorables per a la seva professió i per a ell com a persona.

Es va guanyar un prestigi llegendari, com a brillant cirurgià i també per la seva gran habilitat diagnòstica

Gimbernat va ser un home absolutament dedicat al seu treball. El seu treball ho era tot per a ell, però va tenir temps per fundar una família. Va tenir fills, però no va tenir néts. Els seus germans sí que van tenir una gran descendència que ha arribat fins als nostres dies.

En aquest moment, el dr. Mestres, va saludar al professor i doctor en dret Penal, Enrique Gimbernat Ordeig, que li ha prologat el llibre en castellà. Dirigint-se als/les cadets estudiants de la Unitat Docent de l’Armada, el dr. Metres, va destacar les enormes qualitats docents que va tenir Gimbernat, tot i les dificultats que li van posar docents d’altres institucions de Catalunya, creant tensions, ja que el Real Colegio de Barcelona va ser una decisió amb significat militar, que es va apropar a la població informant que tindrien un hospital amb la medicina més moderna, però va ser una institució imposada i això va fer que d’altres no la volguessin.

Ell va ser un dels primers en practicar una medicina basada en l’evidència. Ràpidament es va allunyar dels llibres clàssics que regnaven a les universitats espanyoles. Els Col·legis de Cirurgia de l’Armada i l’exèrcit, capitanejats pel Rei, van realitzar la innovació en la medicina espanyola i Gimbernat va ser un artífex en aquest sentit.

L'impacte de l'obra de Gimbernat a l'estranger

L’obra de Gimbernat va tenir un gran impacte en l’estranger, concretament a Anglaterra, França i Alemanya, tot i que en aquest darrer país no hi va anar mai. El fet de dominar el francès i l’anglès li va permetre comunicar-se de manera molt eficient quan va visitar aquests països durant 4 anys, com a comissionat del Rei, però aquí va deixar una gran empremta destacant la importància que li donava al treball, a canviar impressions, a posar a prova els teus coneixements, les teves pròpies destreses i a no cansar-se mai d’aprendre.

Avui en dia es parla de la “Formació continuada” i ell ja tenia aquesta idea quan va marxar a l’estranger. Tenia una personalitat potent i convencia l’alumnat perquè els ensenyava i ells es veien capaços, per tant hi havia una relació afectuosa amb el mestre.

Gimbernat va estar a l’estranger, però aquí va deixar una gran empremta destacant la importància que li donava al treball

Quan Gimbernat va tornar de l’estranger es va bolcar en la fundació del seu projecte estrella: la creació del Real Colegio de Cirugía de San Carlos. A Madrid tenia molt clar el que s’havia de fer i el nivell de coneixements que s’impartien, de tècniques i de destreses de l’ofici, són molt superiors als que s’impartien a la Universitat. Tenia l’habilitat d’envoltar-se de persones que l’ajudaven. Moltes vegades no era una ajuda de dalt a baix, sinó d’ell a baix, ja que comptava amb una flota de joves cirurgians entusiasmats que compartien les seves idees i li prestaven ajut.

Aquesta idea del Real Colegio es va difondrei es va traslladar, per exemple a Salamanca, Mallorca i un gran nombre de cirurgians surten del de San Carlos. En aquest temps, Gimbernat demostrà unes dots inesperades com a diplomàtic, com a administrador, també dots de polític, ja que sabia bellugar-se perfectament dins la Cort. Tot això el va dur a allunyar-se de la docència universitària i a dedicar-se cada cop més a la política i a l’administració, un camí que va acabar amb un final molt trist.

Alguns autors opinen que no hagués estat tan trist si hagués sabut separar la vessant política de l’acadèmica. El dr. Mestres creu que Gimbernat tenia les idees clares i sabia molt bé el que feia. Els causants del tràgic final de Gimbernat no van ser ni ell mateix, ni els seus companys de facultat, sinó la Corona espanyola de 1814 i alguns més que l’envoltaven que van cometre una gran injustícia històrica amb aquest gran home. Ell es confessava addicte a un concepte polític que considerava el millor per al país, no va renunciar-hi mai i va acceptar les conseqüències, probablement en un grau que li van sorprendre. Gimbernat era un home convençut que el millor per a Espanya era adoptar el concepte d’Estat francès i dins d’aquest de les estructures de la medicina i de la sanitat.

Els causants del tràgic final de Gimbernat no va ser ni ell mateix, ni els seus companys de facultat, sinó la Corona espanyola de 1814

El llibre conté dues curiositats que no tenen les altres biografies de Gimbernat. La primera és que de Gimbernat no es tenia cap imatge feta en vida, fins que es va trobar un bust que, estudiat per investigadors de la Universitat Complutense, es va arribar a la conclusió que era un bust de Gimbernat de 1786, sent aquesta l’única imatge que es té de Gimbernat en vida.

Els artistes de gravats i litografies van tenir alguna possibilitat de pintar-lo després de la seva mort perquè el seu fill gran, Carlos Gimbernat, científic conegut a tot Europa, va descriure als artistes com era físicament el seu pare, d’una manera semblant a com fan els testimonis a la policia quan fan un retrat robot. La Universitat Complutense, va tenir la generositat d’entregar una còpia en bronze d’aquest bust que presideix el vestíbul de l’Hospital Antoni de Gimbernat de Cambrils.

L’altra troballa interessant que conté el llibre fa referència a les relacions de Gimbernat amb el seu poble natal. Totes les fonts consultades diuen que va sortir de Cambrils l’any 55 per anar a estudiar a Cadis i no va retornar mai més, donant a entendre que es va oblidar de la seva família. El dr. Mestres remarca que ha trobat documents que demostren tot el contrari, si bé van ser relacions més de caire comercial.

Gimbernat va muntar un petit negoci que per a Cambrils va suposar la modernització de les tècniques de pesca de l’arrossegament. Aquest tipus de pesca es va inventar a França a meitats del segle XVII, arribant primer a València i com Gimbernat era a Madrid i tenia moltes influències, es va informar i va parlar amb pescadors del seu poble per si volien adoptar aquestes tècniques. Aquest tipus de pesca va portar grans beneficis econòmics a Cambrils.

El Dr. Mestres va comentar que escriure aquest llibre ha estat una tasca intensa i molt absorbent, amb dies de tots colors. L’ha dedicat a M. Teresa, la seva dona i companya de camí.

Va finalitzar la seva conferència dient que aquest havia estat un dia per recordar i esperava que també ho fos per a tots els assistents. Diverses preguntes tant de les persones que ho veien per youtube –on encara està penjada–, com de les allí presents, van posar el botó d’or a una brillant presentació.

L’acte el va cloure Enrique Bartolomé Cela, General de Brigada metge i Director General de Sanitat de la Armada, que va agrair al Dr. Mestres la seva magnífica conferència destacant les interessants referències bibliogràfiques i històriques del llibre. Va posar en valor que, aquest any 2023, es commemora el 275è aniversari de la creació del Real Colegio de Cirugía de la Armada de Cadiz, que és on Gimbernat va estudiar i d’on en va sortir com a cirurgia de l’Armada.