La conferència sobre La repressió franquista a Cambrils: una perspectiva documental, a càrrec de Pedro Otiña, responsable de l’Arxiu Municipal de Cambrils, va posar sobra la taula, ahir al Centre Cultural, la tasca investigadora que es porta a terme des de diferents estaments per tal de recuperar la memòria d'un temps marcat per la guerra i la repressió que va exercir el franquisme sobre la població i sobre els soldats del bàndol republicà. Pedro Otiña va deixar palesa la dificultat que suposa aconseguir la informació i que passa per fer una peregrinació per diferents arxius distribuïts per diferents ciutats de l'estat espanyol: Segòvia, Guadalajara, Madrid, ..."fer recerca és complicat", va manifestar. Tot i això, amb la persistència de la tasca continua es van aconseguint fotos, documents i, encara, algun testimoni oral. Otiña va mostrar algunes fotos inèdites com és la d'una casa del carrer dels Immolats del Setge afectada per un bombardeig. També es van mostrar algunes imatges d'una desfilada falangista passant pel carrer de la Verge del Camí, una manifestació religiosa a la plaça de la Vila o del nou batlle franquista al despatx d'alcaldia, feta pocs anys després de l'acabament de la guerra. En l'apartat documental, es va mostrar algun dels expedients que s'han obtingut. Aquests expedients, segons va explicar Otiña, eren enviats al Tribunal Classificador que era qui decidia el destí de les persones en funció de la lletra que hi posava: A, B, C o D.

Otiña va fer un repàs del marc jurídic en el que es va assentar el franquisme, bassat en quatre lleis. Una d'elles els la Causa General, que regulava la recerca de tot el que havia passat en el període republicà, "és una llei que comença l'any 1940 i acaba l'any 1969 i que s'estructura en 11 peces", segons va comentar l'arxiver municipal, que va afegir que "les investigacions fetes sota l'empara d'aquesta llei van comportar molts judicis. Un total de 119 persones relacionades amb Cambrils en van patir". A banda, un cop acabada la comtesa bèl·lica, el règim franquista va arribar a fer fins a 137 camps de concentració a tot l'estat.

Testimonis en àudio i en vídeo

La conferència també va comptar amb les intervencions de dos testimonis. Per una banda, es van poder escoltar uns fragments d'uns entrevista gravada recentment a Cèlia Abellà, una cambrilenca que actualment resideix a Prades, i que va viure la detenció i posterior empresonament de la seva mare, Conxita Oriol. Aquesta detenció es va fer pel fet de ser la dona de Ferran Abellà, un regidor de l'ajuntament republicà. Conxita Oriol va estar quatre mesos a la presó de Reus.

També es va comptar amb el testimoni d'un cambrilenc de la lleva del Biberó, Joan Rovira Borràs. Un reportatge de TV3 enregistrat l'any 2005 i emès l'any 2006 dins el programa Pecats Capitals, centrat en històries de la repressió de la Guerra Civil. En aquest reportatge s'explica el periple que Joan Rovira va patir des que l'any 1937 va ser cridat per anar a la guerra civil amb 17 anys, en l'anomenada lleva del Biberó, fins que va tornar a casa, cinc anys després. En aquest temps va ser al front de l'Ebre, on va ser detingut per les forces franquistes i portat a diferents camps de concentració (Plasència, Miranda d'Ebro) i finalment, a treballs forçats en la reconstrucció de Belchite). Després de tot això, va ser obligat a fer la mili, a Saragossa.

La conferència de Pedro Otiña, ahir, va suposar el darrer acte del cicle de Memòria de Tardor que han portat a terme el Museu d'Història de Cambrils i l'Arxiu Municipal de Cambrils. Fins aquest proper diumenge 5 de novembre estarà oberta l'exposició Cartes des de la presó, produïda per la URV i basada amb el llibre Sobreviure a les presons de Franco. Testimoni epistolar de 1939-1943 de Rosa Vilaró Piñol.