L’església parroquial de Sant Pere de Montbrió va acollir, ahir al vespre, la recreació de la Signatura de la Concòrdia, un acte que es va celebrar precisament 401 anys enrere en aquest mateix lloc i que formava part del procés de segregació de Montbrió que fins llavors depenia de Cambrils.

L’any passat es van celebrar els 400 anys de la signatura de la Concòrdia, una efemèride que la veïna població de Montbrió va celebrar amb diferents actes, entre els quals la presentació d’un llibre sobre aquest fet. A Cambrils, per contra, l’efemèride va passar desapercebuda amb l’excepció de la presentació del suplement que va realitzar Revista Cambrils sobre aquests fets.

Recreació i ambientació acurades

El 3 de novembre de 1622 va tenir lloc la lectura de la Concòrdia entre Cambrils i Montbrió davant la població de Montbrió, a l’església de Sant Pere de la veïna localitat. La lectura i la signatura de l’acord per part d’un notari vingut de Tarragona. Dos dies abans, l’1 de novembre de 1622, aquest mateix acte s’havia fet a l’església parroquial de Santa Maria de Cambrils. Després d’això, el 4 de novembre de 1622 es va signar l’acord definitiu al convent de Gràcia, a Cambrils. Posteriorment, la Concòrdia entre Montbrió i Cambrils va ser decretada el 27 d’abril de 1623 pel lloctinent del rei i capità general de Catalunya.

L’acte d’ahir va comptar amb una introducció que van fer l’alcaldessa de Montbrió, Carmina Blay, i mossèn Amador Canaldas, rector de la parròquia de Montbrió i que va aprofitar per reivindicar la seva condició de cambrilenc. Mossèn Amador va explicar que l’església parroquial, en el moment de la signatura de la Concòrdia, era molt més petita que l’actual. El 1608 s’havia iniciat una ampliació de l’església que va culminar cap a finals del segle XVII. És per aquest motiu que la recreació d’ahir es va fer amb la col·locació d’un altar a meitat de l’església, per acostar-se a les dimensions d’aquell moment. També es va aplicar una il·luminació amb ciris i només un focus de suport, tot per recrear l’ambientació de l’època.

Sobre un text adaptat per la montbrionenca Txell Blay, es va fer una explicació prèvia del que significava la signatura de la Concòrdia, a càrrec de Jordi Francesch. Una concòrdia necessària ja que tal com es va explicar, els incidents violents entre veïns dels dos nuclis de població ja venien de lluny i eren cada cop més freqüents.

La recreació de la signatura la van escenificar cinc actors, amb Pere Francesch i Rodolf Roigé com a protagonistes, en els papers de síndic i de notari, respectivament. Es van llegir els 14 punts de l’acord que són els que contemplaven les obligacions contretes en la Concòrdia i es va escenificar la signatura del document en un ambient solemne. L’acte va comptar amb l’acompanyament musical del Cor Schola Gregoriana Ut Mi Fa. La representació cambrilenca va estar encapçalada per la primera tinent d’alcalde Camí Mendoza i per mossèn Joan Maria Padrell, rector de la parròquia de Santa Maria.

Diferents moments de l'acte de la Signatura de la Concòrdia, ahir, a l'església de Sant Pere de Montbrió (Fotos: Lluís Rovira i Barenys)