Cultura

Teatre

Sergi López fa plorar de riure un Teatre del Casal ple de gom a gom

L’actor vilanoví presentava ‘Non Solum’, una comèdia esquizofrènica on ell sol interpreta centenars de personatges

Per Andreu Dalmau

López va fer esclatar de riure, una vegada rere l’altra, al més d’un centenar de persones que va omplir la sala
López va fer esclatar de riure, una vegada rere l’altra, al més d’un centenar de persones que va omplir la sala | Andreu Dalmau

Esbojarrada. Hilarant. Surrealista. Manquen els adjectius per descriure la sonada interpretació que Sergi López va regalar ahir al vespre al públic del Teatre del Casal. La sala es va omplir de gom a gom en la segona representació del cicle Escena en Gira 2023 que, per segon any consecutiu, està assolint un èxit majúscul, acostant a Cambrils el millor teatre del país.

L’actor vilanoví presentava Non Solum, una obra que va escriure juntament amb Jorge Picó i que, des que la va estrenar el 2005, ha representat més de tres-centes vegades, convertint-lo en una icona del teatre català. En ella, López es posa a la pell de centenars de personatges alhora. Una concatenació esquizofrènica de diàlegs amb una sola persona sobre l’escenari, aquesta és la premissa a través de la qual López va fer esclatar de riure, una vegada rere l’altra, a les desenes de persones que van omplir la sala.

El guió, basat en la improvisació constant, ha anat evolucionant al llarg dels anys, però continua tenint el mateix efecte en el públic. Des de l’humor més absurd, fins a un existencialisme filosòfic, però sempre amb la riallada com a vehicle. D’alguna manera, en mig de tota la comèdia, també hi ha espai per deixar entreveure una crítica a la col·lectivitat i al comportament tribal de la societat. “Som tots diferents o tots iguals?”, ens vol preguntar Non Solum.

López desplega sobre l’escenari tot un ventall de recursos interpretatius per mantenir el públic pendent. Juga amb la ironia, els silencis, la mímica... Canta sobre una caixa —l’únic objecte sobre l’escenari— i també trenca la quarta paret dirigint-se al pati de butaques per enfotre's de si mateix. Una interpretació impecable que va fer marxar a grans i petits amb llàgrimes als ulls.

Comenta aquest article