Informació general

Habitatge

Cambrils haurà de paralitzar la concessió de llicències d'habitatge d'ús turístic

El Govern aprovarà un Decret llei per regular els HUT a 262 municipis de Catalunya, entre ells 23 del Camp de Tarragona

Per Andreu Dalmau

Segons la nova llei, un municipi no podrà superar mai els 10 habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants
Segons la nova llei, un municipi no podrà superar mai els 10 habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants | Francesc Vidal-Barraquer

El Govern de la Generalitat encapçalat per Pere Aragonès ha aprovat un Decret llei que regularà la concessió de llicències per habitatge d'ús turístic (HUT). Cambrils i 22 localitats més del Camp de Tarragona es troben entre els 262 municipis de Catalunya afectats per aquesta nova regulació.

La modificació de la Llei d'urbanisme –que s'aprovarà per Decret Llei si ho ratifica el Parlament– afectarà aquells municipis que compleixin un o dos dels següents requisits: que tinguin demanda d'habitatge acreditada i el mercat d'habitatge tensionat o que tinguin més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants.

Cambrils compleix aquests dos requisits. Actualment, el nostre municipi és un dels 140 qualificats de tensionats pel que fa a l'accés a l'habitatge a Catalunya i també supera el llindar de cinc HUT per cada 100 habitants. Concretament, Cambrils té, concedides 3.086 llicències de pisos turístics (dades actuals de la Guia Oficial d'Establiments Turístics de la Generalitat) i una població de 35.675 habitants (dades de 2022 d'IDESCAT), el que suposa, aproximadament, 8,65 HUT per cada 100 habitants.

En qualsevol cas, la llei especifica que un municipi no podrà superar mai els 10 habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants, cosa que situa Cambrils dins del llindar permès.

Què significa això? Que l'Ajuntament de Cambrils no podrà atorgar cap llicència nova des que entri en vigor aquest Decret Llei i, en els pròxims 5 anys, haurà de modificar el seu planejament urbanístic per permetre expressament la compatibilitat de l'ús turístic amb l'habitatge. Això serà possible si, alhora, també poden justificar que compten amb prou sòl per a habitatges destinats al domicili habitual i permanent de la població resident.

Una de les novetats més importants amb aquest Decret llei és que les llicències ja no s'atorgaran de manera permanent, com s'havia fet fins ara, sinó que s'hauran d'anar revalidant cada cinc anys.

Què passa amb els HUT ja existents?

I què passa amb els HUT ja existents i degudament habilitats? Els seus titulars disposaran d'un marge de cinc anys, des de l'entrada en vigor del Decret llei, per demanar una nova llicència urbanística o hauran de cessar l'activitat. En aquests cinc anys, l'Ajuntament haurà d'haver modificat el seu planejament municipal, establint uns criteris urbanístics, i, per tant, estar en condicions de donar resposta a aquestes sol·licituds.

Malgrat això, a la lletra petita de l'anunci del Govern s'especifica que els titulars dels pisos turístics existents actualment podran demanar a l'Ajuntament una pròrroga de cinc anys afegits –és a dir, un total de deu– si acrediten que van fer una inversió que encara no ha estat amortitzada –per exemple, una reforma. Aquesta pròrroga duraria el temps que es trigués a completar l'amortització de la despesa privada.

Ernest Cañada, investigador: «Era necessari introduir aquesta normativa»

Ernest Cañada, investigador especialitzat en turisme per Alba Sud, en declaracions a revistacambrils.cat, apunta que l'aplicació d'aquest Decret llei és “positiu” i “marca un gir en les polítiques d'habitatge”, ja que “posarà límits” a una “situació descontrolada”. “Era necessari introduir aquesta normativa, però també és cert que hauria d'anar més enllà”, apunta Cañada, “els ajuntaments haurien de reforçar el sistema d'inspecció”.

L'expert també adverteix del perill que aquesta normativa provoqui que molts HUT es reconverteixin en habitatge de temporada, és a dir, llogar només per uns mesos en comptes d'oferir un contracte de llarga durada. Aquest tipus de contractes no es veurien afectats pel Decret llei i deixaria oberta una escletxa que el Govern ja està intentant tancar.

Comenta aquest article