Ser o no ser, aquesta és la qüestió. Tots nosaltres hem escoltat alguna vegada aquesta cita, segurament, la més famosa de la història del teatre. Pertany a Hamlet, protagonista de l’obra que duu el seu nom i que, ahir, va ser desglossada al Teatre del Casal per Enric Cambray.

L’actor barceloní tornava al cicle Escena en Gira, aquesta vegada en solitari, per oferir Hamlet.01, una revisió còmica del primer acte del drama més universal de tots els temps. Una obra mestra. Un prodigi de la literatura que, més de quatre-cents anys després, segueix sent representat en la seva forma original o en versions com la que va acollir ahir la sala cambrilenca. El guió escrit per Sergi Belbel és una oda a Shakespeare, a Hamlet i a tot el teatre en general.

En ella, Cambray interpreta al príncep Hamlet d’una manera molt particular. Sol sobre l’escenari —només amb un micròfon i un senzill joc de llums controlat pel mateix actor, és a dir, com un stand-up comedy—, el protagonista shakespearià analitza i deslloriga la seva obra, explica els enginys literaris del geni anglès, desvetlla les picades d’ullet de l’escriptor i també els seus plagis. Tot plegat, amb un toc humorístic clau per convertir una masterclass de literatura universal en una comèdia planera i absorbent. Les dues hores d’obra passen volant. Així haurien de ser les classes de literatura universal a tots els instituts del país.

I es que, el públic, es va quedar amb ganes. “Ara m’agradaria veure com acaba l’obra”, lamentaven uns. “Ostres, ara entenc moltes coses”, deien els altres en marxar del teatre. L’originalitat de l’obra complica la connexió a l’inici, però Cambrary aconsegueix transmetre el seu amor per Hamlet i encomanar-lo als assistents amb una senzillesa brutal, demostrant que una interpretació excel·lent i un guió magistral són suficients perquè surtis del teatre amb ganes de més.