Estampes cambrilenques / Novembre 1986

El convent, acabada la seva construcció, era, com es pot comprovar en la doble fotografia, pràcticament igual com encara es conserva ara quant a l'edifici mare.

Era, però, molt diferent la disposició dels espais no edificats. De primer antuvi, la gran casa va ser pensada perquè hi convisquessin dues comunitats religioses: una masculina i l'altra femenina. L'església dividia els espais. Cada ala de l'edifici serviria de residència a la respectiva comunitat i disposaria del lloc adient on impartir l'ensenyança. També davant de cada ala hi havia un espai llarg i bastant ample, `el pati', amb destí al joc dels infants, que restava tancat per una paret retxa que limitava l'hort, bastant espaiós, on un pagès i els mateixos religiosos conreaven les plantes, verdures o fruiters, i criaven animals domèstics que donaven un cop de mà a la subsistència de la comunitat, ja que l'ensenyança havia de ser gratuïta.

Els respectius horts eren també tancats de dalt a baix per una doble paret, que els independitzava totalment, amb un ample passadís enmig que anava des de l'església fins a la porta principal, de ferro, que era al carrer de Foix, flanquejada per dues portes més petites, una a cada costat. Era la sortida natural al carrer. I encara que segurament ningú de la nostra generació les va veure fer servir a la pràctica, es van mantenir fins no fa pas massa anys, quan es van suprimir els horts de conreu, i es va destinar la totalitat dels espais a esbarjo.

La primera disposició que ens mostra la fotografia antiga es va mantenir fins el 1900, any de l'arribada a la vila dels germans de les Escoles Cristianes. Aquests, en les negociacions mantingudes amb el Dr. Benet Vidal, ja van expressar el seu desig d'ocupar tota la casa per poder-la destinar part a noviciat, part a l'educació dels nens i joves del poble. El Dr. Benet va acceptar la proposta i es va preocupar tot seguit d'edificar un lloc adient per a la comunitat de les religioses Carmelites de la Caritat en una altra de les finques que la família Vidal posseïa, aquesta en el carrer de les Creus, edifici que encara avui subsisteix amb la mateixa finalitat d'ús.

Els germans de La Salle, en poder disposar de tota la finca, van anar edificant altres espais, els uns menjats a la riera, altres eixamplant-se vers el carrer de Sant Plàcid. Més tard van comprar unes casetes que hi havia a la part esquerra del carrer de Foix per edificar-hi unes noves aules, que ocupaven el lloc on ara hi ha el teatre. I darrerament, quan s'ha fet palesa l'explosió demogràfica de Cambrils, especialment per a la infància i jovent, s'han hagut de multiplicar les aules per donar cabuda a les moltes peticions, i de construir un nou cos d'edifici escolar al carrer de Sant Josep.

També l'hort va sofrir variacions. Primerament els germans, en gaudir per al seu ús de la totalitat de l'espai, van suprimir la doble paret, que dividia els horts, i en el seu lloc van plantar-hi dues rengleres d'acàcies que donaven ombra i formaven un passeig, on els religiosos passaven les seves hores de distracció parlant de les seves coses. Com si els veiés! Caminaven llargues estones els uns de cara i els altres d'esquena fins arribar al cap del passeig per canviar els torns: d'esquena els que abans anaven de cara i de cara els que anaven d'esquena; així mai no calia tombar-se de cantó.

Ja més tard, les modernes exigències de l'educació van fer que les altes instàncies del ministeri manessin a tots els col•egis la disposició de molts espais en què poder practicar tota una ampla gamma d'esports compresos en l'apartat de l'educació atletisme, gimnàstica, bàsquet, futbol, pilota, etc. I això va representar el canvi definitiu dels horts en espais esportius, ja que se suprimiren tota mena de divisions, parets i retxes i es plantaren només unes rengleres d'arbres paral·lels al carrer de Foix i a la façana principal de l'edifici, arbres que, sens dubte, trenquen la fredor del camp net i del gran casal, a la vegada que els mesos de més forta incidència solar donen un mínim d'ombra.

En la segona fotografia es pot apreciar el canvi substancial que ha sofert l'espai primer destinat a hort, i ara a camps d'esport. En canvi, per a l'edifici sembla que no han passat els cent anys d'existència amb què compta, almenys en la seva estructura essencial.

Quants milers i milers de cambrilencs hauran passat per aules i patis en el cent anys compresos entre el 1886-1986? La tasca realitzada entre aquestes parets ha estat sens dubte un bé inimaginable per a Cambrils i una solució molt digna i fecunda al problema escolar de la vila en el curs d'aquesta darrera centúria, i encara avui. I, sense apassionaments i ben objectivament, cal apreciar-ho com una realitat venturosa i ben positiva, i agrair la idea, l'esforç la realització de l'obra al seu inspirador, el Dr. Benet Vidal, i a les successives lleves de religiosos la tasca educativa realitzada en el curs de tantes dècades amb desinterès i generositat, tasca que els fa avui, amb motiu d'aquesta efemèride, mereixedors del nostre homenatge.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques