Les xarxes socials formen ja part del nostre dia a dia. Tots en tenim i tots les coneixem cada vegada més... I això fa que ens n'assabentem dels perills que poden comportar pels usuaris que, moltes vegades, som víctimes d’una indústria amb interessos i de persones que les utilitzen amb fins negatius. La investigadora en social media Lydia Gil va oferir ahir una xerrada titulada “El que les xarxes (no) expliquen” a l’Ateneu Juvenil on va disseccionar l’actual situació de les plataformes.

La conferència va atraure, sobretot, pares preocupats per l’efecte que les xarxes socials poden tenir en els seus fills, tal com ells mateixos confessaven a la pregunta de Gil de per què hi havien assistit. La investigadora va enfocar la seva presentació, doncs, a oferir mecanismes de gestió per l’educació digital: “les xarxes socials tenen molt de potencial, però també tenen molt perill”.

Gil creu que, en aquests casos, “és millor educar que prohibir” i que hi ha diverses eines com limitar el temps d’accés a determinades aplicacions. Tanmateix, la investigadora pensa que el millor és la comunicació entre pares i fills per establir uns límits i poder arribar a conèixer certes situacions a evitar. “És, fins i tot, recomanable firmar un pacte de bon ús de les xarxes socials, una espècie de contracte entre on s’especifiquin les condicions”, comentava, “han d’entendre que tenir xarxes comporta una gran responsabilitat”.

Les xarxes són gratuïtes?

Lydia Gil també va parlar sobre l’ús de les dades que fan grans multinacionals com Meta —Facebook, WhatsApp o Instagram— o X, fins fa poc anomenada Twitter. Tots els presents eren conscients que els usuaris donem accés a les nostres dades amb molta facilitat i que, això, pot ser perillós. “Sabem que, quan un producte és gratuït, moltes vegades és perquè el producte ets tu”, reflexionava una assistent.

“Donem accés a la nostra localització, a les nostres fotos, adreces, dades personals i moltes coses més”, recordava Gil, “llegir els fulls de condicions no és ni tan sols una possibilitat, ja que, només per llegir tots els de les aplicacions que venen predeterminades als nostres smartphones hauríem d’invertir 1.000 hores”. La investigadora creu que les administracions haurien de fer un major control de l’ús de les dades per part de les empreses, però també opina que és difícil aconseguir-ho, ja que tenen molt de poder.

La xerrada era organitzada per la Biblioteca Josep Salceda i Castells que, fa poc, ha adquirit un fons especial amb llibres sobre seguretat digital. És a dir que, qui estigui interessat en aquest tema, ara ho pot consultar en format analògic en comptes de buscar-ho a Google. Ves a saber que en faran ells amb aquesta informació!