El Centre Cultural i Ocupacional va acollir, ahir a la tarda, la conferència L’Hospital de Cerdanya: model únic d’hospital transfronterer, a càrrec de Salvador Sarrà. El metge cambrilenc va explicar als assistents la seva experiència com a director mèdic d'aquest centre català i francès on hi treballa des del passat abril. Una interessant xerrada que estava organitzada pel Club Rotary Cambrils, el Campus Extens de la URV i el Museu d’Història de Cambrils. 

Abans de donar la paraula a Sarrà, el president del Club Rotary, Joan Ball-llosera, va fer un repàs de la trajectòria del metge, especialitzat en urgències i en medicina de muntanya. També té la seva consulta privada i ara fa uns mesos va decidir deixar el càrrec de director assistencial de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus per agafar la direcció mèdica del centre puigcerdanès, l’únic binacional de tot el món.

El metge va destacar el model innovador d’aquest hospital que està gestionat conjuntament pels serveis públics de Salut de Catalunya i de França, a través del Servei Català de la Salut i de l’Agence Régional de Santé Occitaine. Com va exposar, és un centre que agafa de referència a unes 33.000 persones catalanes i franceses. Una xifra que a l’estiu pot arribar a les 150.000 persones.

"És un hospital molt peculiar. Som un hospital de referència (…) La plantilla i governança és binacional. Els models no tenen res a veure i tot s’ajunta en un mateix hospital. Si em ve un pacient francès he de parlar-li en francès i si a un metge francès li ve un català, ha de parlar en Català”, va explicar Sarrà, que afegia que, tot i viure en una comarca "privilegiada" pel lleure familiar, costa molt trobar professionals joves que vulguin treballar al centre, ja que no tenen les darreres tecnologies mèdiques que busquen. En canvi, una les avantatges és una millor flexibilitat horària. 

Les diferències entre el sistema de salut català i francès

Sarrà va detallar les diferències que hi ha entre el sistema sanitari català i francès. Els metges de capçalera francesos són liberals, treballen en centres que es coneixen com "maisons de santé" i cadascú paga la seva quota per poder treballar-hi. També el tracte amb els pacients és diferent, ja que si una persona necessita que el visiti, per exemple, un cardiòleg, el propi metge té la capacitat de trucar a l’especialista perquè examini el seu pacient. "Quan envien a una pacient a l’hospital se n’ocupen com si fos un familiar seu", va dir. A França hi ha el sistema de copagament i això fa que la majoria de ciutadans tinguin una doble assegurança per finançar les visites mèdiques. "Així truques al metge quan realment et convé", va assenyalar. En canvi, a Catalunya el sistema sanitari és públic. 

A l’Hospital de Cerdanya tots els professionals parlen dos idiomes: català i francès. Hi ha 250 treballadors, té 32 llits, 18 boxes, màquines per fer TAC i radiografies i fa poc s’han començat a fer tractaments oncològics. No obstant, per Sarrà un dels principals problemes és que no hi ha una llei preparada per aquest centre. "És com l’oli i la sal", va comparar. "Tens l’obligació d’entendre al pacient en els dos idiomes, tot és bilingüe però hi ha coses que no les posen fàcils, com per exemple per homologar el títol a França et demanen 15 documents diferents i una entrevista per veure si parles francès", va afirmar.

L’organització del centre depèn un 60% de Catalunya i el 40% de França. Segons el cambrilenc, l’hospital es va fer "per les parteres i les urgències" perquè els centres que hi havia més propers estaven lluny, com el de Perpinyà, que està a dues hores en cotxe i per una carretera complicada. Això feia que moltes dones tinguessin els seus fills de camí a l'hospital. Actualment, el 40% de l’activitat es traumatologia. "Les bicicletes elèctriques, esquiar o les rutes en cavall són les urgències. A l’agost es disparen", apuntava. 

Un altre problema és el codi específic que tenen els metges per atendre, per exemple, un ictus. "Si ets un metge català saps els passos que has de seguir però els francesos treballen diferent. Són dos maneres de treballar completament diferents. També quan nosaltres volem veure l’historial d’un pacient ens surt digitalitzat però els francesos no ho tenen", va dir.

El metge també està intentant solucionar els problemes que hi ha amb els equips SEM. En tenen dos per 33.000 habitants però aquesta xifra té trampa, ja que un equip és català però l’altre ve de Perpinyà. "Hi ha molt rescat d’helicòpter, però els francesos no tenen permís per treballar a Catalunya i el mateix passa amb l’equip català, no pot anar a recollir a un pacient francès", va exposar. 

Tot i aquests problemes, Sarrà va destacar que el projecte de l’hospital "és molt xulo però hi ha molta feina a fer. No n’hi ha cap altre al món. És un projecte molt diferent de tot. No té res a veure amb les dinàmiques de salut que coneixeu aquí. La manera de treballar és completament diferent", va concloure.