La vida i el llegat de Neus Català va centrar l'acte d'ahir a la tarda-vespre al Casal Popular El Polvorí. La primera part de l’acte va consistir en la projecció de la pel·lícula Un cel de plom, que explica el pas de Neus Català pel camp de treball de Holleischen on un grup de dones van boicotejar la construcció de bales per als enemics. En el context d’aquesta situació s’intercalen altres moments de la vida de Neus Català.

Després de la pel·lícula es va encetar una taula rodona amb uns ponents de luxe ja que es va comptar amb la presència del director de la pel·lícula, Miquel Romans; una de les actius, la cambrilenca Núria Adrián, i la historiadora Elisenda Belenguer, biògrafa i amiga de Neus Català. La taula rodona va ser conduïda pel director de Revista Cambrils, Lluís Rovira, i va ser seguida amb molta atenció per poc més d’una cinquantena de persones que van poder participar i fer preguntes als ponents.

Neus Català, lluitadora antifeixista

Un cel de plom és la primera pel·lícula com a director de Miquel Romans, una pel·lícula rodada en escenaris naturals de l’Aragó i de Catalunya. Romans, que ja havia participat en altres projectes documentals històrics, va prendre la iniciativa de fer aquesta pel·lícula arran de la lectura de la novel·la que porta aquest nom, escrita per Carme Martí l’any 2012. En el procés de tirar endavant el film hi va haver la pandèmia pel mig i, finalment, es va estrenar el mes d’abril d’enguany. La pel·lícula es podrà veure per TV3 el proper mes de febrer de 2024.

Núria Adrián, l’actriu cambrilenca que feia el paper de Titi, una companya de la Neus Català al camp de treball, va explicar la seva experiència en el film i l’impacte i la duresa que va suposar la gravació d’algunes escenes a l’aire lliure.

Per la seva part, Elisenda Belenguer, autora del llibre Neus Català, memòria i lluita, i que és membre i patrona de la Fundació Neus Català, va explicar aspectes de la vida de la Neus, recopilats en les moltes converses que va tenia amb ella. Neus Català, segons va explicar Belenguer, va viure a França després de l’episodi de reclusió, i va recopilar la informació de dones que havien estat en camps de concentració. Va poder entrar a l’estat espanyol a la dècada dels 50 ja que tenia passaport francès i ho va aprofitar per entrar propaganda de manera clandestina.