Club de Lectura
El Club de Lectura Adult tracta la problemàtica de la violència masclista llegint ‘Una taca de sang’
La novel·la negra de Rosana Andreu explica un assassinat masclista i la reacció de la societat que l’envolta
El Club de Lectura Adult d’ahir al vespre tenia un regust local i negre. Rosana Andreu, bibliotecària de la Josep Salceda i habitual conductora del club, va canviar de rol per presentar el seu llibre Una taca de sang. La presentació d’aquesta novel·la, que va anar a càrrec d'Isabel Castro, va ser perfecta per tractar la problemàtica de la violència de gènere en la setmana del 25N.
Tal com reflexionaven els lectors durant la presentació, el protagonista principal del llibre és la taca de sang que li dona el títol, la taca de sang que ha deixat una víctima de violència masclista. A partir d’aquest assassinat, Andreu desglossa els pensaments i comportament d’una societat tant normal com influïda pel masclisme a través d'un narrador que gira al voltant dels personatges que veuen les seves vides sacsejades per l’assassinat.
D’alguna manera, Una taca de sang retrata la incapacitat que tenim per detectar les violències masclistes a temps. Els lectors concordaven en el fet que és un llibre tan realista i, fins i tot, tan pedagògic, que podria servir per mostrar als més joves les mancances de la nostra societat en matèria de feminismes. Tanmateix, Andreu, a l’hora d’escriure el llibre, el que pretenia era construir una estructura atractiva i atrapant.
“M’agraden els relats circulars i que les històries dels diferents personatges s’encadenin entre elles”, confessava l’autora. Per aquest motiu, la plaça on s’ubica la trama —que porta el nom de Caterina Albert en homenatge a l’autora de Solitud, entre d’altres— és l’eix al voltant del qual rota la mirada d’un narrador omniscient que escruta l’interior de cadascun dels personatges.
Per això, tot i tractar-se d’una novel·la negra, l’objectiu de l’autora mai va ser que el lector volgués descobrir l’assassí, sinó induir a aquesta reflexió. I per evitar qualsevol ombra de dubte, en la primera frase, Andreu ja et descobreix què ha passat, qui és la víctima i qui l’autor. Una estructura gairebé periodística que no impedeix que el lector passi una pàgina rere l’altra sense aturar-se. L’agilitat de la lectura, tal com van destacar els membres del club, és una de les principals virtuts d’Una taca de sang.