Estampes cambrilenques / Novembre 1993

Uns quants anys enrere, abans de la poc afortunada qüestió del Cambrils de Mar, i fins i tot encara ara, no pas massa gent del Cambrils del Baix Camp sap de l'existència del Cambrils del Solsonès, un petit poble de la Catalunya Vella, amb un nom igual al de la nostra vila, lletra per lletra. L'historiador cambrilenc Josep Serra i Dalmau, en els seus manuscrits inèdits, dedica un petit capítol a allò que ell indica com "noms semblants al de Cambrils", entre els que remarca Cambriles, cala de la costa de la província de Granada; Cabril, serra de la província de Salamanca; amb el mateix nom, una serra i un riu del nord de Portugal; Cabrils, població del Maresme, i Cambil, a la província de Jaén. En canvi, no parla per res d'aquest Cambrils, de la comarca de Solsona, amb nom idèntic al de la nostra vila, i també es deixa el de la ciutat anglesa de Cambridge i el de la ciutat homònima nord-americana, els noms de les quals són força semblants al de Cambrils; moltes vegades són els noms que ens diccionaris precedeixen, o gairebé, el de la nostra vila.

Per tal de desfer qualsevol malentès i deixar les coses clares, potser serà bo que avui donem alguna referència d'aquest Cambrils homònim perdut per aquelles serres del Solsonès. Es tracta d'un poblet molt petit que, fa vint anys, tenia 160 habitants, i encara disseminats. És situat en un lloc alt (1.135 m), al sud-oest de la serra de Cambrils (1.831 m d'alçada), a l'extrem oriental de la serra d'Odèn. És, per tant, un lloc fred, i naturalment també un nucli molt més antic que el del nostre Cambrils per tal com forma part de la Catalunya Vella, puix que el nom és esmentat ja l'any 839 i la seva església parroquial, dedicada a sant Martí, va ser consagrada el 1051, pocs anys després de la mort, el 1046, del cèlebre abat Oliba, una de les figures cabdals i més rellevants de la història catalana de tots els temps.

Ja fa anys que el nucli va perdre la seva titularitat municipal i va passar a ser un agregat del municipi d'Odèn, un poble que, curiosament, és encara més petit que el seu agregat de Cambrils, ja que, si bé el terme és molt gran (113 quilòmetres quadrats), bastant més de tres vegades el nostre, la població no arriba en canvi als 400 habitants, comptant que aquests habitants estan repartits entre els antics pobles i termes de Comdal, Sàlzer, Valldan, Canalda, Encies, Cambrils i Llinars; entre tots ells formen, avui, el municipi d'Odèn.

Els mitjans de subsistència són bastant migrats, ja que només es conrea el 100% del territori; la resta del terme és bosc, prats naturals i pasturatge. La part conreada produeix cereals d'hivern, moresc i farratges. Cal remarcar que els pagesos fan també una regular collita de patates d'una molt bona qualitat. També ha baixat força l'aspecte de la ramaderia que, si bé anys enrere ja podien calcular-se ramats que superaven entre tots les 5.000 ovelles, ara només es pasturen petits ramats conduïts pels mateixos veïns que, pel clima molt fred de l'hivern, han de fer la transhumància, i cercar sempre llocs amb més bonança. Les justes economies familiars s'ajuden també de la comercialització de productes artesans que es fan a les masies, com elaborats del porc i formatges que, a més de l'ús familiar, es venen als mercats de la zona.

Així és el Cambrils lleidatà d'ara. Cent anys enrere, però, Cambrils va arribar a ser quasi famós per un altre producte que ja fa més de cinquanta anys que s'ha deixat de treballar: la sal. Per aquell indret hi ha una font anomenada la Font Salada, on neix la ribera Salada, un riu l'aigua del qual conté una gran dosi de clorur sòdic. De molt temps abans es coneixien aquestes propietats del riu i els veïns ja assecaven l'aigua per treure'n la sal per a ús domèstic. Sembla que ho feien bullint l'aigua en grans olles o calderes i, d'aquesta manera, obtenien la sal que, a més de l'ús de cuina conegut, sembla que reunia també unes certes qualitats curatives.

Com que sempre i a tot arreu hi ha algun espavilat, sembla que als voltants de 1882 un home d'empresa de la Seu d'Urgell va intuir que l'extracció industrial de la sal seria un bon negoci. Va fer construir un molí i unes eres grans, on es feia anar l'aigua del riu. Així, especialment a l'estiu, l'aigua s'assecava i s'anava recollint la sal que restava a les eres, els materials de les quals eren rajola de València.

Aquesta planta de dessalinització de l'aigua del salí era localitzada prop del nucli urbà de Cambrils, al costat de la carretera que uneix el coll de Jou amb coll de Nargó, i va funcionar fins l'any 1963. Fa, doncs, trenta anys que està parada. Aquesta petita indústria, que en els seus vuitanta anys aproximats de producció va passar per mans de diferents propietaris, era en els anys del seu funcionament una bona font d'ingressos per a la petita comunitat veïnal que, pràcticament tota, estava ocupada en les tasques relacionades amb la producció del salí que, predominantment i per raons òbvies, només funcionava els mesos d'estiu, de juny a finals de setembre. En el temps en què la producció va assolir els índexs més alts, sempre en temporades bones, sense aiguats o tempestes estivals, s'havien arribat a comercialitzar 165.000 quilos de sal. En temporades qualificades de mitjanes o dolentes, la producció oscil•ava entre els 63.000 i els 17.000 quilos. Avui, de tot això només resten vestigis i restes de les instal•acions que, com és natural, amb el pas dels anys es van deteriorant.

És el que puc dir d'aquest Cambrils de muntanya, homònim nostre, però amb el qual ens assemblem ben poc per tota una sèrie d'aspectes.

Potser cal donar unes pistes per anar-hi, tot expressant la idea que sigui l'objectiu d'alguns dels molts viatges que organitzen els casals d'avis o empreses especialitzades. No us sembla que seria prou interessant que els cambrilencs de la costa féssim una visita de coneixença al nostre germà petit del Solsonès? És un suggeriment, no per a ara sinó per quan arribem al bon temps. Sembla que el més normal és agafar l'autopista fins al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Martorell, i d'allí a Manresa. De la capital del Bages per la carretera comarcal fins a Cardona i Solsona, i des d'aquesta ciutat una carretera local ens traslladarà fins a Odèn i Cambrils.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques