Estampes cambrilenques / Novembre 1990

No és la primera vegada que en aquestes pàgines escrivim quelcom sobre la Visita Pastoral. En els números de la revista corresponents a l'agost, setembre i octubre de 1977 ens referíem concretament al llibre de "Visites Pastorals" que es conserva a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria, i n'escatíem algunes de les molt curioses i interessants referències, que puntualment feien els secretaris-redactors de les actes de la visita, de tot allò que els arquebisbes concretaven com a deficiència en l'ús dels recintes sagrats, així com els costums populars, la vida de família o altres aspectes de la vida del poble. Moltes vegades, també les actes servien com a inventari de tot allò que de valor es conservava en les nostres esglésies.

Però mai no vam parlar del que és en si mateixa la Visita Pastoral; per això ens hem decidit de fer-ho avui amb ocasió que aquest mes l'ha realitzat a les parròquies cambrilenques el senyor arquebisbe de Tarragona, Dr. Ramon Torrella i Cascante, que ha visitat Sant Pere el dia 10 i Santa Maria els dies 17 i 18, i que ha deixat pel 13 de gener de l'any que ve la tinença parroquial de Santa Maria de Vilafortuny.

El cànon 396 de l'actual Codi de Dret Canònic per a l'Església llatina, promulgat i signat pel papa Joan Pau II el 25 de gener de 1983, diu en l'apartat primer que: "El Bisbe té l'obligació de visitar, en tot o en part, la diòcesi cada any, de tal manera que almenys cada cinc anys visiti tota la diòcesi, personalment o bé, si està legítimament impedit, per mitjà del Bisbe coadjutor, o de l'auxiliar, o del Vicari general o episcopal, o bé per mitjà d'un altre prevere." En l'apartat segon diu que: "És lícit, al Bisbe, d'elegir els clergues que prefereixi perquè l'acompanyin i l'ajudin en la visita; queda reprovat qualsevol altre privilegi o costum en contra." El cànon 397 diu: "Estan sotmesos a la visita ordinària episcopal les persones, les institucions catòliques, les coses i els llocs sagrats que es troben dintre l'àmbit de la diòcesi" i el 398 recomana "que procuri el Bisbe fer la Visita Pastoral amb la deguda diligència i que miri de no ser molest o onerós per a ningú per culpa de despeses supèrflues".

El cànon 396 de l'actual Codi de Dret Canònic per a l'Església llatina, promulgat i signat pel papa Joan Pau II el 25 de gener de 1983, diu en l'apartat primer que: "El Bisbe té l'obligació de visitar, en tot o en part, la diòcesi cada any, de tal manera que almenys cada cinc anys visiti tota la diòcesi"

La manera de desenvolupar les Visites Pastorals s'ha modificat en bona part després de les reformes originades a partir del Concili Vaticà II i així la visita, en la seva part externa, és força menys aparatosa. S'ha deixat l'aspecte sumptuós i triomfalista, i han quedat en això les Visites Pastorals: visita oficial, com si diguéssim, del pastor diocesà als seus fidels, els quals té l'obligació de conduir per la via sagramental a assolir el Regne de Déu. El coneixement mutu de pastor i fidels, veure 'in situ' com van les coses a la parròquia, esperonar la vida cristiana dels pobles i orientar les activitats d'ordre religiós i pastoral, així com resoldre possibles dificultats que hi pugui haver, són finalitats específiques de tota Visita Pastoral d'ara i d'abans. Però amb anterioritat al Concili Vaticà II, amb tot això, la visita resultava molt més aparatosa i solemne. Els pobles aixecaven arcs de triomf i l'accés a les poblacions o demarcacions parroquials es feia amb aires de festa, amb els balcons endiumenjats i un altar aixecat a l'entrada de la vila, on el prelat es revestia de pontifical i on s'organitzava la processó que sota tàlem i amb la presència de les autoritats i de la feligresia (qui hi volia anar, naturalment, però quasi sempre era bona part del poble) es dirigia a l'església on el prelat era saludat, saludava els reunits i acabava amb unes pregàries i la benedicció. Després venia la revisió de retaules i altars, sacres, credences, canelobres i imatges, i la de la sagristia: vasos sagrats, roba d'altar i roba litúrgica. Quasi sempre en el curs de les Visites Pastorals s'administrava el sagrament de la Confirmació. Mai no mancava la visita a l'Hospital i a les cases de religiosos i convents de religioses, si és que n'hi havia a la demarcació parroquial, en la capella dels quals se celebrava una funció religiosa de pregària, breu i solemne, segons el costum establert en cada comunitat.

Tot plegat, calia fer-ho constar en l'acta corresponent, tant si era positiu com negatiu, amb manaments concrets respecte del que calia fer o evitar, manaments que més de quatre vegades no es complien, i així ho reflectien les actes de les posteriors Visites Pastorals, en què hom es queixava que allò que l'arquebisbe havia manat que es fes en realitat encara estava igual. D'aquí vénen moltes de les curiositats que reflecteixen les actes contingudes en el llibre a què ens referim: enterrar al cementiri una imatge considerada més o menys inservible per a culte; preocupar-se de la moralitat pública fent pressió a les autoritats perquè posessin fre a algun tipus de festa, especialment balls i excessos carnavalescs, que eren considerats com llicenciosos (perquè encara que ara ens sembla que estem al 'summum' del frescor i del llibertinatge, en tot temps hi ha hagut els seus menys i els seus més). El que passa, potser, és que amb els moderns mitjans de comunicació ens assabentem de tot tan bon punt ha succeït, encara que el que sigui hagi passat a l'altra part del món, i abans ningú no sabia res del que passava si no era que la cosa s'havia esdevingut dins el terme municipal, o al carrer de dalt o de baix del veïnat d'un. Potser és per això que la gent deia aquell adagi clàssic que "pecat amagat és mig perdonat".

El cas és que en aquest llibre de les Visites Pastorals (i per a un major coneixement ens remetem a les 'estampes' aparegudes els mesos que més amunt apuntàvem) és ple de curiositats i vivències observades pels prelats i reflectides en les actes, i constitueix una veritable i ben proveïda font d'informació sobre molts aspectes de la vida del poble, a més, variada i fiable.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques